Guia sobre Gènere, Sexualitat i Necessitats Educatives Especials

Gènere i Sexualitat

Clarificació Conceptual

• Gènere: Són les formes de fer, pensar i sentir que culturalment s'espera i s'ensenya a cada persona segons el seu sexe (femella o mascle).
• Estereotips de gènere: Idees preconcebudes i prejudicis que classifiquen entre femenines o masculines les diferents característiques personals, limitant així les possibilitats tant de dones com d'homes.
• Expressió de gènere: Comportaments, rols, vestimenta, aficions i gestualitat d'una persona. En la nostra societat hi ha una divisió entre els comportaments associats a la masculinitat i a la feminitat. No s'ha de confondre l'expressió de gènere amb la identitat de gènere. Aquesta última fa referència al gènere amb el qual una persona se sent identificada, i no sempre ha de coincidir amb l'expressió de gènere. És a dir, que un home pot ser femení i això no ha d'implicar que se senti identificat com a dona.
• Identitat de gènere: És el gènere amb el qual una persona s'identifica. La norma estableix que les femelles s'han d'identificar com a dones i els mascles, com a homes. Tot i això, les persones trans mostren que el gènere atribuït en néixer en funció del sexe no té per què correspondre's amb la identitat sentida. A més, les formes d'identificació no es limiten només al binomi dona/home, ja que hi ha persones que no se senten ni una cosa ni l'altra.
• Interseccionalitat: Perspectiva que parteix d'entendre que els diferents eixos d'opressió (classe social, gènere, sexualitat, edat, religió...) s'entrellacen en una matriu en el marc de la qual es constitueixen individus en diferents i canviants posicions de poder. Aquesta perspectiva mostra que les persones es troben en diferents posicions d'opressors i oprimides simultàniament, en funció dels contextos. Per exemple, cal tenir en compte que les persones trans, gais, heterosexuals o lesbianes són d'una determinada classe social, edat, procedència i un llarg etcètera de dimensions estructurals que configuren les seves trajectòries vitals, les seves discriminacions i els seus privilegis.

Experiències i Treballs des de la Pedagogia Queer

• Prevenció de la sida: Els treballs pedagògics sobre la sida no tenen com a únic objectiu fer prevenció, sinó també deconstruir la construcció binària infectat/sa. Igualment, es treballa per no lligar (científicament és evident, però no passa així en els imaginaris socials) la sida amb les pràctiques sexuals queer.
• Educació antihomofòbica: Aquesta àrea agafa un grup important de perspectives, objectius i interessos de la pedagogia queer. Una de les línies de treball planteja la introducció en els currículums (revisant què es diu en els llibres de text sobre els col·lectius LGTBIQ+ i incorporant discursos positius en les diferents matèries) de temes queer.
• Informació sobre sexualitat: Cal treballar amb més intensitat, obertament i amb seriositat l'educació afectivosexual dels educands en els contextos educatius. Sense aquest pas previ, com es podrà incloure temes de sexualitats queer?
• Deconstrucció dels tòpics gai i lesbià a les aules: És necessari aquest exercici explícit de desmuntar mites, imaginaris i fantasies, habitualment negativitzats, sobre què són i què no són els subjectes queer.

Necessitats Educatives Especials a Catalunya

Què entenem per necessitats educatives especials?

Són aquelles que afecten el desenvolupament i l'aprenentatge (diversitat funcional física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l'espectre autista, trastorns mentals, trastorns greus de conducta, malalties degeneratives greus o malalties minoritàries).

El concepte neix amb l'informe Warnock (1978), que posa de manifest que el fet d'agrupar l'alumnat segons la "deficiència" no és beneficiós per a ningú. Proposa quatre raons per les quals es considera que cal parlar de NEE:

• Hi ha alumnes afectats per més d'una deficiència.
• Que tot un grup d'alumnes tingui una mateixa deficiència no vol dir que tots ells tinguin necessitats educatives similars.
• Els recursos no es poden atorgar en funció de les categories en les quals es classifiquen els alumnes.
• Les agrupacions d'alumnes segons la deficiència pot comportar que s'etiquetin negativament.

Crítiques a l'informe Warnock

• Concepte NEE vague i confús. Massa ampli, no discrimina les deficiències.
• El terme NEE no ajuda a diferenciar entre els diferents problemes de l'aprenentatge.
• Crítica des de la sociologia de l'educació: "Les famílies que tenen aquests alumnes no tenen el 'capital cultural' necessari per transmetre'l als seus fills, per tant no poden adaptar-se als requeriments acadèmics del sistema escolar."
• Visió massa optimista de l'educació especial, en el sentit que no fer referència directament a quines són les deficiències específiques podria semblar que aquestes són menys greus.