Guia de fàrmacs per a trastorns neurològics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,18 KB

Fàrmacs per a Trastorns Neurològics

Antiepilèptics

Inhibidors de l'Excitació

  • Bloquejadors de Na+ V-D: fenitoïna, carbamazepina, àcid valproic
  • Bloquejadors de Ca2+ V-D: Etosuximida, pregabalina, levetiracetam
  • Inhibidors de l'activitat glutamatèrgica: Lamotrigina, Topiramat

Potenciadors de la Inhibició

  • Barbitúrics: fenobarbital (no es fan servir)
  • Benzodiazepines: diazepam, clonazepam
  • Vigabatrina, Gabapentina, Àcid valproic: inhibidor del metabolisme del GABA

Tipus de crisis

  • Crisis parcials: carbamazepina, valproat, fenitoïna. *Segona elecció: oxcarbazepina, lamotrigina, topiramat.
  • Crisis generalitzades:
    • Crisis d'absència: Valproat *Segona elecció: Etosuximida, lamotrigina.
    • Crisis mioclòniques: Valproat, fenitoïna *Segona elecció: lamotrigina, clonazepam.
    • Crisis tónico-clòniques: Valproat, fenitoïna *Segona elecció: lamotrigina, topiramat, carbamazepina, fenitoïna
    • Crisis atòniques: Valproat, fenitoïna *Segona elecció: lamotrigina, topiramat.

Descripció dels fàrmacs

  • Fenitoïna: Crisis parcials i generalitzades. Bloqueja els canals de Na+. Fàrmac d'elecció en tots els tipus menys de petit mal. Administració: Oral amb aliments, IV directa poc diluïda, IM i SC no recomanada. Vida mitjana de 24h, però pot augmentar en dosis altes. Pot produir: anèmia, HTA, irritació gàstrica, hipertròfia de genives, acne i teratogenicitat.
  • Carbamazepina: Crisis parcials (generalitzades segona elecció). Bloqueja els canals de Na+ i a dosis altes de Ca2+. Mateixa indicació que la fenitoïna i neuràlgia del trigemin. Visió borrosa, pèrdua de gana, somnolència.
  • Àcid valproic: Crisis parcials, generalitzades (gran i petit mal). Inhibeix el metabolisme del GABA i bloqueja canals de Na+, antagonisme del receptor AMPA. Efectes secundaris moderats i transitoris. Inhibidor enzimàtic.
  • Lamotrigina: Síndromes epilèptics com el de Lennox-Gastaut i en epilèpsia en general. Antagonista del receptor AMPA, redueix l'alliberació de glutamat, inhibint els canals de Na+. Síndromes epilèptics com Lennox-Gastaut i crisis d'absència. Via oral. Efectes secundaris moderats amb baixa incidència.
  • Etosuximida: Crisis generalitzades. Bloqueja canals de Na+ a nivell talàmic. Efectes adversos: nàusees, somnolència, anorèxia.

Antiparkinsonians

  • Levodopa: dopaminèrgic. Precursor dopamina, travessa barrera encefàlica i millora la bradicinèsia i la rigidesa (no tremolor). Via oral, amb menjar lleuger i pobre en proteïna. No administrar amb IMAO o 15 dies següents. S'ha de fer exercicis. No injectar bloquejants dopaminèrgics. Ansietat, depressió, al·lucinacions, nàusees, vòmits, anorèxia, hipotensió, excitació, malsons, orina vermella.
  • Carbidopa i Benserazida: Disminueixen els efectes secundaris perifèrics i permeten disminuir dosis de levodopa. Inhibidors de la dopa-descarboxilasa extracerebral (no travessa barrera encefàlica).
  • Selegilina: Tractament conjunt a la levodopa o fase inicial. Impedeix el metabolisme de dopamina al cervell (disminueix eliminació). Via oral, en monoteràpia 2 comprimits de 10mg al dia. No utilitzar amb simpaticomimètics o depressors del SNC o alcohol. Sequedat de boca, insomni, nàusees, arrítmies.
  • Biperidè: Anticolinèrgic d'acció central. Redueix el tremolor en repòs i la rigidesa, eficaç per contrarestar símptomes extrapiramidals dels antipsicòtics. Oral, IM o IV directe. Fases inicials. Sequedat de boca, visió borrosa, retenció urinària, estrenyiment.
  • Fàrmacs ICOMT (Tolcapone, Opicapone, Entacapone): Bloquegen un enzim que degrada la dopamina. Millora els símptomes. Sempre s'administra amb levodopa. Ordenats per potència. (entacapone més hepatotòxic).

Fàrmacs per l'Alzheimer

  • Inhibidors de l'acetilcolinesterasa cerebral (efecte colinèrgic): Rivastigmina (oral i pegat transdèrmic), Galantamina (oral), Donepezil (oral). Els efectes adversos d'aquests fàrmacs són derivats de l'estimulació colinèrgica: nàusees, vòmits, diarrees, incontinència urinària, bradicàrdia, broncospasme, hipotensió.
  • Inhibidor sistema glutamatèrgic: Memantina (oral).

Ansiolítics

  • Diazepam: Vida mitja-llarga. Tractament ansietat crònica, relaxació muscular, efectiu abstinència alcohòlica. Oral, IV, Rectal (nens). Efectes residuals al dia següent, depressió respiratòria, somnolència, mareig, confusió, sensació de cansament, cefalea, dependència, desorientació (gent gran), amnèsia.
  • Flumazenil: Antídot de les benzodiazepines.
  • Clorazepam: Vida mitja-llarga.
  • Flunitrazepam: Vida mitja-llarga.
  • Lorazepam (Orfidal), Lormetazepam, Alprazolam (Trankimazin): Vida intermitja. Tractament ansietat aguda, insomni. No efectes residuals, més risc de dependència.
  • Midazolam, Triazolam: Vida curta.

Hipnòtics

  • Benzodiazepines: Lorazepam, Alprazolam: Acció curta-intermitja.
  • Zopiclona i Zolpidem: No són benzodiazepines però actuen als mateixos receptors. Lleu efecte ansiolític i relaxant muscular. Menys efectes adversos, pot donar al·lucinacions i malsons.
  • Clometiazol

Neurolèptics, Antipsicòtics i Antiesquizofrènics

  • Clorpromazina, Levomepromazina, Clotiapina: Fenotiazines. Antipsicòtic tranquil·litzant, antiemètic i antivertiginós, antihistamínic. Impedeixen que la dopamina i la serotonina actuïn sobre els receptors. Efectes extrapiramidals: quadre parkinsonià. Efectes anticolinèrgics: sequedat de boca, visió borrosa, restrenyiment, retenció urinària. Efectes antiadrenèrgics: hipotensió, arítmies. Alteracions hepàtiques i sanguínies: icterícia colestàtica, agranulocitosi, trombocitopènia. Síndrome neurolèptic maligne: hipertèrmia, rigidesa, pèrdua de consciència. Somnolència i sedació. Neuroendocrins: ginecomàstia, amenorrea i disminució de la libido.
  • Haloperidol: Butirofenones. Similar a les fenotiazines però menys efecte sedant i més efectes extrapiramidals.
  • Clozapina, Olanzapina, Risperidona, Quetiapina: Antagonistes sistema mesolímbic. Eficàcia també en símptomes negatius i quadres resistents. Menys efectes extrapiramidals. Agranulocitosi. Certa sedació. Increment de pes.
  • Sals de Liti: Trastorn bipolar.

Antidepressius

  • Amitriptilina, Nortriptilina, Imipramina, Clomipramina: Antidepressius tricíclics. Efectes anticolinèrgics (sequedat de boca, restrenyiment, retenció urinària), somnolència, taquicàrdia, arítmies, hipotensió ortostàtica, nàusees, vòmits. Important toxicitat (sobretot cardíaca) en cas de sobredosificació amb intent d'autòlisi.
  • Fluoxetina, Citalopram, Escitalopram, Fluvoxamina, Paroxetina, Sertralina: ISRS, eficàcia similar a la dels antidepressius tricíclics. Carència d'efectes anticolinèrgics. Absència de toxicitat en cas de sobredosi. Absència d'efectes cardiotòxics. Insomni, ansietat, agitació, nàusees, vòmits, disfunció sexual.
  • Venlafaxina, Duloxetina, Mirtazapina: Efectes adversos similars als que produeixen els ADT, però amb menys incidència. Similars als dels ISRS.
  • Liti: Activitat antimaníaca i antidepressiva. Set, nàusees, diarrea, tremolor, poliúria, augment de pes, edema, acne, diabetis insípida nefrogènica i hipotiroïdisme. Sobredosi: vòmits, diarrea, tremolor, atàxia, confusió i coma.

Entradas relacionadas: