Guia fonamental sobre psicomotricitat i desenvolupament
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,48 KB
Psicomotricitat
La psicomotricitat es pot entendre com una àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament. Parteix d’una concepció del desenvolupament infantil en la qual hi ha una identitat inicial entre les funcions neuromotrius i les funcions psíquiques dels infants. Ha anat ampliant el seu camp d’actuació, integrant més àmbits: mètode terapèutic o reeducatiu, enfocament preventiu i pràctica educativa.
L’interaccionisme social: Henri Wallon
Henri Wallon considera que, des que neix, la persona es va desenvolupant en totes les facetes, és a dir, de forma global. La ment o psique seria el resultat de l’entrecreuament entre l’organisme biològic de la persona i el món social en què es troba. Considera l’individu humà com una unitat biopsicosocial.
Continguts de la pràctica motriu
1. Esquema corporal
Consisteix en la representació mental del propi cos, dels seus segments, de les seves possibilitats de moviment i de les seves limitacions espacials. Segons Pierre Vayer, les etapes són:
- Període maternal (0-2 anys): els nens i nenes passen dels primers reflexos a la marxa i a les primeres coordinacions motrius a través d’un diàleg tònic mare-infant.
- Elaboració definitiva de l’esquema corporal (7 a 11/12 anys): els nens i nenes ja disposen dels mitjans per assolir l’autonomia. La relació amb la persona adulta segueix present, però cada vegada es va distanciant més fins a arribar a la cooperació i a compartir responsabilitats.
2. Control tònic o to muscular
És l’activitat muscular encarregada de mantenir la postura mitjançant un cert grau de tensió i distensió muscular. Les funcions on es manifesta el to són l’aspecte motor, la sensibilitat i les emocions.
Objectius:
- Desenvolupar la capacitat tònica (contracció i relaxació).
- Desenvolupar mecanismes d'inhibició de la conducta.
- Controlar l’equilibri, tant estàtic com dinàmic.
- Desenvolupar la capacitat expressiva mitjançant el gest.
Activitats de relaxació:
- Relaxació conscient: es comença als 4 o 5 anys.
- Relaxació automàtica: es realitza després d’activitats que hagin provocat molta fatiga.