Guia d'Estils d'Ensenyament i Readaptació Esportiva

Models d'Ensenyament Esportiu (Reproducció del Model)

Aquests models es basen en la reproducció de patrons o tècniques ensenyades. Inclouen els següents estils:

1. Comandament directe: El monitor ho dirigeix tot (professor). És un estil estricte. Exemples: BodyPump, natació sincronitzada, 200m llisos, abdominals (el professor indica totes les repeticions i detalls).
2. Assignació de tasques: L'alumne pren algunes decisions flexibles; el professor confia en l'alumne. Exemples: toc de dits en voleibol (cadascú decideix el nombre de tocs, per exemple, sèries de 6-6-7 o 10 tocs, etc.), box de CrossFit (l'entrenador anota el pla de treball i l'alumne el segueix, amb comentaris finals de l'entrenador).
3. Ensenyament recíproc: Treball per parelles on un actua de corrector de l'altre. Es donen feedback mutu; un observa mentre l'altre executa, fomentant la comunicació. Exemples: execució del toc de dits en voleibol, ioga per parelles on un corregeix la postura de l'altre.
4. Autoavaluació: L'alumne realitza la seva pròpia avaluació post-activitat, seguint els criteris establerts pel professor sobre el que està bé i el que no. Exemple: gravar-se en vídeo nedant a crol i autoavaluar-se segons uns paràmetres donats.
5. Estil d'inclusió: L'alumne escull el nivell de dificultat de la tasca. El professor ho planteja, però cadascú decideix el seu nivell, mantenint una base comuna per a tots.

   Exemple de tasques per nivells (variant de més fàcil a més difícil) - El pi (vertical):

   • Amb suport a la paret
   • Sense suport a la paret
   • Amb 1 peu de suport a terra (preparatori)
   • Amb 2 peus enlaire

Ensenyament per Recerca i Descobriment

En l'ensenyament per recerca, l'objectiu és que l'alumne trobi la solució més òptima a un problema motor (esquivant, saltant, mantenint l'equilibri, en carrera o sense). L'alumne busca activament la solució. Exemples: superar un obstacle, realitzar un llançament d'handbol eficaç, trobar la millor manera de llençar a cistella.

Aquest enfocament inclou diversos estils:

1. Descobriment guiat: L'alumne arriba a la conclusió per si mateix. El professor fa una sèrie de preguntes per guiar l'alumne cap a la solució. El professor coneix la resposta/solució, però busca que l'alumne la descobreixi per si mateix, orientant-lo cap a la solució que el professor considera més adequada.
2. Resolució de problemes: Es treballa sovint en conjunt i es poden trobar diverses solucions vàlides. Com resolem un repte? Exemples: jocs cooperatius (com ara un grup de persones agafades de les mans que s'han entrellaçat i s'han de desenredar sense deixar-se anar), problemes tàctics en esports d'equip.
3. Programa individualitzat: El professor ensenya les bases o proporciona recursos, però l'alumne progressa de forma autònoma i al seu ritme, gestionant el seu propi aprenentatge.
4. Estil per alumnes iniciats: L'alumne, ja amb una certa base de coneixements i habilitats, crea la seva pròpia activitat o programa d'entrenament.
5. Autoensenyament: L'alumne assumeix la total responsabilitat del seu aprenentatge, investigant i ensenyant-se a si mateix.

Precaucions Generals en l'Activitat Física

A continuació, es detallen algunes contraindicacions o aspectes a tenir en compte en determinades situacions:

• Salts: Evitar salts d'alt impacte si hi ha risc de lesió o condicions mèdiques que ho desaconsellin.
• Posicions invertides: Evitar posicions invertides (com la vertical o el pi) si no es té l'experiència o hi ha contraindicacions (ex: hipertensió, problemes cervicals).
• Natació (estil papallona): Evitar l'estil papallona si no es domina la tècnica o pot ser perjudicial per a certes condicions (ex: problemes lumbars).
• Intensitat de l'exercici: Prioritzar la via aeròbica; evitar exercicis anaeròbics làctics molt intensos i apnees prolongades si no són adequats per a l'individu o l'objectiu.
• Treball abdominal: Realitzar amb moderació, preferiblement com a treball secundari o integrat, i amb tècnica correcta per evitar problemes.
• Natació (estil crol): Amb precaució en nedadors poc experimentats, ja que una mala tècnica pot causar molèsties lumbars (en aquests casos, fer-ne poc i supervisat).

Activitat Física Aquàtica per a Embarassades

Consideracions i Valoració Inicial

• Una dona embarassada no està malalta, però el seu cos experimenta canvis importants.
• Cal prestar atenció i dissenyar sessions d'exercici senzilles, segures i adaptades a cada etapa de l'embaràs.

Què valorem?

• L'historial mèdic i esportiu de la dona, incloent el trimestre de l'embaràs i possibles contraindicacions mèdiques.

Beneficis de la Piscina durant l'Embaràs

Es recomana l'activitat aquàtica a les embarassades per diversos motius específics:

• Disminució de la sensació de pes corporal: L'aigua alleugereix el pes del cos, reduint la pressió sobre les articulacions.
• Facilita la posició horitzontal: Permet treballar còmodament en decúbit pron i supí.
• Pressió hidrostàtica: Millora la circulació sanguínia i ajuda a disminuir la retenció de líquids (com la inflor de turmells).
• Efecte relaxant de l'aigua: Contribueix al benestar físic i mental.
• Baix impacte articular: Protegeix les articulacions, que poden estar més laxes durant l'embaràs.
• Millora de la qualitat del son.
• Major flotabilitat: Facilita el moviment i la sensació de lleugeresa.

L'estil de natació més recomanat durant l'embaràs és l'esquena, ja que permet respirar lliurement i la flotació és ideal.

Recomanacions Específiques

• L'objectiu de l'esport durant l'embaràs no és perdre pes, ja que l'augment de pes és fisiològic i necessari. Cal regular-ho amb una dieta equilibrada i el seguiment ginecològic.
• Pot haver-hi una major predisposició a patir rampes musculars; una bona hidratació i estiraments suaus poden ajudar.
• És important l'ús de calçat aquàtic antilliscant (escarpins) per evitar relliscades a les zones humides.
• Generalment, no s'enfoca en la correcció tècnica estricta, sinó en el gaudi i el manteniment de la salut.

Readaptació Esportiva Postlesió

La readaptació esportiva sol començar després de l'alta del fisioterapeuta. Quan el fisioterapeuta dona l'alta per iniciar aquesta fase, la readaptació se centra en tres aspectes importants:

Principis Clau de la Readaptació

1. No agreujar la lesió existent: Progressar de manera segura i controlada.
2. Especificitat respecte a l'esport practicat: Orientar els exercicis cap a les demandes de l'esport per facilitar el retorn a la pràctica esportiva.
3. Recuperar la condició física perduda: Treballar les capacitats físiques (força, resistència, flexibilitat, etc.) disminuïdes a causa de la lesió i el període d'inactivitat.

• És fonamental realitzar exercicis específics per a la pràctica esportiva.
• És clau recuperar la condició física general i específica mitjançant treball de força, resistència, propiocepció, etc.

Fases de la Readaptació

Fase Aguda (o Inicial Postlesional, sovint gestionada pel fisioterapeuta)

• Intensitat molt suau.
• Poc o cap treball de mobilitat activa en la zona afectada; es prioritza el control del dolor i la inflamació.

Fase de Recuperació Funcional (No Aguda)

• Augment progressiu del to muscular, la força, la mobilitat i la càrrega de treball.
• Introducció gradual d'exercicis més complexos i específics de l'esport.

Glossari de Termes Relacionats

• Hidrocinèsia: Del grec hydro (aigua) i kinesis (moviment). Teràpia o exercici realitzat a l'aigua amb finalitats de salut i rehabilitació.
• Talassoteràpia: Ús terapèutic de l'aigua de mar, algues, fangs marins i el clima marítim.
• Pediluvi: Bany de peus amb aigua a diferents temperatures, sovint amb finalitats circulatòries o relaxants.
• Analgèsic: Substància o procediment que disminueix o suprimeix el dolor.
• SPA: Acrònim de l'expressió llatina Salus Per Aquam (salut a través de l'aigua). Establiment que ofereix tractaments amb aigua.
• Lligament: Teixit connectiu fibrós i resistent que uneix els ossos entre si en una articulació, proporcionant estabilitat.
• Contracció isomètrica: Contracció muscular en la qual el múscul genera tensió sense variar la seva longitud ni produir moviment articular visible.
• Aigües sulfatades: Aigües minerals que contenen una concentració significativa de sulfats, utilitzades en balneoteràpia per les seves propietats terapèutiques.
• Hipercifosi: Augment excessiu de la curvatura convexa de la columna dorsal (la "gepa").
• Hiperlordosi: Augment excessiu de la curvatura còncava de la columna lumbar (part baixa de l'esquena).
• Pressió hidrostàtica: Pressió exercida per un fluid (en aquest cas, l'aigua) sobre un cos submergit. Aquesta pressió augmenta amb la profunditat.
• Ergoespiròmetre: Aparell que mesura els volums i fluxos respiratoris (intercanvi de gasos) durant l'exercici físic.
• Escoliosi: Desviació lateral de la columna vertebral, que pot tenir forma de "S" o "C".
• Tendó: Estructura fibrosa i resistent que uneix el múscul a l'os, transmetent la força de la contracció muscular per produir moviment.
• Paraplegia: Paràlisi de la meitat inferior del cos, que afecta generalment les cames, causada habitualment per una lesió o traumatisme a la medul·la espinal.