Guia sobre Finançament Empresarial

Finançament pròpies externes: Capital social - Aportacions dels socis i inversions. Pot estar dividit en accions o participacions. I es pot obtenir per diferents vies:

- Capital de risc: Empreses financeres que aporten recursos de manera temporal a empreses que tinguin un potencial de creixement, normalment del sector tecnològic. Els diners procedeixen de diversos inversors. - Micromecenatge: Forma de finançament col·lectiu i col·laboratiu que consisteix a posar en contacte les persones emprenedores que necessiten recursos amb inversors que vulguin apostar per l’empresa. S’acostuma a fer a través de diferents plataformes. Subvencions: Ajudes d'administracions públiques que poden demanar les empreses a cost zero i que no s’han de tornar.

Finançament pròpies internes: 2 orígens: Autofinançament per enriquiment: Permeten a les empreses fer inversions per créixer. Reserves: Beneficis no distribuïts per l’empresa. Aquesta pot obtenir beneficis i el més normal és repartir-los entre els socis i la resta es queda en l’empresa per fer noves inversions. Autofinançament per manteniment: Permeten a les empreses mantenir la capacitat productiva. Amortitzacions: Valor que han perdut els equips productius. Provisions: Fons que es reserven per a cobrir possibles despeses futures.

Fonts de finançament alienes a llarg termini: Préstec a llarg termini: Consisteix en fer un contracte amb una entitat financera en el qual s’acorda deixar una quantitat de diners a canvi de que sigui tornada amb interessos. Es pot disposar dels diners immediatament. COST: Interessos a pagar, normalment quotes mensuals i sol haver-hi comissions (obertura…). Emprèstic: Consisteix en l’emissió d’uns títols de crèdit (obligacions i bons) que emeten les empreses a canvi d’un interès. L’empresa divideix el deute en moltes participacions idèntiques anomenades bons i obligacions i altres persones seran les que li prestin els diners. S’emeten quan el cost dels diners en el mercat és elevat. Utilitzen grans empreses. Leasing: És un contracte d’arrendament (lloguer) amb opció de compra. Quan l’empresa necessita un immobilitzat, per exemple una màquina, pot acudir a una entitat de leasing que compra la màquina al fabricant i la lloga a l’empresa per una quota. Al finalitzar el contracte, l’empresa pot retornar el bé o comprar-lo per una petita quantitat. Les quotes (són despeses) minoren els beneficis de l’empresa, cosa que la pot afavorir fiscalment. Hi ha possibilitat de compra al venciment del contracte. NO inclou el manteniment del bé.

Rènting: L’empresa de rènting lloga un bé a canvi del pagament d’una quota. No acostuma a tenir opció de compra i el manteniment l’ha de fer l’empresa de rènting. NO hi ha possibilitat de compra al venciment del contracte. El manteniment del bé SÍ està inclòs (assegurança, reparacions...)

Fonts de finançament alienes a curt termini: Préstec a curt termini: Fer un contracte amb una entitat financera en el qual s’acorda deixar una quantitat de diners a canvi de que sigui tornada amb interessos en un període inferior a l’any segons les condicions pactades. S’obtenen els diners de manera immediata i ingressen al compte bancari. Es pot disposar dels diners immediatament. Sol haver-hi comissions (obertura…). Pòlissa de crèdit: Quan una empresa necessita diners però no sap la quantitat exactament. L’empresa obté del banc un compte de crèdit que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. Es paguen interessos per la quantitat utilitzada i una comissió per la part que no s’ha utilitzat. Els interessos a pagar al retornar el crèdit + % comissió per la quantitat no utilitzada. Préstec: L’empresa rep la quantitat total del préstec des del primer dia. Es paguen interessos per la totalitat del préstec. La devolució pot ser a llarg o curt termini. Crèdit: L’empresa té una quantitat a disposar i la pot utilitzar o no. Es paguen interessos solament pel diner disposat i per la resta una comissió. Normalment el termini de devolució és menor a un any. Crèdit comercial: És finançament automàtic (no s’acostuma a negociar). L’empresa queda a deure les compres que efectua als proveïdors durant uns dies (normalment és a 30, 60 o 90 dies). Facturatge: VENDA dels drets de cobrament de l’empresa a una altra anomenada “factor”. El factor paga un import menor al total del deute en concepte d’interessos i del possible risc d’impagaments. Proporciona liquiditat immediata i traspassa el risc d'impagaments. Interessos elevats al factor. Descompte d'efecte: Document on una persona es compromet a pagar una quantitat de diners en una data determinada. Quan l’empresa vol anticipar el cobrament de clients (30, 60 o 90 dies), presenta aquest document al banc i aquest anticipa el valor descomptant interessos i una comissió per l’operació comercial. Interessos i comissions que cobra el banc per avançar els diners. Si el client no paga l’efecte comercial, el banc torna a carregar l’import en el compte de l’empresa més unes despeses. Contràriament del que passa amb el factoring, no es trasllada el risc d’impagament.

Emprèstit: Consisteix en l’emissió d’uns títols de crèdit (obligacions i bons) que emeten les empreses a canvi d’un interès. L’empresa divideix el deute en moltes participacions idèntiques anomenades bons i obligacions i altres persones seran les que li prestin els diners. L’empresa retornarà el diner en el termini pactat i anirà pagant interessos.

1. El grau d’endeutament que pugui assumir l’empresa: Dependrà de les possibilitats que tingui de tornar els recursos, és a dir, pot triar una font pròpia o bé una font aliena.

2. El cost que li suposi el deute: Calcular el cost de cada font i fer un anàlisi.

3. El tipus d’inversió:

- Llarg termini: Es va recuperant a llarg termini a través de l'amortització del bé, ha de ser finançada amb recursos a llarg termini.

- Curt termini: Es recupera a curt termini. La font de finançament pot ser a curt termini si l’empresa té prou liquiditat per poder pagar quan arribi el venciment.