Guia de fonètica catalana: sons i fenòmens de contacte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,4 KB
Fenòmens de contacte vocàlic
- Hiat: seqüència de dues vocals repartides en síl·labes diferents. Exemples: crear, avió.
- Diftong: vocal i semivocal en una única síl·laba.
- Diftong creixent: semivocal + vocal. Exemples: guant, quota, aigua, quatre, hiena, caven.
- Diftong decreixent: vocal + semivocal. Exemples: neu, nigua, por.
- Triftong: semivocal + vocal + semivocal. Exemples: alguaire, creieu.
- Sinalefa: vocal final + vocal inicial. Exemple: puré insípid.
- Elisió: supressió del so d'una vocal en el contacte vocal + vocal. Exemple: una hora.
Els sons consonàntics
Classificació dels sons
- Sords: no hi ha vibració de les cordes vocals.
- Sonors: hi ha vibració de les cordes vocals.
- Bilabial: els dos llavis s'uneixen o s'acosten. [p, b, m]
- Labiodental: el llavi inferior s’acosta a les dents superiors o hi entra en contacte. [f, v]
- Dental: la punta de la llengua toca els alvèols dentals superiors o s’hi acosta. [n, s]
- Palatal: el dors de la llengua toca el paladar dur o s’hi acosta. [ ]
- Velar: la part posterior de la llengua toca el vel del paladar o s’hi acosta. [k, g]
- Oclusiu: intervenció del corrent d’aire seguida d’una explosió d’aire. [p, t]
- Fricatiu: s’estreny el pas de l’aire, que passa fregant. [f, v]
- Africat: dues fases: obstrucció de l’aire i, a continuació, l’aire surt com els fricatius. [ts, ds]
- Vibrant: vibració a causa d’un sol contacte ràpid o múltiples contactes. [r]
- Lateral: la llengua obstrueix el pas de l’aire i aquest surt pels costats.
- Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal; a la boca es produeix una oclusió. [n, m]
Fenòmens de contacte consonàntic
- Ensordiment: un so sonor passa a ser sord. Exemples: actitud [t], reg [k], tub [p].
- Sonorització: un so sord passa a ser sonor. Exemples: cap [b], més [z], baf [v].
- Geminació: duplicació d’un so. Exemples: connecta [nn], setmana [mm].
- Assimilació: un so consonàntic adopta el punt d'articulació del so que el precedeix.
- Labialització: el so [n] passa a [m], i [p, b, m] passa a [ ].
- Palatalització: el so [n] i [l] passa a [ ] i [ ].
- Velarització: el so [n] passa a [ ]. Exemples: engany, banc.
- Emmudiment: quan un so consonàntic no es pronuncia. Les consonants b, p, r, s, t no s'articulen en determinats contextos. Exemples: compte [mt], aquest [t].
- Sensibilització: un so que no es pronuncia passa a pronunciar-se. Exemples: Sant Antoni, amb avió [b].