Guia de Gèneres Textuals i Literatura Medieval Catalana

Tipologies Textuals i Literatura Catalana

Text Argumentatiu

L'objectiu és defensar una opinió i convèncer els receptors. Estructura bàsica:

• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusió

Text Expositiu

Serveix per informar d’un tema de manera ordenada, lògica i clara. Estructura habitual:

• Títol
• Índex
• Introducció
• Cos (Desenvolupament)
• Conclusions
• Bibliografia
• Annexos

Elements del Vers: Mètrica, Ritme i Rima

Mètrica i Síl·laba Mètrica

Es compta fins a l'última síl·laba tònica. S'anomena art major quan el vers té 8 síl·labes o més.

Rima

• Assonant: Només rimen les vocals.
• Consonant: Rimen vocals i consonats.

Punt de Vista Narratius

Defineix la posició del narrador respecte als fets:

• Intern: El narrador se situa dins de la narració i narra la seva visió particular.
• Extern: Utilitza la 3a persona.

Estils Narratius (Estil Directe i Indirecte)

• Estil Directe: Es transcriuen literalment les paraules. Exemple: «No ho podré aconseguir», va dir en Jofre.
• Estil Indirecte: El narrador resumeix el que s'ha dit. Exemple: En Jofre va dir que no ho podria aconseguir.

Literatura Medieval Catalana

Els Trobadors (Segle XI)

La paraula "trobar" significa "inventar o crear literàriament". Cal distingir entre:

• Poeta: Escrivia poesia en llatí.
• Trobador: Ho feia en una llengua romànica, principalment el provençal.

L'amor trobadoresc exigeix discreció, ja que el trobador estima i canta a una dona que és casada. Personatges clau inclouen:

• El gilós (marit).
• Els calumniadors (que intenten desacreditar el trobador).

El trobador designa la dama amb un senyal que figura al final del poema.

Ramón Llull (Mallorquí)

Al 1263 va tenir visions de Jesús Crucificat (repetides 5 o 6 vegades). Això el va portar a dedicar-se a Déu. Va predicar a Xipre i Tunísia. Va ser empresonat i es diu que va morir lapidat el 1316.

Fita històrica: Va fer possible que el català s'utilitzés per a les obres de cultura en lloc del llatí.

Llibre de les Bèsties

Mitjançant contes, assenyala als prínceps i reis cristians com s'han de comportar per ser bons governants. El rei (lleó) s'ha d'envoltar de bons consellers i no deixar-se convèncer pels que només volen tenir el poder (guineus). Tot s'hi valia per tenir el poder. El llibre no és gens infantil; és una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. L'autor va dur l'obra a la cort d'un rei perquè anés amb compte a l'hora de refiar-se de segons qui.

Joanot Martorell (Valencià, 1413-1465)

Cavaller de petita noblesa. Va viatjar, lluitar i batallar amb honor. La seva estada a Anglaterra li va permetre llegir llibres que van influir en la seva vocació literària, i va conèixer cavallers de tot el món.

Tirant lo Blanc

Obra que barreja lluites, cavallers, amors difícils, honor, heroïcitat i erotisme. La va començar el 1460. Va acabar d'escriure'l arruïnat; el 1464 va empenyorar el manuscrit a Martí Joan de Galba per diners, i el llibre va sortir el 1468.

La novel·la explica la història d'un jove cavaller des dels inicis a la cort anglesa fins a la mort a Grècia. Tirant lluita per uns valors; és un home amb força i molt valent, però no és invencible i no sap apropar-se a la seva estimada.