Guia d'estudi: El Llibre de meravelles d'Estellés

Definició i estructura del Llibre de meravelles

Com es pot definir aquest poemari? Quan va ser escrit? A continuació s'analitza l'estructura general de l'obra i les diferències temàtiques entre les seues tres parts.

Escrit aproximadament entre 1956 i 1958, va ser finalment publicat l'any 1971. La composició d'aquest poemari es divideix en tres parts:

• La primera part: titulada «Teoria i pràctica de la flor natural», està formada per poemes amb diversitat de formes mètriques. En aquesta part, el poeta reflexiona sobre la poesia i la condició humana.
• La segona part: es tracta d'un relat de la realitat quotidiana de la postguerra a València, on trobem l'evocació d'un passat feliç a partir d'un present gris, però també l'amor i el sexe com a temes transversals.
• La tercera part: és un al·legat esperançador que encoratja els valencians envers el sentiment de pàtria. Estellés s'erigeix com a portaveu cultural del poble, com a encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians.

L'obra té una estructura de tríptic, freqüent a l'Edat Mitjana, els quals solen tenir un cos central.

Relació del poemari amb l'època medieval

Les referències a l'Edat Mitjana en el Llibre de meravelles són contínues, començant pel propi títol que recorda el Llibre de meravelles de Ramon Llull, autor del segle XIII amb qui es dóna inici a la tradició literària en la nostra llengua.

En el títol de la primera part, «Teoria i pràctica de la flor natural», trobem una relació amb la poesia jocfloralesca. La Flor Natural era un guardó poètic dels Jocs Florals medievals, els quals es van reinstaurar durant la Renaixença. Aquesta referència ens porta directament a la poesia trobadoresca. Per finalitzar, la major part dels poemes del cos central comencen amb citacions dels principals autors medievals de la nostra tradició, com Ausiàs March i Jaume Roig. Estellés uneix, d'aquesta manera, el passat i el present.

Model poètic: La poesia testimonial

El Llibre de meravelles s'inscriu dins el model de la poesia testimonial, el qual correspon a la tendència general de la poesia realista dels anys seixanta.

Aquest model poètic es caracteritza per desenvolupar una temàtica que gira a l'entorn de la realitat quotidiana que viu el poeta, tot centrant l'atenció en la realitat del poble desfavorit, en aquest cas a causa de la guerra i la postguerra. En el fragment del poema «L’estampeta» trobem aquesta temàtica, ja que ens ofereix el testimoni d'una jove que viu sempre vestida de negre per la mort d'un familiar, segurament durant la guerra.

Tractament de l'amor i la mort

Els temes principals de l'univers estellesià són l'amor i la mort. L'amor per a Estellés es tracta d'un amor passional, desesperat i furtiu; això ho reflecteix amb referències sexuals explícites i directes. Estellés fuig de les convencions i reivindica un amor basat en la passió i allunyat dels models de l'amor romàntic, fent-ho des de l'experiència personal.

La mort, com en el cas de l'amor, és concreta i està present en la vida quotidiana del moment, amb referències a les morts durant la guerra i la postguerra. Un exemple clar el trobem al poema «Per exemple».

Anàlisi de poemes seleccionats

Un entre tants

Mètrica: Alternen els decasíl·labs, formats per dos hemistiquis (4+6), amb els tetrasíl·labs. S'estructura en tres parts, formades cadascuna per tres parells de versos seguits d'un vers refrany.

No escric èclogues

Marc espacial: València, Serra, Gandia, Paterna i l'Albereda. Apareixen referències a Francisco de la Torre, Ausiàs March i esdeveniments com la Guerra Civil. El marc temporal se situa a la València de la postguerra. Mètrica: Alexandrins formats per dos hemistiquis, sense rima. S'utilitzen repeticions retòriques, comparacions i metàfores.

Demà serà una cançó

Marc espacial: València i l'Albereda. Marc temporal: Les Falles (nit de Sant Josep), utilitzades com a metàfora.

Els amants

Marc espacial: València. Referències a Petrarca i Bécquer. Presenta una estructura emmarcada amb la repetició del vers 1 en el vers 24. Destaca l'ús de la hipèrbole i la comparació.

L'estampeta

Marc espaciotemporal: València i Bétera, amb referències a la guerra i la postguerra. Referència a Garcilaso. Mètrica: Estructura emmarcada. S'utilitzen metàfores, repeticions i anàfores.

Cant de Vicent

Mètrica: Estructura emmarcada. Marc espacial: València, Burjassot, Alboraia i Benicalmet. Marc temporal: La postguerra.

Temps

Marc espacial: Paterna, Godella i Benifaraig. Presenta una estructura circular. Recursos: metàfores, repeticions i metonímies (com «el foc dels sacrilegis»).

Ací

Marc espacial: València, Gandia, Beniarjó i la Catedral. Marc temporal: No definit, correspon al temps present del jo poètic. Estructura il·lativa: Repetició de «Jo soc açò que em dic», creant un efecte de connexió en espiral. Inclou repeticions i comparacions.

Per exemple

Marc temporal: Guerra i postguerra. Marc espacial: Podem identificar València a través del jo poètic identificat amb Estellés. Recursos: personificació, metàfora i sinestèsia («postguerra sorda i amarga»).

Assumiràs la veu d'un poble

Marc espacial: Indirectament València, a través de l'expressió «teu poble».