Guia de Fonètica i Consonantisme en Català

Introducció a la fonètica

La fonètica és la branca de la lingüística que estudia la producció dels sons per part de l’emissor, la percepció i interpretació dels sons per part del receptor i les propietats físiques del so.

El cos funciona com un instrument de corda. Els seus òrgans d’articulació bucal són els llavis, les dents, els alvèols, el paladar, la campaneta, la llengua, el dors i l’epiglotis.

La relació entre sons i grafies (AFI)

La relació entre la representació del so de l'AFI (Alfabet Fonètic Internacional) i la lletra escrita no és unívoca. En català ens podem trobar amb aquests casos:

• Un mateix so amb més d'una grafia: nas-cel-rossa-lluç [s].
• Una mateixa grafia amb més d'un so: casa-cingle [k] [s].
• Una sola grafia que representa dos sons consecutius: luxe [ks]*.
• Dues grafies que representen un sol so: guerra [g].
• Una grafia que no té cap so: home.

Correspondències consonàntiques habituals

Altres correspondències habituals pel que fa a les consonants són:

• [p] (grafies b, p)
• [t] (grafies t, d)
• [k] (grafies c, k, g, q, qu)
• [b] (grafies b, v, w)
• [g] (grafies g, gu)
• [z] (grafies s, z)
• [ʃ] (grafies x, ix)
• [ʒ] (grafies j, g)
• [ts] (grafia ts)
• [tʃ] (grafies tx, ig)
• [dʒ] (grafies tj, tg, dj)

Consonantisme de la llengua catalana

Els sons consonàntics es poden classificar segons el mode d’articulació, el lloc d’articulació i la sonoritat.

Classificació segons el mode d’articulació

El mode d’articulació indica la posició que adopten els òrgans de la fonació en la producció del so, i per tant, la manera en què s’articula un so consonàntic. Distingim set models diferents:

• Oclusius: Tancament total del pas de l’aire. [p], [t], [k], [b], [d], [g].
• Fricatius: L’aire surt a poc a poc (fregant). [f], [v], [s], [z], [ʃ], [ʒ].
• Africats: Combinació de dos sons (oclusiu + fricatiu). [ts], [dz], [tʃ], [dʒ].
• Vibrants: La llengua vibra. [ɾ], [r]. (Es produeix en molts casos l’emmudiment.)
• Laterals: Per produir el so, l’aire surt fregant els laterals de la cavitat bucal. [l], [ʎ].
• Nasals: La reproducció del so intervé en la cavitat nasal. [ɱ], [m], [n], [ɲ], [ŋ].
• Aproximants: Són sons que, per influència dels sons veïns, es converteixen en fricatius. [β], [δ], [γ].

Realització contextual dels aproximants

Els seus correlats oclusius són els sons sonors: [b], [d], [g], que amb influència del context canvien a aproximants:

• Entre vocals: ce[β]a, se[δ]a, ju[γ]ar.
• Darrere les vibrants: Ar[β]úcies, guar[δ]iola, ar[γ]ument.
• So vocàlic + [β], [δ], [γ] + lateral [l] i vibrant [r]: (Excepte [d], que es transcriu sempre oclusiva en aquest context): al[β]a, al[d]arull, al[γ]a.
• Entre fricatiu alveolar sonor [z] + [β], [δ], [γ] + vocal.

Classificació segons el lloc d’articulació

• Bilabial: Intervenen els dos llavis. [p], [b], [m], [β].
• Labiodental: Intervé el llavi inferior i les dents. [f], [v], [ɱ].
• Dental: Intervenen les dents. [t], [d], [δ], [n̪], [l̪].
• Alveolar: Intervenen els alvèols. [n], [s], [z], [l], [ɾ], [r], [ts], [dz].
• Palatal: Intervé el paladar. [ʃ], [ʒ], [tʃ], [dʒ], [ʎ], [ɲ].
• Velar: Intervé el vel del paladar. [k], [g], [γ], [ŋ], [ɫ].

Classificació segons la sonoritat

Els sons poden ser sonors (vibren les cordes vocals) o sords (no vibren les cordes vocals).