Guia de Fonètica, Sintaxi i Dialectes Catalans

La essa sonora i la essa sorda

La essa sonora /z/

• S:
  • Entre vocals: casa, rosa.
  • En mots compostos amb prefix fons- o trans-: enfonsar, transacció.
• Z:
  • A principi de paraula: zero, zebra, zoo.
  • Després de consonant: atzar, esmorzar, pinzell.
  • En mots provinents d'altres llengües: amazona, bizantí, ozó.

La essa sorda /s/

• S:
  • A principi de paraula: sal, solitud, signe.
  • Entre consonant i vocal: dansa, pensar, pista.
  • A final de paraula: arròs, tros, cabàs.
  • Darrere de prefixos com a-: asimetria, aerosol.
• SS:
  • Entre vocals: passar, classe, professor.
• C:
  • Davant de e, i a principi de paraula: cendra, cirera.
  • Davant de e, i entre vocals: nació, places.
  • Davant de e, i entre vocal i consonant: endolcir, encès.
• Ç:
  • Davant de a, o, u entre vocals: raça, plaça.
  • Davant de a, o, u entre consonant i vocal: dolçor, alçar.
  • A final de paraula: braç, feliç.
  • Amb els sufixos -ança, -ença: esperança, confiança.

Juxtaposició de proposicions

La juxtaposició és el mecanisme pel qual relacionem proposicions sintàcticament independents sense cap nexe explícit. Altres mecanismes per manifestar la juxtaposició són:

• En textos orals: l'entonació.
• En textos escrits: els signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts).

Coordinació de proposicions

La coordinació és el mecanisme pel qual relacionem, per mitjà d'enllaços, proposicions sintàcticament independents. Aquests enllaços s'anomenen nexes coordinants, que poden ser conjuncions coordinants (i, o, però) o locucions conjuntives (en conseqüència, és a dir).

Classes de coordinació:

• Coordinades copulatives: indiquen suma (i, ni).
• Coordinades disjuntives: indiquen opció (o, o bé).
• Coordinades adversatives: indiquen contraposició (però, tanmateix, sinó, sinó que, ans, més aviat).
• Coordinades distributives: indiquen alternança (ara... ara, ja... ja, adés... adés, ni... ni, o... o).
• Coordinades il·latives: indiquen conseqüència (per tant, doncs, com que, així que).
• Coordinades continuatives: indiquen continuació o addició (i encara, a més a més).
• Coordinades explicatives: indiquen aclariment (és a dir, o sigui, això és).

Neologismes: Manlleus i Calcs

Un neologisme és un terme nou creat en una llengua seguint les regles pròpies de creació de mots, o bé manllevat a una altra llengua i integrat en la d'arribada.

• Manlleus: Mots que es transfereixen a una llengua provinents d'una altra. S'incorporen perquè la llengua receptora necessita paraules que no té. Exemples: zoom, jazz, òpera.
• Calcs: Mots que ja existeixen en una llengua, però que s'utilitzen amb un significat nou que no tenien i que és propi d'una altra llengua. Exemples: ratolí (informàtica), navegar (per Internet).

Termcat: Normalització Lingüística

El Termcat és el centre encarregat d'elaborar, promoure, difondre i normalitzar els neologismes de la llengua catalana. També assessora sobre l'ús de la terminologia adequada i resol els dubtes terminològics.

Dialectes del Català

Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la manera de parlar-la segons la procedència geogràfica del parlant. Totes les varietats dialectals són correctes.

Tipus de Dialectes

• Dialectes constitutius: Han evolucionat directament del llatí vulgar juntament amb el naixement de la llengua en el seu territori històric.
• Dialectes consecutius: Són el resultat de l'exportació de la llengua a altres territoris posteriorment a la seva formació.

Blocs Dialectals: Occidental i Oriental

Característiques Bloc Occidental

• Plurals de mots acabats en -n solen mantenir la -n: hòmens.
• 1a persona del present d'indicatiu acaba en -e (valencià: cante) o -o (nord-occidental: canto).
• Increment incoatiu en -isc (valencià: gaudisc) o -ix (nord-occidental: gaudix).
• Present de subjuntiu amb vocal temàtica -e (1a conjugació: parle) i -a (2a i 3a conjugacions: dorma).
• Imperfet de subjuntiu en -ara, -era, -ira (valencià: parlara) o en -és, -ís (nord-occidental: parlés).

Característiques Bloc Oriental

• Plurals de mots acabats en -n solen perdre la -n: homes.
• 1a persona del present d'indicatiu acaba en -o (central: canto) o és absent (balear: cant).
• Increment incoatiu en -eix: pateixo.
• Formació del present de subjuntiu en -i: parli, dormi.
• Formació de l'imperfet de subjuntiu en -és, -ís: parlés, dormís.

Distribució dels Dialectes

Dialectes Orientals

• Català septentrional (Rossellonès): Dialecte constitutiu. Es parla a la Catalunya Nord (pertanyent a França).
• Català central: Dialecte constitutiu. S'estén per la meitat oriental de Catalunya. Inclou subvarietats com el salat (Costa Brava), barceloní, tarragoní i xipella.
• Balear: Dialecte consecutiu (origen en el català central). Es parla a les Illes Balears. Característiques notables inclouen l'ús de l'article salat (es, so, sa) en lloc de l'article definit (el, la, els, les) en certs registres i zones. També es parla a Tàrbena i la Vall de Gallinera (Marina Alta).
• Alguerès: Dialecte consecutiu. Parlat a la ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia).

Dialectes Occidentals

• Català nord-occidental: Dialecte constitutiu. Es parla a la part occidental de Catalunya (Lleida) i la Franja de Ponent (Aragó).
• Valencià: Dialecte consecutiu. Es parla a la Comunitat Valenciana. Presenta diverses subvarietats com el valencià septentrional (o de transició), valencià apitxat (o central), i valencià meridional.