Guia fonamental de metafísica i filosofia de l'ésser

Nietzsche: concepció filosòfica de l’ésser humà

Friedrich Nietzsche, filòsof del segle XIX, és un dels màxims exponents del vitalisme, corrent que defensa la vida per damunt de la raó i la metafísica. Critica la metafísica tradicional, creada per la raó humana, perquè busca un “més enllà” perfecte i nega la vida.

Anuncia la “mort de Déu”, que significa la fi dels valors absoluts, fet que provoca el nihilisme o la falta de sentit en la cultura occidental. Davant això, proposa la transvaloració dels valors: posar la vida en primer lloc i crear nous valors.

L’ésser humà és voluntat de poder, un desig constant de superació. El seu ideal és el suprahumà, capaç de crear el seu propi sentit de la vida, un sentit immanent, creat dins de la mateixa existència.

Nietzsche explica l’evolució humana amb tres figures:

• El camell: obediència i deures.
• El lleó: rebel·lia i llibertat.
• El xiquet: joc innocent, creativitat i afirmació de la vida.

La Metafísica

La paraula metafísica prové del grec meta ta physiká («més enllà de la física»), terme encunyat per Andrònic de Rodes. Es defineix com un saber:

• Radical: busca les essències i les primeres causes.
• Universal: estudia tota la realitat en conjunt.
• Crític: qüestiona l’evidència per evitar la ignorància.
• Orientador: dona sentit a l’existència humana.

Conceptes d’ésser

• Ésser com a substància: Ús existencial, existeix per si mateix (ex: ser gat).
• Ésser com a accident: Ús predicatiu, propietats contingents (ex: ser blanc).

Tipus de metafísica

Essencialisme

Defensa que existeix una essència que defineix la naturalesa de l’ésser. Postura defensada per Plató amb una visió estàtica de la realitat.

Existencialisme

Defensat per Sartre i Heidegger, afirma que l’ésser humà es construeix a través de les seues decisions. Som lliures, la realitat és dinàmica i l’ésser humà és pura possibilitat.

Materialisme i Espiritualisme

• Materialisme (Demòcrit, Marx): La realitat s'explica només per principis materials.
• Espiritualisme (Plató, Hegel): Existeixen realitats no materials que justifiquen el món.

Crítiques a la metafísica: Els filòsofs de la sospita

Al segle XIX, pensadors com Freud (psicoanàlisi), Marx (materialisme històric) i Nietzsche (vitalisme) critiquen la metafísica tradicional per ser dualista i allunyada de la realitat material.

Pensament medieval

• Nominalisme (Guillem d’Ockham): Els universals són només paraules en la ment.
• Realisme exagerat (Agustí d’Hipona): Les idees són reals i existeixen en la ment de Déu.
• Realisme moderat (Tomàs d’Aquino): Les idees són la “forma” de les substàncies.

Determinisme i llibertat

El determinisme nega la voluntat lliure, mentre que la llibertat situada reconeix condicionaments biològics i socials. Sartre afirma que estem “condemnats a ser lliures”.

Classificació de comportaments

• Determinats: actes reflexos o involuntaris.
• Indeterminats: decisions lliures.
• Condicionats: accions dins d'un context (llibertat situada).

Finalment, Heidegger defineix l’ésser humà com un ésser-per-a-la-mort, conscient de la seua finitud.