Guia sobre les Garanties dels Drets Fonamentals a Espanya

Garanties dels Drets Fonamentals segons la Constitució

La classificació de les garanties dels drets fonamentals es pot extreure de l'article 53 de la Constitució Espanyola (CE). Encara que no fos dissenyada directament pel poder constituent, aquest article distingeix tres nivells de garantia.

Classificació de les garanties segons l'article 53 CE

Protecció excepcional o plus de protecció

Regulada a l'article 53.2 CE, s'aplica únicament als drets de la Secció Primera del Capítol II (articles 15-29 i, en alguns casos, el 14). Aquesta protecció s'afegeix a l'ordinària i inclou:

• Reserva de llei orgànica: Segons l'article 81 CE, aquests drets s'han de desenvolupar mitjançant llei orgànica.
• Procediment preferent i sumari: Es preveu un procediment judicial més ràpid per resoldre vulneracions, conegut com a empara ordinària.
• Recurs d'empara constitucional: Permet recórrer directament al Tribunal Constitucional. També és aplicable a l'article 30.2 CE (objecció de consciència), tot i que aquest no és un dret fonamental.
• Reforma agreujada de la CE: Aquests drets estan protegits pel procediment de reforma constitucional més rígid, establert a l'article 168 CE.

Protecció ordinària

L'article 53.1 CE fa referència a tots els drets del Capítol II i estableix les següents garanties:

• Reserva de llei: Només poden ser desenvolupats per llei, excloent la regulació directa per part del poder executiu.
• Vinculació i aplicació directa: Vinculen tots els poders públics i són d'aplicació directa.
• Tutela judicial: Es pot recórrer als tribunals ordinaris per a la seva protecció.
• Recurs d'inconstitucionalitat: Si una llei vulnera algun d'aquests drets, es pot interposar un recurs d'inconstitucionalitat (article 161.1.a CE).
• Respecte al contingut essencial: El legislador ha de respectar el seu contingut essencial en desenvolupar-los.

Principis rectors de la política social i econòmica

Recollits al Capítol III, l'article 53.3 CE estableix que:

• Informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics.
• Necessiten una llei que els desenvolupi per poder ser al·legats davant dels tribunals.

Altres classificacions de les garanties

La CE parteix de la protecció de tots els drets, però n'hi ha que estan més protegits que altres. Les garanties es poden classificar també segons si actuen abans (preventives) o durant (reactives) un procés judicial:

• Garanties no jurisdiccionals (genèriques o preventives):
  • Aplicació directa del dret fonamental.
  • Reserva de llei (ordinària o orgànica).
  • Respecte al contingut essencial del dret.
• Garanties jurisdiccionals (específiques o reactives):
  • Empara judicial ordinària (procediment preferent i sumari).
  • Empara constitucional.
  • Protecció internacional dels drets fonamentals.

Alguns autors parlen de garanties institucionals, que inclouen el Defensor del Poble (article 54 CE) i, segons alguns, el Ministeri Fiscal.

Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC), només són drets fonamentals en sentit estricte aquells protegits excepcionalment i regulats per llei orgànica, d'acord amb una interpretació literal de l'article 81 CE. Això inclou els articles de la Secció Primera del Capítol II i l'article 14.

Garanties no jurisdiccionals o preventives

Reserva de llei

La reserva de llei, establerta a l'article 53 CE, implica que només el poder legislatiu, com a representant del poble, pot desenvolupar els drets fonamentals mitjançant normes amb rang de llei (inclosos decrets legislatius). Tot i que els drets són directament vinculants, el seu desenvolupament legislatiu n'amplia l'eficàcia.

Això no exclou totalment els reglaments. Segons la STC 83/1984, la llei ha de proporcionar suficients referències normatives per limitar l'actuació posterior del Govern. Els reglaments poden complementar la llei en aspectes tècnics o per optimitzar-ne l'aplicació, però mai no poden regular el seu contingut essencial. Estan prohibides les clàusules de deslegalització en blanc i els reglaments independents.

Les fonts normatives que poden desenvolupar aquests drets són:

• Llei Orgànica
• Llei autonòmica
• Decret llei
• Decret legislatiu

Contingut essencial

El concepte de contingut essencial, amb antecedent a l'article 19.2 de la Llei Fonamental de Bonn, és una garantia davant del legislador recollida a l'article 53.1 CE. Es defineix com el nucli mínim i intangible de facultats que donen vida i sentit al dret fonamental, actuant com un límit als límits.

La STC 11/1981, de 8 d'abril, estableix dues vies complementàries per determinar-lo: la naturalesa jurídica del dret (la seva configuració preexistent en la doctrina) i els interessos jurídicament protegits.

Característiques del contingut essencial:

• Són els elements que fan recognoscible el dret i n'impedeixen la transformació.
• Es basa en conceptes presents en la doctrina jurídica.
• És una prohibició (límit) absoluta per al legislador.
• Cada dret té el seu propi contingut essencial.
• És un concepte mutable i històric, subjecte a les transformacions socials (per exemple, el dret al matrimoni).

Garanties jurisdiccionals o reactives

Protecció ordinària i procediment preferent i sumari

En virtut de l'article 53.2 CE, qualsevol ciutadà pot demanar la tutela dels drets reconeguts a l'article 14 i a la Secció Primera del Capítol II. Aquestes garanties són les més efectives, ja que s'insten personalment davant d'òrgans independents.

La STC 84/1987 distingeix entre la via ordinària (per a qüestions de legalitat) i el procediment preferent i sumari (per a qüestions de constitucionalitat). Les possibilitats són:

• Recórrer per la via ordinària.
• Utilitzar el procediment preferent i sumari.
• Instar ambdues vies paral·lelament amb motius diferents.

El procediment preferent i sumari, amb antecedent a la Llei 62/1978, es caracteritza per:

• Preferència: Té una posició processal avantatjosa, passant per davant d'altres assumptes.
• Sumarietat: És un procediment àgil i ràpid, amb terminis escurçats i supressió d'algunes actuacions.

Actualment, aquest procediment es troba regulat principalment a la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i amb especialitats en altres lleis processals (militar, civil, penal, laboral).

El recurs d'empara constitucional

La base jurídica es troba als articles 53.2, 161.1.b) i 162.1.b) de la CE, i als articles 41 a 58 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC). Per interposar-lo, cal justificar una especial transcendència constitucional (STC 155/2009).

Legitimació activa

Segons l'article 162.1.b) CE, pot interposar recurs d'empara tota persona física o jurídica que invoqui un interès legítim. També hi estan legitimats el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.

La LOTC distingeix la legitimació segons qui vulnera el dret (poder legislatiu, judicial o l'Administració):

• Article 42 LOTC (vulneració pel poder legislatiu): La persona directament afectada.
• Articles 43 i 44 LOTC (vulneració pel poder judicial o l'Administració): Qui hagi estat part en el procés judicial corresponent.