Guia d'Estil i Gramàtica Catalana: Text Expositiu, Sintaxi i Literatura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el 27 de Diciembre de 2025 en catalán con un tamaño de 12,8 KB

1. El Text Expositiu i la Situació Comunicativa

Per elaborar qualsevol text és important analitzar la situació comunicativa en què ens trobem. Per a això ens hem de preguntar:

En nom de qui escric? Aquest punt depèn de si parlem des d’un punt de vista personal o si volem representar un col·lectiu, i quina imatge volem que tinguin els receptors.
A qui m’adreço? És important conèixer el tema i saber si els receptors el coneixen. Hem de ser conscients de a qui ens adrecem i què hem de comunicar.
Què vull comunicar? Segons la resposta a aquesta qüestió caldrà seleccionar, ordenar i prioritzar la informació que formarà l’essència del missatge.
Quin objectiu tinc? Hem de conèixer les nostres intencions. Cal saber la finalitat o la intenció del missatge per tal de seleccionar la informació que s’adeqüi millor a l’objectiu pretès.

L'Exposició

Té per objectiu la presentació clara i ordenada d’un tema. Trobem textos expositius en manuals, llibres de text, documentals, etc.

Tipus d’Exposició segons el Públic

Segons el públic a qui ens adrecem, destaquem dos tipus d’exposició:

La divulgativa: L’autor exposa de manera clara i objectiva un tema d’interès general. Utilitza un lèxic estàndard.
L'especialitzada: Es demana al receptor uns coneixements previs del tema a fi que pugui seguir i comprendre l’exposició. Utilitza un llenguatge cientificotècnic.

Mètodes d’Ordenació de la Informació

Pel que fa a la manera d’ordenar la informació en una exposició, podem seguir dos grans mètodes:

El deductiu: Comença per les qüestions de caràcter més general fins a arribar a les de caràcter més particular.
L’inductiu: Parteix dels casos particulars fins a arribar als més generals.

Usos de la Llengua Oral vs. Escrita

Els usos de la llengua varien segons si són orals o escrits. Les singularitats de la llengua oral són:

Comunicació instantània, perquè el receptor rep el missatge just en el moment en què l’emissor l’està transmetent.
Presència simultània de l’emissor i el receptor quan es produeix la comunicació.
Comunicació espontània i impossible d’esborrar.
Sintaxi simple. Frases simples i inacabades.
Repeticions de paraules i l'ús de vocatius bàsics.
Mots per mantenir l'atenció del receptor: oi?, m’entens?
Referències al context o a la situació en què es troben l’emissor i el receptor.
Abundància de gestos, entonacions, exclamacions, pauses, silencis, etc.

2. L’Oració Subordinada Adjectiva

L’oració subordinada adjectiva equival a un adjectiu i complementa un nom de l'oració principal anomenat antecedent. Sempre exerceix la funció de complement del nom (CN).
Els nexes són pronoms relatius que fan referència a l’antecedent. Exerceixen qualsevol de les funcions sintàctiques d’un sintagma nominal. Per saber la funció cal reemplaçar el nexe per l’antecedent i mirar quina funció fa.

Estructures dels Nexes

Que
Preposició + què
Preposició + qui
El qual, la qual, els quals, les quals
Del qual, de la qual, dels quals, de les quals
La qual cosa, cosa que
On

Classes de Subordinades Adjectives

Hi ha dues classes de subordinades adjectives:

Explicatives: Afegeixen una informació complementària a l’antecedent (van entre comes).
Especificatives: Determinen el significat de l’antecedent.

3. Correcció Lingüística: Usos Específics

Massa, Prou, Força i Bastant

Els determinants prou, massa, força i bastant expressen una quantitat imprecisa, sense arribar a concretar-la. Són invariables, excepte bastant, que concorda en gènere i nombre amb el nom al qual acompanya.
Massa vol dir «en excés». En frases interrogatives, condicionals o negatives convé utilitzar gaire.

Vari / Varis

Les formes vari i vàries només s’han d'usar com a adjectius qualificatius amb el significat de: variat/variada.
No és correcte utilitzar vàries per indicar diversitat. Aleshores s'ha d'utilitzar diverses.

Com vs. Com a

Com: És una comparació que equival a «igual que».
Com a: Introdueix una aposició o predicatiu, que equival a «en qualitat de», «en concepte de».

4. Taller d’Expressió: La Correcció Estilística

A banda de les normes ortogràfiques que faciliten la comprensió dels textos, hem de tenir presents uns consells que faran que la lectura sigui més àgil:

La preferència per la veu activa
No abusar de les oracions passives. La veu activa fa guanyar claredat al text, ja que el lector troba de seguida el subjecte de l’oració.
La preferència per les construccions no nominals
No abusar de construccions formades per noms si podem fer servir un verb. No són agramaticals, però és preferible no usar-ne.
L’ordre de l’oració
La manera aconsellable d’ordenar una oració en català és presentar els elements de la següent manera: Subjecte + Verb + Complements verbals. Si canviem aquest ordre dificultem la comprensió del missatge. Cal col·locar els complements prop dels seus nuclis.
Eliminació de les paraules multiús
La precisió lèxica fa el text més entenedor. És aconsellable utilitzar mots o expressions de significat concret i evitar mots massa genèrics.
La supressió de repeticions innecessàries
No s'ha d'allargar un text amb incisos i construccions estereotipades. Cal concentrar-se en la informació essencial. Hem d’evitar repetir paraules i conceptes.
L’ús de nexes adequats
Els nexes són paraules que serveixen per organitzar el text. Aquests s'han de col·locar en llocs adequats i amb l’equilibri necessari.
L’eliminació de les ambigüitats i contradiccions
Els textos han d’evitar les múltiples interpretacions. A vegades només s'han de reordenar elements de la frase per aconseguir expressar el que volem dir.

5. Literatura Catalana Contemporània

Joan Brossa (1919-1998)

Nascut i mort a Barcelona (1919-1998).
Va estar influenciat per Papasseit i Foix.
Va lluitar a la Guerra Civil amb 17 anys a Lleida. Durant la guerra comença a escriure. Després de la guerra se'n va a fer el servei militar a Salamanca.
A la mili es compra un llibre de narracions que provenen de la Xina i li agrada molt la psicologia que tenen els personatges.
Torna a Barcelona i es fa gravador.
Comença a escriure versos lliures inspirats en el món oníric.
Durant i després de la guerra, està en contacte amb avantguardistes i forma part del grup «Dau al Set».
Fins a l'any 1970 no és conegut. Però el mateix any publica Poesia rasa (poemes escrits del 1943 al 1959) que li va donar èxit.
És al final de la seva vida quan obté reconeixement i es guanya la vida. Fa traduccions i rep nombrosos premis.

Obra de Joan Brossa

Fa obra variada, no només poesia. Fa cartells i escultures. Participa en produccions musicals i cinematogràfiques.
Utilitza mètriques clàssiques per influències de Foix, com el sonet i la sextina.
L'obra de Brossa surt del paper i intenta ajuntar coses que no lliguen.
Incorpora la màgia en els seus poemes, els jocs de paraules, etc.
A vegades no es troba la lògica a la seva obra.
Les seves obres de teatre no s'han pogut portar a escena perquè són molt irrepresentables.
Arriba a l’èxit el 1970 amb Poesia rasa, que conté les següents obres: Poemes de seny i cabell, Rua de llibres, Ball de Sang.

Gabriel Ferrater (1922-1972)

Nascut a Reus (1922) i mort a Sant Cugat del Vallès (1972).
Es va suïcidar abans dels 50 anys per no degradar-se físicament.
La seva família eren exportadors de vins. Va començar l'escola als 10 anys perquè ja l'ensenyaven a casa.
Quan arriba la Guerra Civil no pot fer els seus estudis i se'n va a viure amb la seva família a França, ja que el seu pare era diplomàtic allà.
Allà fa el batxillerat i coneix molts autors contemporanis.
Quan torna a Barcelona el 1941, no havia acabat el batxillerat i se'n va a la Universitat de Barcelona (UB) a estudiar Ciències Exactes.
Amb els amics amb qui es relaciona comentaven obres d'autors castellans.
Abans d’acabar la carrera treballa de traductor, col·labora amb algunes revistes i amb editorials.
El 1953 coneix personalment Riva i Foix, i això li desperta les ganes d'escriure.
El 1963 es trasllada a viure a Hamburg on passa un any. Quan torna el 1964, estudia Filologia Romànica a la UB i es dedica a la crítica literària i lingüística i fa de professor a la universitat.

Obra de Gabriel Ferrater

El 1958 Ferrater té una crisi personal que fa que tingui passió per la poesia. Només va escriure poesia i assaig.
El primer llibre de poemes és Da nuces pueris, seguit de Menjat una cama i Teoria dels cossos.
Els publica tots junts el 1968 amb el títol: Les dones i els dies.
Dos temes que tracta: les dones (des del punt de vista eròtic, però no sempre) i el pas del temps.
La majoria de poemes són breus i descriuen situacions positives, però sempre tenen un final que ens deixa amb un regust amarg.
Té una poesia molt treballada i respecta el recompte sil·làbic.
Els versos no rimen, i si ho fan és en rima assonant.
Per a ell, la poesia és l’única manera divertida d’escriure. Els seus poemes són autobiogràfics i realistes. Utilitza la ironia.

Vicent Andrés i Estellés (1924-1993)

Nascut a Burjassot (1924), on passa la infantesa, i mort a València (1993).
El seu pare era forner i ell comença a escriure de ben jove.
Els seus estudis van ser interromputs per la guerra, un tema que el va afectar molt.
Es comença a formar en l’àmbit literari de manera autodidacta.
Després de la guerra treballa de forner, mecanògraf i ordenança. Després estudia periodisme i obté el títol el 1948.
Comença treballant al diari «Les Províncies» fent de cronista.
Un fet molt important a la seva vida que el va afectar molt va ser la pèrdua d'una filla quan era molt petita.
El 1978 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Obra de Vicent Andrés i Estellés

La seva poesia tracta temes com la mort, la fam o el sexe.
No tenia cap referent proper en la poesia valenciana, per tant, va reconstruir la figura d’un poeta valencià.
La majoria de l'obra és dels anys 50 i 60.
El seu primer llibre és Ciutat a cau d’orella: parla de l’ambient de la guerra i la postguerra.
El segon llibre, La nit: parla de la mort de la seva filla.
Als anys 60 és quan té més èxit i publica més llibres.
El 1971 publica 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d’exilis, Primera audició i L’itinerari clement.
En aquests cinc llibres fa una literatura propera al poble i expressa preocupacions i aspiracions de la gent normal.

Vocabulari

Àvidament: Amb avidesa.
Eucaristia: Sagrament que commemora el sacrifici de Jesucrist i renova el seu gest en l’últim sopar.
Incentivar: Donar incentius (a algú o alguna cosa), estimular.
Ordenança: Persona encarregada de vigilar un museu.
Racional: Que té raó, capacitat de conèixer les coses amb la intel·ligència.
Malgrat: A pesar de...
Mollar: Fàcil de partir. S'aplica especialment a les fruites seques.
Edificar: Construir un edifici.
Equànime: Que és just.
Artificiós: Quelcom que no és natural.
Socarrar: Cremar exteriorment.
Ventromedial: Relatiu a la part del cos oposada a l'esquena i propera a la línia mitjana.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: