Guia de Filosofia: Branques, Fal·làcies i Lògica Formal

Guia de Filosofia: Branques, Fal·làcies i Lògica

Dissertació: (Títol) / Introducció / Desenvolupament / Conclusió per defensar una opinió.

El comentari de text: En aquest fragment de la Metafísica, Aristòtil afirma que [idea principal]. En primer lloc, el fragment comença dient que [...]. Relacionat amb això, Aristòtil continua afirmant que [...]. Finalment, el text conclou amb [...].

Filosofia Teòrica

S’encarrega del coneixement de la realitat, de les condicions de possibilitat del coneixement racional i del sentit que té la realitat.

• Metafísica: Aristòtil l'anomenava proté filosofia, la filosofia primera. La metafísica és la part de la filosofia més abstracta i es pregunta sobre els principis de la realitat, per l’ésser, per com el podem conèixer, així com per l’ésser racional més perfecte.
• Epistemologia: També coneguda amb el nom de teoria del coneixement, l’epistemologia es pregunta per les regles que segueix l’enteniment humà, per l’estructura que segueix el nostre coneixement i els límits de l’enteniment humà.
• Lògica: És la part de la filosofia que estudia les regles del pensament, és a dir, com executar bons raonaments i com evitar caure en contradiccions, així com exposar les raons per les quals un argument és incorrecte o fal·laç.
• Filosofia de la ciència: Analitza les característiques d’un raonament per tal de poder ser considerat científic, així com establir uns criteris per tal de diferenciar la ciència de la pseudociència.
• Filosofia del llenguatge: Reflexiona al voltant de la forma en la qual el llenguatge limita i dona forma a la nostra comprensió de les coses i com configura la nostra realitat.

Filosofia Pràctica

Aquesta part de la filosofia s’ocupa essencialment de la reflexió sobre l’acció humana, de com els éssers humans alterem la realitat amb la nostra acció i tot allò que això implica.

• Antropologia: (Anthropos) reflexiona sobre què és l’ésser humà, atenent a la diversitat i tota la complexitat que ve donada per la cultura i la producció simbòlica que ens caracteritzen com a espècie.
• Ètica: (Éthos) es qüestiona sobre el bé i el mal en les nostres accions, així com la justícia. La seva pràctica és el que coneixem com la moral.
• Filosofia política: Es planteja preguntes relatives al poder i a l’Estat.
• Estètica: Reflexiona sobre els criteris de bellesa i allò sublim. La seva pràctica és l’art.
• Filosofia del dret: Es pregunta sobre la justícia i els seus criteris, de la mateixa manera que distingeix el que és legal del que és legítim. Es troba molt lligada a l’ètica i la filosofia política.

Principals Fal·làcies Informals

• Fal·làcia ad hominem: «Els ecologistes diuen que consumim massa energia, però no en facis cas perquè tothom sap que els ecologistes són uns exagerats».
• Fal·làcia ad Hitlerum: «Heidegger no hauria d’estudiar-se als instituts, ja que va formar part del partit nazi».
• Fal·làcia ad baculum: «No atenguis el públic de la botiga amb aquest piercing que portes posat; recorda que qui paga mana i hi ha molta gent a l’atur...».
• Fal·làcia ad verecundiam: «Segons l’alcalde, el millor per a tots els ciutadans és asfaltar tots els carrers de la ciutat, encara que sigui una despesa gran».
• Fal·làcia ad populum: «Hem de regularitzar la immigració. Per culpa dels immigrants el nostre sistema de salut i els serveis socials tenen les llistes d’espera que tenen de 2 anys i mig. Primer els d’aquí».
• Fal·làcia ad ignorantiam: «Ningú no pot demostrar que no hi hagi una influència dels astres en la nostra vida, de manera que les afirmacions de l’astrologia són vertaderes».
• Fal·làcia post hoc ergo propter hoc: «Hi ha molts casos en què nens vacunats de la vacuna triple vírica (rubèola, xarampió i galteres) han desenvolupat cert grau d’autisme. Per tant, vacunar-se causa autisme i no ens hauríem de vacunar».
• Fals dilema: «Si estudio tot el dia m’avorreixo, però si no estudio tot el dia segur que suspendré filosofia».
• Argument del tu quoque: «Em dius que deixi de fumar, però bé que tu fumes com una xemeneia! No em pots dir que deixi de fumar si tu també ho fas».
• Fal·làcia de la tradició: «A mi m’agraden els toros. És una tradició cultural del nostre país. A més, qui vol anar-hi va i qui no vol, no hi va».
• Fal·làcia de l’antecedent: «Si vostè no és ni ha estat una dona maltractada no pot parlar del maltractament».
• Fal·làcia de generalització precipitada: «A Barcelona ja no es pot sortir al carrer perquè cada dia hi ha robatoris».
• Fal·làcia de l’argument circular: «Messi només és bo perquè juga al Barça. De fet, el Barça és un bon equip només perquè hi juga Messi».

Lògica Formal: Símbols i Formalització

Símbols i Variables Lògiques

• Símbols monaris: ¬ : Negador («No») // ¬¬ : Doble negador («No és el cas que no»).
• Símbols binaris: ^ : Conjunció («i») // v : Disjunció («o») // → : Condicional («llavors» / «aleshores») // ↔ : Bicondicional («si i només si» / «sempre que»).
• Símbols auxiliars: ( ) : parèntesi // [ ] : claudàtors.
• Variables: p, q, r, s, t...

Exemple de Formalització d'un Argument

«Si estudio aprovaré Lògica. Si aprovo Lògica, passaré de curs o em matricularé a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI). No és cert que no estudiï o no tingui interès per l’assignatura. Per tant, no és possible que no passi de curs i que no em matriculi a l’EOI».

Llegenda de variables:
p: Estudiar // q: Aprovar Lògica // r: Passar de curs // s: Matricular-me a l’EOI // t: Interessar-me per l’assignatura

Formalització:
1. p → q
2. q → (r v s)
3. ¬ (¬p v ¬t)
________________
Conclusió: ¬ (¬r ^ ¬s)