Guia de Formulació de Compostos Ternaris: Hidròxids i Oxoàcids

Compostos Ternaris

1. Hidròxids

Són compostos formats per un metall i el grup hidròxid (OH^-).

Exemple: NaOH → Hidròxid de sodi.

2. Àcids (Oxoàcids)

Es formen per la reacció d'un òxid no metàl·lic amb una molècula d’aigua. La seva fórmula general és H_nXO_m.

Exemple: N₂O₃ + H₂O → H₂N₂O₄ → 2 HNO₂ (àcid nitrós).

3. Ions (Oxoions)

Són els ions que es formen a partir dels oxoàcids.

4. Sals dels Oxoàcids

Són compostos formats per un catió i un oxoanió.

Exemple: anió sulfat (SO₄^2-) + catió sodi (Na⁺) → Na₂SO₄.

Pot ser que, en lloc de perdre dos hidrògens, l'àcid en perdi només un, quedant així: HSO₄^-. Si li afegim l'altre element, obtenim: NaHSO₄. Aquest s'anomena hidrogensulfat de sodi.

4.1. Sals obtingudes a partir d'hidràcids

Els ions també es poden formar a partir d'hidràcids (compostos binaris).

Exemple:

• Hidràcid: H₂S → àcid sulfhídric.
• Ions derivats:
  • S^2- → anió sulfur.
  • HS^- → anió hidrogensulfur.

A partir de l'anió hidrogensulfur podem formar una sal afegint-hi un catió.

Exemple: Na⁺ + HS^- → NaHS → Hidrogensulfur de sodi.

Per passar de la nomenclatura d'hidràcid a la de l'anió corresponent, s'aplica el següent canvi de sufix:

5. Casos Especials i Excepcions

Fòsfor (P): Cas especial "orto"

En el cas del fòsfor, aquest element no forma àcids de tipus meta (addició d'una molècula d'aigua), sinó que només forma àcids de tipus orto, és a dir, a l'òxid se li afegeixen tres molècules d'aigua.

P₂O₅ + 3 H₂O → 2 H₃PO₄ → Àcid (orto)fosfòric.

L'àcid fosfòric pot formar els següents ions:

• H₂PO₄^- → Anió dihidrogenfosfat.
• HPO₄^2- → Anió hidrogenfosfat.
• PO₄^3- → Anió fosfat.

Arsènic (As): Cas especial "orto"

Igual que el fòsfor, l'arsènic només forma àcids de tipus orto.

As₂O₅ + 3 H₂O → 2 H₃AsO₄ → Àcid (orto)arsènic.

L'àcid arsènic pot formar els següents ions:

• H₂AsO₄^- → Anió dihidrogenarsenat.
• HAsO₄^2- → Anió hidrogenarsenat.
• AsO₄^3- → Anió arsenat.

Crom (Cr)

El crom no es troba a les columnes de referència de la primera taula. Per formular els seus oxoàcids, cal seguir aquests passos:

1. Identificar els estats d'oxidació del crom (p. ex., +2, +3, +4, +6).
2. Assignar cada estat d'oxidació a la nomenclatura tradicional (hipo-...-ós, -ós, -ic, per-...-ic) per saber quin correspon al nom demanat.
3. Buscar a la primera taula una columna que utilitzi el mateix estat d'oxidació per deduir la fórmula.

Exemple: Formular l'àcid cròmic.

Si assignem els estats d'oxidació:

• +2 → hipocromós
• +3 → cromós
• +4 → cròmic
• +6 → percròmic

L'enunciat demana "àcid cròmic", que, segons aquesta distribució, correspon a l'estat d'oxidació +4. A la primera taula, els elements del grup del carboni actuen amb +4 per formar àcids del tipus H₂XO₃. Per tant, la fórmula seria H₂CrO₃.

Manganès (Mn)

El manganès presenta un cas similar al del crom. Cal seguir els mateixos passos:

1. Identificar els seus estats d'oxidació (p. ex., +2, +3, +4, +6, +7).
2. Assignar-los a la nomenclatura tradicional.

Exemple:

• +2 → hipomanganós
• +3 → manganós
• +4 → mangànic
• +6 → permangànic
• +7 → hiperpermangànic

Un cop identificat l'estat d'oxidació, es busca la fórmula corresponent a la primera taula. Per exemple, per a l'estat d'oxidació +4 (mangànic), la fórmula seria del tipus H₂XO₃, donant lloc a H₂MnO₃.