Guia de Figures Retòriques, Mètrica i Gramàtica Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 16,69 KB
Figures retòriques
| Figura retòrica | Definició | Explicació breu |
|---|---|---|
| Al·literació | Repetició de sons iguals o similars. | Crea musicalitat. |
| Paranomàsia | Ús de paraules semblants fonèticament però diferents en significat. | Juga amb el so i el sentit. |
| Onomatopeia | Imitació de sons reals amb paraules. | So escrit. |
| Homofonia | Paraules que sonen igual però tenen significats diferents. | Pot crear ambigüitat. |
| Anàfora | Repetició d’una o més paraules al començament de versos o frases. | Dona èmfasi i ritme. |
| Paral·lelisme | Repetició d’una mateixa estructura sintàctica. | Dona equilibri i harmonia. |
| Polisíndeton | Repetició innecessària de conjuncions. | Augmenta la intensitat. |
| Asíndeton | Supressió de conjuncions. | Ràpidesa i dinamisme. |
| Enumeració | Llista d’elements de la mateixa categoria. | Aporta detall. |
| Aposició | Un nom o expressió explicativa al costat d’un altre nom. | Aporta informació extra. |
| Hipèrbaton | Alteració de l’ordre sintàctic normal. | Dona èmfasi i solemnitat. |
| Epanadiplosi | Repetició d’una paraula al principi i final d’una frase o vers. | Crea un efecte circular. |
| Anadiplosi | Repetició de la darrera paraula d’un vers al principi del següent. | Relació d’idees. |
| Comparació | Relació entre dos elements amb un nexe comparatiu. | Relació explícita. |
| Metàfora | Relació entre dos elements sense nexe comparatiu. | Relació implícita. |
| Al·legoria | Successió de metàfores que creen una idea global. | Metàfora estesa. |
| Personificació | Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o animals. | Humanitza elements. |
| Metonímia | Substitució d’un terme per un altre amb relació de proximitat. | Relació causa-efecte, continent-contingut, etc. |
| Sinècdoque | Designació d’una part pel tot o viceversa. | Forma específica de metonímia. |
| Epítet | Adjectiu que ressalta una qualitat inherent. | Dona força expressiva. |
| Pleonasme | Redundància per reforçar un significat. | Insistència expressiva. |
| Sinestèsia | Barreja de percepcions sensorials diferents. | Dona vivacitat. |
| Hipèrbole | Exageració intencionada. | Augmenta l'expressivitat. |
| Quiasme | Ordre creuat d’elements en dues frases. | Simetria i equilibri. |
| Antítesi | Contraposició d’idees oposades. | Crea contrast. |
| Oxímoron | Unió de dos termes contradictoris. | Dona intensitat expressiva. |
| Apòstrofe | Interpel·lació directa a algú o alguna cosa. | Crea èmfasi. |
| Interrogació retòrica | Pregunta que no espera resposta. | Dona força expressiva. |
Tòpics literaris
| Tòpic | Definició |
|---|---|
| Amor post mortem | Amor que perdura després de la mort. |
| Vulnus amoris | Ferida de l’amor, patiment per amor. |
| Locus amoenus | Lloc idealitzat, bell i tranquil. |
| Descriptio puellae | Descripció idealitzada de la dona. |
| Furor amoris | Amor apassionat i irracional. |
| Beatus ille | Elogi de la vida senzilla i tranquil·la (sovint al camp). |
| Homo viator | La vida com un viatge. |
| Vita flumen | La vida com un riu que flueix cap a la mort (el mar). |
| Theatrum mundi | El món com un teatre on cadascú fa un paper. |
| Vanitas vanitatum | Fugacitat i vanitat de la vida i les coses terrenals. |
| Fortuna mutabilis | Canvis imprevisibles de la fortuna (sort). |
| Carpe diem | Gaudir el present, aprofitar el moment. |
| Collige, virgo, rosas | Convida les dones joves a aprofitar la bellesa i joventut efímeres. |
| Tempus fugit | El temps passa irremeiablement, fuig. |
| Memento mori | Recordatori de la mortalitat humana ("recorda que has de morir"). |
| Omnia mors aequat | La mort iguala tothom (rics i pobres, poderosos i humils). |
| Quotidie morimur | Cada dia que passa ens acostem a la mort ("morim quotidianament"). |
| Ubi sunt? | Reflexió sobre on són els que han desaparegut ("on són?"). |
Gèneres poètics catalans
| Gènere | Característiques |
|---|---|
| Romanç | Versos generalment octosíl·labs amb rima assonant als parells. Narratiu. |
| Goigs | Poemes religiosos populars de lloança a la Mare de Déu o als sants. |
| Nadala | Cançó o poema de tema nadalenc. |
| Oda | Poema líric de to elevat, sovint per lloar algú o alguna cosa. |
| Sonet | Poema de 14 versos, normalment decasíl·labs o alexandrins, amb estructura ABBA ABBA CDC DCD (o CDE CDE). |
| Cançoneta | Poema breu de caràcter popular i sovint amorós. |
Fonètica i fonologia catalana
Transcripció fonètica bàsica
| Lletra(es) | So (AFI) | Lletra(es) | So (AFI) |
|---|---|---|---|
| s / ss / ç / c(e,i) | [s] (sorda) | tx / ig | [tʃ] |
| s / z | [z] (sonora) | tj / tg | [dʒ] |
| x / ix | [ʃ] | ts | [ts] |
| j / g(e,i) | [ʒ] / [dʒ] | tz | [dz] |
Dialectes del català
| Bloc dialectal | Dialecte | Característiques principals |
|---|---|---|
| Bloc Oriental | Central (inclou el barceloní) | Vocalisme àton (a, e → [ə]; o, u → [u]). Lèxic general. |
| Balear (mallorquí, menorquí, eivissenc) | Articles salats (es, sa), iodització, sons vocàlics tònics propis. | |
| Rossellonès | Influència del francès, pronúncia de -r final, ús de "u" per "o" àtona. | |
| Transició | Alguerès | Arrels catalanes orientals amb forta influència de l'italià (sard), arcaisme. |
| Bloc Occidental | Nord-occidental (inclou el lleidatà) | Vocalisme àton no neutralitzat (a, e, o, u). Ús de "lo". |
| Valencià | Vocalisme àton no neutralitzat, ús de "lo" (restringit), lèxic i morfologia verbal propis (ex: subjuntiu en -i). |
Mètrica catalana
Recompte sil·làbic
🔹 Les síl·labes mètriques no sempre coincideixen amb les síl·labes gramaticals a causa de fenòmens com la sinalefa o la dièresi.
🔹 Norma de la darrera síl·laba tònica: Es compten les síl·labes fonètiques fins a l'última síl·laba tònica del vers, i s'ajusta segons si la paraula final és:
- ✔️ Aguda (tònica a l'última síl·laba): +1 síl·laba mètrica.
- ✔️ Plana (tònica a la penúltima síl·laba): = el nombre de síl·labes mètriques coincideix amb les comptades.
- ✔️ Esdrúixola (tònica a l'antepenúltima síl·laba): -1 síl·laba mètrica.
Exemples (per a un vers hexasíl·lab):
- ✅ Mira la lluna → Mi-ra-la-llu-na (6 síl·labes comptades, paraula plana) → 6 síl·labes mètriques.
- ✅ Mira-la bé → Mi-ra-la-bé (5 síl·labes comptades, paraula aguda) → 5 + 1 = 6 síl·labes mètriques.
- ✅ Mira-la màgica → Mi-ra-la-mà-gi-ca (7 síl·labes comptades, paraula esdrúixola) → 7 - 1 = 6 síl·labes mètriques.
Fenòmens mètrics
- 🔹 Sinalefa: Fusió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula i la vocal inicial de la següent. Ex: la_ombra → es compta com una sola síl·laba mètrica.
- 🔹 Elisió: Supressió d'una de les vocals en contacte (similar a la sinalefa, però una vocal desapareix fonèticament). Ex: quina hora és? → [ki'nɔɾə'es].
- 🔹 Dièresi: Separació de les vocals d'un diftong en dues síl·labes mètriques diferents (sovint marcat amb ¨). Ex: ruïna → ru-ï-na (3 síl·labes mètriques en lloc de 2).
- 🔹 Hiat: No realització de la sinalefa o elisió entre dues vocals que normalment la farien. Ex: po-eta (3 síl·labes) en lloc de poe-ta (2 síl·labes per sinalefa).
Tipus de versos
| Tipus de vers | Síl·labes mètriques | Característiques |
|---|---|---|
| Tetrasíl·lab | 4 | Comú en cançons populars i infantils. 🎶 |
| Hexasíl·lab | 6 | Rítmic i àgil, usat en poesia popular i culta. ⚡ |
| Octosíl·lab | 8 | Molt comú en poesia popular (romanços, goigs). 📜 |
| Decasíl·lab | 10 | Molt usat en poesia culta (sonets, odes). Sovint amb cesura 4+6 o 5+5. 🎭 |
| Alexandrí | 12 | Vers culte per excel·lència, dividit en dos hemistiquis de 6 síl·labes per una cesura. ✂️ |
Tipus de rima
- 🔹 Rima Consonant: Coincideixen tots els sons (vocals i consonants) a partir de la darrera vocal tònica. Ex: casa / brasa; vent / content.
- 🔹 Rima Assonant: Coincideixen només les vocals a partir de la darrera vocal tònica. Ex: sol / flor; taula / causa.
📌 Disposicions de la rima més comunes:
- ✔️ Rima encadenada (ABAB): "La lluna brilla (A) / entre els estels (B) / amb llum tranquil·la (A) / sobre els anhels (B)."
- ✔️ Rima emparellada o contínua (AABB): "Camina endavant (A) / sense mirar (A) / el temps és constant (B) / i no es pot aturar (B)."
- ✔️ Rima creuada o abraçada (ABBA): "Dins la nit profunda (A) / sona el vent lleuger (B) / escolta el que et vull fer (B) / la veu d'ella és muda (A)."
Estrofes habituals
| Estrofa | Núm. de versos | Esquema mètric habitual |
|---|---|---|
| Apariat o Dístic | 2 | aa / AA |
| Tercet | 3 | ABA / AØA (sovint encadenats: ABA BCB CDC...) |
| Quarteta | 4 (art menor) | abab |
| Quartet | 4 (art major) | ABBA |
| Corlanda | 4 (art major) | ABAB |
| Quintet | 5 (art major) | Diversos (ex: ABABA, ABBAB, AABAB) |
| Sextina | 6 | Diversos (ex: ABABAB, AABCCB) |
| Octava reial | 8 (art major) | ABABABCC |
| Dècima | 10 (art menor) | abbaaccddc (Espinela) |
| Sonet | 14 (art major) | ABBA ABBA CDC DCD (o CDE CDE) |
Conjugació verbal (verb cantar)
Formes no personals
| Forma | Conjugació |
|---|---|
| Infinitiu simple | cantar |
| Infinitiu compost | haver cantat |
| Gerundi simple | cantant |
| Gerundi compost | havent cantat |
| Participi | cantat, cantada, cantats, cantades |
Mode Indicatiu
| Temps verbal | Conjugació |
|---|---|
| Present | canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten |
| Imperfet | cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven |
| Passat simple | cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren |
| Passat perifràstic | vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar |
| Perfet | he cantat, has cantat, ha cantat, hem cantat, heu cantat, han cantat |
| Plusquamperfet | havia cantat, havies cantat, havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat |
| Passat anterior | haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat |
| Passat anterior perifràstic | vaig haver cantat, vas haver cantat, va haver cantat, vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat |
| Futur | cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran |
| Futur perfet | hauré cantat, hauràs cantat, haurà cantat, haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat |
| Condicional | cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien |
| Condicional perfet | hauria cantat, hauries cantat, hauria cantat, hauríem cantat, hauríeu cantat, haurien cantat |
Mode Subjuntiu
| Temps verbal | Conjugació |
|---|---|
| Present | canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin |
| Imperfet | cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin |
| Perfet | hagi cantat, hagis cantat, hagi cantat, hàgim cantat, hàgiu cantat, hagin cantat |
| Plusquamperfet | hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat, haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat |
Mode Imperatiu
| Persona | Conjugació |
|---|---|
| 2a persona singular (tu) | canta |
| 3a persona singular (vostè/ell/ella) | canti |
| 1a persona plural (nosaltres) | cantem |
| 2a persona plural (vosaltres) | canteu |
| 3a persona plural (vostès/ells/elles) | cantin |