Guia de Flexibilitat, Expressió Corporal i Futbol

Què és la flexibilitat i com millorar-la?

La flexibilitat és la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud amb alguna part del nostre cos. Exemples de professions o esports que requereixen una gran flexibilitat són els corredors de tanques, els gimnastes o els lluitadors de taekwondo.

De què depèn la flexibilitat?

Que una persona sigui més o menys flexible depèn de:

• La capacitat d'estirament de la seva musculatura.
• La capacitat de moviment de l'articulació.

Tipus de flexibilitat

Flexibilitat dinàmica

La practiquem quan realitzem l'exercici en moviment. Han de ser moviments amples, extensos i relaxats.

Recomanacions:

• Realitza un escalfament previ.
• Comença el moviment de manera suau i ves augmentant progressivament el recorregut.
• Realitza els moviments amb la màxima relaxació.

Flexibilitat estàtica

La practiquem adoptant una posició d'estirament i la mantenim, de manera estàtica, durant alguns segons. No hi ha moviment apreciable.

Recomanacions:

• Has d'escalfar correctament abans de realitzar l'exercici.
• Has d'adoptar la posició d'estirament i prolongar-la suaument.
• Respira de manera tranquil·la i relaxada.

L'expressió corporal: comunicació no verbal

L'expressió corporal és una forma de comunicació no verbal que utilitza el gest i el llenguatge del cos. Per tant, l'expressió corporal és la capacitat de les persones de comunicar-se amb el moviment del cos.

Què és l'expressivitat?

La capacitat de comunicar-se mitjançant el llenguatge del cos s'anomena expressivitat. Es poden expressar:

• Sentiments
• Estats d'ànim
• Sensacions
• Conceptes, objectes, animals, plantes
• Accions
• Idees i pensaments
• Històries

Tipus de gestos

• Gestos innats o involuntaris: són els gestos que utilitzem per expressar sentiments o sensacions i que fem sense pensar.
• Gestos apresos o culturals: són els gestos que hem après dels altres, com quan saludem amb la mà estesa o ens toquem la panxa quan tenim gana.

Zones expressives del cos

• La cara: és la zona que expressa alegria, ira, dolor, etc.
• Les mans: per fer ombres xineses, per dir adéu, etc.
• El cos: la postura general del cos també comunica.

Manifestacions de l'expressió corporal

• La dansa: com el ballet, les coreografies, etc.
• El mim i el teatre: el mim és el llenguatge més pur, ja que intenta explicar històries sense paraules. El teatre és un art basat principalment en l'ús del llenguatge verbal.
• Els esports: en els esports col·lectius hi ha comunicació no verbal entre els companys.
• Expressió artística: quan el ritme i la música són un element important, com en la gimnàstica rítmica.

Història i regles bàsiques del futbol

Orígens del futbol modern

L'any 1863, a Anglaterra, es va redactar el reglament del joc que es coneix com a futbol modern. Una de les regles del joc deia que no es podia tocar la pilota amb les mans, i així es diferenciava aquest esport del rugbi. A Espanya es va jugar per primera vegada l'any 1873, en un partit disputat a Huelva entre treballadors anglesos. El primer club espanyol es va fundar a Huelva l'any 1889 i es deia RC Huelva. El futbol va ser esport olímpic als Jocs Olímpics de Londres (1908).

Característiques del joc

El futbol és un esport col·lectiu on hi ha tres elements importants:

• Els companys: són onze jugadors i tenen funcions diferents.
• Els adversaris: són onze jugadors de l'equip contrari.
• L'espai de joc: és comú per a companys i adversaris.

Es creen unes relacions de cooperació entre els jugadors del mateix equip i unes relacions d'oposició entre els membres dels equips contraris.

Objectiu i terreny de joc

L'objectiu del joc és colpejar la pilota amb els peus o el cap per intentar introduir-la a la porteria de l'equip contrari. Guanya l'equip que fa més gols. El terreny de joc és un camp a l'aire lliure de forma rectangular, amb terra o gespa.

Elements del partit

• La pilota: és esfèrica, de cuir i amb una cambra d'aire.
• Jugadors: 11 per cada equip.
• Àrbitres: 1 àrbitre principal que dirigeix el partit.
• El partit: es divideix en 2 períodes de 45 minuts amb un descans de 15 minuts. Per decidir quin equip comença, es llança una moneda. Després del descans, els jugadors canvien de camp.

Faltes i sancions comunes

Es considera falta tocar la pilota amb el braç o la mà, o realitzar un contacte antireglamentari.

• Tir lliure: es llança des d'on s'ha comès la falta.
• Penal: es llança des del punt de penal.
• Amonestació (targeta groga): quan la falta ha estat perillosa.
• Expulsió (targeta vermella): per una falta molt greu.