Guia per a la gestió i resolució de conflictes laborals

Què és un conflicte laboral?

És la situació de confrontació entre idees o posicions oposades en què es veuen immerses diverses persones o grups de persones dins de l'àmbit de l'empresa.

Trets bàsics d'un conflicte

• En tot conflicte hi ha un motiu sobre el qual es discuteix.
• Es desenvolupa perquè hi ha dues o més persones amb perspectives o idees diferents respecte a la qüestió.
• Normalment, es procura resoldre'l mitjançant acords o amb mitjans que provoquen molta pressió, com la vaga.

Causes i tipus de conflictes laborals

Els conflictes derivats de les relacions entre persones o grups es poden classificar segons diversos criteris:

Segons el nombre de persones afectades

• Conflicte individual: Sorgeix entre un treballador i l'empresari. Per exemple, no concedir les vacances a un treballador o assignar-li funcions d'una categoria inferior a la pactada en el contracte.
• Conflicte col·lectiu: Afecta un col·lectiu de treballadors. Aquests conflictes es plantegen perquè hi ha interessos contraposats entre l'empresa i el conjunt dels treballadors en temes concrets. Normalment, estan representats per sindicats.

Segons la matèria tractada

• Conflicte jurídic: Es produeix per una diferent interpretació o aplicació d'una norma.
• Conflicte econòmic: Sorgeix quan diferents persones tenen interessos econòmics enfrontats.

Segons el resultat

• Conflicte positiu: Aquell del qual s'obté un resultat que afavoreix les posicions de les parts. Són conflictes que ajuden a aconseguir els objectius del grup, encara que alguns resultats parcials puguin no ser positius.
• Conflicte negatiu: Aquell que, en lloc d'acostar posicions entre les persones implicades, les separa encara més.

Segons els recursos utilitzats

• Conflicte agressiu: No s'usen mitjans pacífics per a la resolució, com ara el diàleg o la negociació. Un exemple és la vaga.
• Conflicte pacífic: S'usen mitjans no violents per resoldre'l, com el diàleg o l'arbitratge.

Fases del procés de resolució de conflictes

1. Acostament i definició del conflicte: Convé obtenir la màxima informació del motiu del conflicte per entendre les dues parts.
2. Estudi de causes: Quan totes les parts han reconegut l'existència d'un problema, cal analitzar-ne l'origen i l'entorn que envolta la situació.
3. Creació de possibles solucions: Cal cercar i intercanviar idees sobre possibles solucions. És important no adoptar una posició radical per no trencar el diàleg.
4. Elecció d'una solució i avaluació: El consens suposa arribar a una solució amb la qual estiguin d'acord totes les persones implicades en el conflicte.

Mesures per prevenir conflictes a l'empresa

• Intentar crear un clima d'acollida entre els membres de l'empresa.
• Promoure el diàleg entre les persones.
• Fomentar la capacitat d'escolta activa.
• Aprendre a comportar-se de manera assertiva davant les crítiques, evitant posicions d'hostilitat i agressivitat.
• Mantenir l'atenció respecte a les necessitats que tenen les persones amb les quals es treballa.

Variables que influeixen en la resolució de conflictes

• Pressions: Per part d'una de les parts, que obliguen a solucionar el conflicte en un sentit determinat.
• Temps: Si hi ha prou temps, és possible analitzar l'origen del problema amb més calma.
• Experiència: Si es té més experiència, és més fàcil fer front als problemes i prendre decisions.
• Subjectes implicats: Si hi ha bones relacions, és més fàcil trobar solucions; una situació hostil dificulta la comunicació.
• Risc: Cal analitzar els riscos que comporta cada solució.
• Complexitat del problema.
• Nombre de persones implicades: Si és molt gran, complica la problemàtica.
• El grup: Quan el conflicte afecta un grup, s'ha de plantejar un sistema de decisió que vinculi a tothom, ja sigui per majoria o per unanimitat.
• Personalitat de les parts: Un caràcter conciliador contribueix a la solució pacífica dels problemes, mentre que un caràcter agressiu genera tensió.

Mitjans de solució pacífica

La conciliació

És un mitjà de solució de conflictes a través del qual es pretén aconseguir un acord entre les parts. Les parts inicien un procés de diàleg o negociació per arribar a un acord. La persona que intervé com a conciliadora no resol el conflicte i ni tan sols té l'obligació de proposar una solució. El dret espanyol estableix l'obligació d'intentar una conciliació abans de recórrer a la via judicial en gairebé tots els processos.

La mediació

És un sistema de solució de conflictes en el qual intervé una persona diferent de les parts i aliena al conflicte, que pot presentar informacions i propostes de solució. No resol el conflicte, sinó que només actua com a mediadora per ajudar a resoldre'l amb les seves propostes.

L'arbitratge

Es caracteritza per la intervenció d'una tercera persona, anomenada àrbitre, que està obligada a resoldre el problema dictant una decisió. Aquesta fórmula s'acosta a la solució judicial de conflictes, ja que és aquesta tercera persona qui, després d'haver escoltat les parts implicades, resol la disputa.