Guia de Gramàtica Catalana i Anàlisi de la Novel·la
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
Sintaxi: Oracions subordinades i coordinades
Oracions subordinades adjectives
- Especificatives: Restringeixen el significat (ex: els alumnes que es porten bé poden marxar). Funció: CN.
- Explicatives: Van entre comes. Funció: explicativa.
Oracions coordinades
- Copulatives: i, ni.
- Disjuntives: o.
- Distributives: ara... ara.
- Adversatives: en canvi, però.
- Continuatives: i a més.
- Consecutives: així que.
Altres subordinades
- Completives: que (sense accent).
- Interrogatives: Totals (sí/no) o parcials.
- Infinitiu: Preposició + infinitiu.
- Relatiu: Preposició + allò, això, qui.
Ortografia: La essa sonora i sorda
- Essa sonora: Vibra. S'escriu z sempre, o s entre vocals.
- Essa sorda: S'escriu s inicial o darrere consonant, ss entre vocals, c davant e/i, ç davant a/o/u, sufixos -ença/-ança, i sufix femení -essa.
La novel·la catalana
La majoria d'obres literàries en català eren tradicionalment de poesia. La manca de novel·la pròpia generava malestar si només es consumia literatura estrangera. Autors com Josep M. de Sagarra i Carles Riba van estudiar-ne les causes:
- Noucentisme: La poesia era el gènere més exquisit per representar els seus ideals.
- Avantguardisme: La poesia era el gènere que millor admetia la fusió amb altres formes d'art.
La nova novel·la catalana
Són novel·les psicològiques que critiquen un grup social, la rudesa, la ment tancada i la repressió de la pagesia.
Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants
L'obra narra el viatge de maduració de la protagonista. L'itinerari d'anada i tornada metaforitza l'evolució íntima de Laura: la seva ingenuïtat optimista es transforma en desencís a cops d'experiència vital i angúnia moral. Aquest canvi comporta l'acceptació de la realitat: la decepció, la impermeabilitat de les societats conservadores, la inadaptació i el fracàs existencial.
El narrador és extern omniscient (tercera persona), però utilitza la ironia per realitzar judicis i denunciar la hipocresia de Comarquinal i el seu clergat.