Guia d'Estudi: Política Comparada i Sistemes Polítics

1. Fonaments de la Política Comparada

1. La política comparada és aquella disciplina que: realitza comparacions entre diferents sistemes polítics que existeixen o han existit al món per descriure o explicar algun fenomen d’interès.

2. El mètode comparatiu es pot definir com: el mètode que utilitza una N petita per trobar explicacions sobre algun fenomen d’interès.

3. Algú fa la següent afirmació: “Les divisions dins els règims autoritaris militars produeixen transicions a la democràcia”. Tries quatre països amb règims autoritaris militars i observes els següents resultats. Quin d’aquests casos refuta l’afirmació anterior?: Al país C hi van haver divisions i no es va iniciar cap transició.

4. Fas un estudi sobre les causes de la democràcia i trobes que sempre que el conflicte social acaba en una democràcia hi ha hagut una forta capacitat organitzativa dels treballadors; en canvi, observes que no sempre que hi ha hagut una forta organització dels treballadors el resultat ha estat una democràcia (e.g. Alemanya a començaments de segle XX). De quin tipus de causalitat es tracta?: D’una causa necessària.

Classificació de règims i democràcia

5. Segons l’Índex Polity IV, una autocràcia és un règim: Cap de les respostes anteriors.

6. Per Przeworski, una de les característiques essencials de la democràcia és: Que el partit en el govern accepti els resultats d'una votació.

7. La forta associació empírica que existeix entre renda per càpita i democràcia com s’explicaria a la llum del que troba Przeworski?: Per l’efecte negatiu que la renda té en la instauració de les dictadures.

8. A nivells baixos de renda, quin tipus de règim és més vulnerable a les crisis econòmiques?: Les democràcies.

9. Com afecta la renda la probabilitat de consolidació d’una democràcia?: L’augmenta.

2. Tecnologia i Política

10. Què entén per big data Rafa Rubio en el context de les campanyes electorals? La recol·lecció massiva de dades i la seva utilització per generar informació que permeti segmentar la població i personalitzar el missatge.

11. Segons Rafa Rubio, l’arribada de la tecnologia a la política en el context espanyol ha suposat sobretot: Canvis organitzatius en els partits.

3. Teories sobre Classes Socials i Redistribució

12. Quin supòsit comparteixen les teories clàssiques i contemporànies sobre classes socials? Que la democràcia és el resultat d’una lluita pel poder entre grups socials amb interessos contraposats.

13. Qui decideix les polítiques redistributives sota un règim democràtic? El votant medià.

14. Segons Acemoglu i Robinson, en quins casos les demandes distributives dels treballadors van donar lloc a una democràcia? En aquells en què els treballadors eren prou forts per amenaçar en el present i en futur amb una revolució.

15. Segons Boix, quin tipus de relació esperaríem entre l’especificitat de l’economia i la democràcia? Negativa – l’especificitat disminueix la probabilitat de democràcia.

4. Llindars Revolucionaris (Kuran)

18. En una societat de 10 individus amb la següent distribució de llindars: {20, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 80, 80, 90}, quin percentatge de població es mobilitzarà? d. No es mobilitzarà ningú.

19. Si el llindar del primer individu cau ara de 20 a 0 i la distribució queda de la següent manera: {0, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 80, 80, 90}, quin percentatge es mobilitzarà?: d. 10%.

20. Segons Kuran, què passa amb el llindar revolucionari quan els costos externs de fer pública l’oposició al règim pugen?: Puja.

5. Metodologia i Anàlisi Comparada

1. La comparació a les ciències socials es fa servir per: Descriure la variació que observem al món i trobar explicacions a aquesta variació.

2. Imagina que vols estudiar els factors que expliquen que les diferències ètniques esdevinguin políticament rellevants. Vols comprovar la primera hipòtesi fent ús del mètode de la diferència, quins dos països escolliries?: Dos països on hi convisquin les mateixes ètnies (A-B, A-B) i on la mida del grup ètnic minoritari sigui diferent.

3. Algú fa la següent afirmació: “Les economies molt dependents dels recursos naturals produeixen règims autocràtics”. Quin posa en dubte l’afirmació original?: Molts països amb economies agràries tenen democràcies.

4. En un estudi de cas: Fem ús de més d’un cas per proposar explicacions.

5. Si diem que A és una causa suficient de B, hem de trobar que: Que cada cop que es dona A, també es dona B.

6. En ciències socials, diem que hi ha un problema d’endogeneïtat: Quan la variable resultat (l’efecte) condiciona els valors de la variable explicativa (la causa) i esbiaixa la relació causa-efecte.

Qüestions addicionals

7. Per Przeworski, un país on el mateix partit guanya tres o més eleccions en bona lid sense haver perdut mai essent al govern és: Un cas dubtós.

8. Segons l’Índex Polity IV, una democràcia és un règim: Que obté puntuacions entre 6 i 10 en l’escala de democràcia.

9. Quina és la probabilitat que una dictadura amb 7000$ de renda per càpita esdevingui una democràcia l’any que ve? Baixa, perquè com més baixa és la renda més baixa és la probabilitat d’instauració de la democràcia.

10. Ara imagina que saps que la mateixa dictadura (de 7000$ de rpc) està en crisi, quina és la probabilitat que l’any que ve sigui una democràcia? Alta, perquè les dictadures riques són molt vulnerables a les crisis.

11. Segons Welzel & Inglehart, la cultura política explica: Per què les democràcies apareixen.

12. Quins canvis s’han produït en els darrers anys a l’opinió pública de les democràcies avançades?: Una forta caiguda de la confiança en les institucions polítiques.

13. En un règim autoritari qui pren les decisions sobre les polítiques redistributives, segons les teories redistributives? La minoria que governa.

14. Segons Acemoglu i Robinson, quin nivell de desigualtat és el més òptim perquè aparegui la democràcia? Nivells mitjos.

9. Quina de les propostes utilitzades per classificar règims polítics fa ús d’un concepte dicotòmic de democràcia? a) ACLP (o DD).

15. Quina de les següents afirmacions és (més) correcta: “La principal diferència entre les teories redistributives i les de béns públics és que per les primeres la desigualtat té un impacte negatiu en la democràcia, i per les segones, l’impacte és positiu”.

18. En una societat de 10 individus amb la següent distribució de llindars: {0, 20, 20, 20, 60, 60, 70, 80, 80, 90}, quin percentatge de població es mobilitzarà? 10%.

19. Si el llindar del segon individu cau de 20 a 10, quin percentatge es mobilitzarà?: 40%.

20. Segons Kuran, què passa amb el llindar revolucionari quan els costos psicològics de no fer pública l’oposició al règim baixen?: Puja.

Resum de conceptes finals

• Causalitat necessària: Perquè un partit populista tingui èxit electoral ha d'haver-hi un sistema electoral permissiu.
• Causalitat suficient: Si les autoritats del règim es divideixen en faccions, es produirà un procés de liberalització del règim.
• Preferències de règim (Boix): Una combinació del lloc que ocupin en l'estructura social i les conseqüències distributives.
• Llindar revolucionari (Kuran): Nombre esperat d'individus que han de participar en una revolució perquè cada individu participi.