Guia de l'Estàndard ATX12V, Connectors i Plaques Base

L'estàndard ATX12V i la seva evolució

L'any 1999, el connector d'alimentació ATX de 20 connectors es va considerar insuficient i va sortir l'estàndard ATX12V (amb 24 connectors, suport per a PCI Express, connectors d'alimentació Serial ATA, etc.). A partir d'aquest estàndard han sorgit diverses versions del mateix. La darrera versió és la 2.3 (març de 2007).

Tipus de connectors d'alimentació

• Molex: El connector d'alimentació de discs durs i unitats de CD-ROM i DVD de tipus IDE.
• Berg: El connector d'alimentació de la disquetera.
• SATA: El connector d'alimentació SATA està present a tots els PC moderns. Una font d'alimentació de qualitat n'hauria de tenir 4 com a mínim. Bàsicament, serveix per a l'alimentació de discs durs i unitats de CD-ROM i DVD de tipus SATA.

Els tres connectors tenen una forma que només permet inserir-los en la posició correcta.

Significat dels colors dels cables

Els colors dels cables tenen el següent significat:

• Vermell (+5 V): Serveix per a l'alimentació de les plaques electròniques dels dispositius.
• Groc (+12 V): Serveix per fer funcionar tots els motors o ventiladors de l'ordinador (cooler, HDD, CD, DVD, floppy, etc.).
• Negre (0 V): Ground o terra.
• Verd (+5 V): De les fonts ATX, s'usa per a l'encesa de la font.
• Blau (-12 V): Per a aturar els motors en funcionament.
• Taronja (3,3 V): Per alimentar el microprocessador.

La placa base: El cor de l'ordinador

La placa base (també anomenada placa mare, motherboard o mainboard) és la "medul·la espinal" de l'ordinador, ja que a través d'ella es connecten la resta de components de l'ordinador directament (memòria, processador, etc.) o a través de connectors interns (disc dur, DVD, etc.) o externs (impressora, monitor, etc.). És l'element més determinant a l'hora d'establir quins dispositius són compatibles i quins no, i de les possibilitats d’ampliació que tindrem en el futur.

El factor de forma de la placa base

El factor de forma de la placa base és una de les característiques més importants, que determina la mida i l'orientació de la placa amb respecte a la caixa, així com el tipus i nombre de connectors de la font d'alimentació, i les àrees on se situen els diferents connectors integrats a la placa (ranures d'expansió, ports, etc.).

Per tant, el factor de forma de la placa base determinarà característiques d'altres components com la carcassa i la font d'alimentació. Un ordinador es compon de diverses peces independents entre si, i cada una és proporcionada per un fabricant diferent. Si no hi hagués un acord mínim entre aquests fabricants, no seria possible la interoperabilitat d'aquests components. Per exemple, una placa base podria no entrar físicament a la carcassa, l'endoll d'una font d'alimentació podria ser incompatible amb el corresponent connector de la placa base, etc.

Evolució dels factors de forma principals

• AT (Advanced Technology): Basat en el PC AT d'IBM (1984), va ser el primer estàndard de factor de forma de la placa base. L'únic perifèric integrat en una placa base AT és el connector de teclat. Tots els ports d'E/S estan cablejats des de la placa base a la part posterior de la caixa, o bé instal·lats com a targetes d'expansió.
• Baby AT: La major integració en els components va permetre posar les funcionalitats de l'AT en una placa més petita. La majoria de les caixes fabricades entre 1985 i 1996 van ser Baby AT (des del 286 als primers Pentium). En aquest tipus de plaques és habitual el connector "gros" per al teclat.