Guia d'Estils Educatius i Funcions de la Família

Funcions d'una Família Saludable

Si la família funciona bé, vol dir que compleix unes determinades funcions:

• Control: Mantenir l’ordre o seguir uns límits o normes que ajudin a aconseguir les metes establertes.
• Assignació de rols: Cada membre del grup familiar té un paper a complir.
• Resolució de conflictes: La forma com la família resolgui els conflictes serà essencial per a la convivència i la continuïtat familiar.
• Desenvolupament personal: Cada membre de la família necessita que aquesta li proporcioni les possibilitats per a desenvolupar-se individualment.

Estils Educatius Familiars

Es basen en dues dimensions principals:

• Permissivitat-Restrictivitat: Des de famílies que atorguen llibertat total fins a famílies que exerceixen un control restrictiu i tancat sobre molts aspectes del comportament dels seus fills.
• Calidesa-Hostilitat: Des de famílies que mantenen un tracte especialment afectiu amb els fills fins a aquelles en les quals l’afectivitat es combina amb sentiments d’hostilitat, manca d’intercanvis comunicatius i un to fred.

Estil Autoritari

Uns membres donen ordres sense cap explicació i restringeixen l’autonomia dels altres, que solen inhibir-se. És habitual l’ús de càstigs, amenaces i prohibicions de manera continuada. Els fills poden presentar una baixa autoestima i escàs autocontrol, poden ser persones submises, amb poques destreses en les relacions socials i poden presentar comportaments agressius.

Estil Democràtic o Assertiu

Es basa en el respecte mutu, la cooperació i els deures recíprocs. Existeixen unes normes que s’entenen i respecten, i les decisions es prenen a través d’acords negociats. Els fills acostumen a desenvolupar una elevada autoestima, confiança i persistència davant dels reptes, competències socials, autocontrol i interioritzen valors socials i morals positius.

Estil Permissiu

Aquest estil es basa en la tolerància, amb un nivell d’exigència molt baix i normes poc estrictes; cada membre actua pel seu compte. Els fills solen ser alegres i vitals, però també immadurs, incapaços de controlar els seus impulsos, i poden mostrar poca persistència en les tasques.

Estil Negligent

Es basa en una baixa exigència parental i en l’abdicació (renúncia) de la responsabilitat familiar i educativa. Hi ha una manca de sensibilitat i implicació per les necessitats dels altres membres, sense expressió afectiva ni comunicativa. Els fills poden presentar problemes d’identitat, baixa autoestima, problemes amb l’autoritat, baixa sensibilitat a les necessitats dels altres i són vulnerables a desenvolupar conflictes personals i socials.

Funcions Emocionals en la Família

Funcions Introjectives: Promouen el Creixement

Són funcions que s'interioritzen i on s'accepta la responsabilitat davant dels problemes. Quan el sistema parental es fa càrrec d’aquestes funcions emocionals i aquestes lideren la capacitat de pensar, la família s’organitza de forma exitosa, evitant la confusió i el caos. N'hi ha quatre:

• Generació d'amor: És la funció bàsica i es transmet vivencialment.
• Foment de l'esperança: Funció clau per al creixement. Sense esperança no hi ha maduració.
• Contenció del sofriment depressiu: Aprendre a enfrontar-se als problemes amb realisme, intentant buscar solucions. Posa nom als sentiments i conflictes.
• Capacitat de pensament: S'adquireix a partir de l’aprenentatge per l’experiència, no per la submissió.

Funcions Projectives: Promouen l'Anticreixement

La persona projecta cap a fora tot el que hauria d’afrontar ella mateixa. La família es desestructura i apareix la patologia de grup. N'hi ha quatre:

• Suscitament de l'odi: Apareix el ressentiment i els sentiments desagradables davant de la falta d'estimació.
• Sembra de desesperació: Missatges com «Tu no vals res» o «No sé per què t'hi esforces» porten a una manca de visió de futur.
• Emanació d'angoixa persecutòria: No hi ha responsabilitat davant dels problemes, només una sensació de ser una víctima de la societat.
• Creació de mentides i confusió: Es diuen mentides per no fer mal, evitar càstigs, etc. A més, si es castiga molt sovint i de forma excessivament dura els fills, és probable que ells aprenguin a amagar la veritat per tal de no enfrontar-s'hi.