Guia Essencial: Trastorns del Llenguatge, Parla i Sordesa

Classificació de les Sordeses

La classificació més habitual es realitza en funció del lloc on es localitza la lesió.

Tipus de Sordesa

• Sordesa Conductiva o de Transmissió: Afecta l'oïda externa o mitjana.
• Sordesa Neurosensorial o de Percepció: Afecta l'oïda interna o el nervi auditiu.
• Sordesa Mixta: Combinació de sordesa conductiva i neurosensorial.

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

Definició de TEA

El trastorn de l'espectre autista és un trastorn del desenvolupament, el resultat d'un dany neurològic que afecta les funcions cerebrals i que interfereix en el desenvolupament normal del cervell en les àrees de raonament, habilitats de comunicació i la interacció social.

L'Espectre Autista: Característiques i Diagnòstic

L'espectre fa referència a l'àmplia gamma de símptomes, fortaleses i graus de deterioració que poden tenir les persones amb aquest trastorn.

El diagnòstic d'espectre autista inclou altres afeccions:

• Trastorn Autista
• Síndrome d'Asperger
• Trastorn Generalitzat del Desenvolupament no Especificat

El TEA no és una malaltia i no existeix una cura. No obstant això, es pot millorar significativament la qualitat de vida de les persones afectades, fent-les més independents i autònomes.

Trastorns del Llenguatge i la Parla

La presència d'aquests trastorns sovint implica una disfunció en els òrgans fonoarticulatoris. La classificació general té en compte si hi ha una afectació en la fonètica, en la fluència o en la veu.

Definició de Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL)

El TDL suposa una alteració o dificultat en el procés d'adquisició del llenguatge, amb diferents graus de severitat, que no pot ser atribuïda a cap retard mental ni a dèficits sensorials o motors. Es considera una disfunció del sistema nerviós central.

Àrees Afectades pel TDL

• Expressió del Llenguatge: Inclou la dispràxia verbal o el trastorn de programació fonològica.
• Comprensió i l'Expressió: Pot manifestar-se com un dèficit mixt expressiu/comprensiu, agnòsia auditiva/verbal o sordesa verbal.
• Processament Central del Llenguatge: Comprèn el trastorn lèxic/sintàctic o el trastorn semàntic/pragmàtic.

Definició de Trastorn de la Parla

Un trastorn de la parla es defineix com una dificultat en la producció sonora del llenguatge oral. Implica una disfunció en els òrgans fonoarticulatoris.

Tipus de Trastorns de la Parla

• Dislàlies: Dificultat per articular els sons.
  • Dislàlies funcionals: Dificultat per articular els sons sense cap causa orgànica aparent. Poden ser simples (si afecten un fonema) o múltiples (si afecten diversos).
  • Dislàlia orgànica: Dificultat en la reproducció del fonema deguda a alguna alteració fisiològica.
• Disàrtria: Trastorn articulatori degut a un dèficit neurològic.
• Disrítmies o Disfluències: Alteracions en la fluïdesa i el ritme de la parla.
  • Farfalleig o Taquilalia: Parla precipitada i ràpida que porta a ometre fonemes.
  • Tartamudesa o Disfèmia: Alteració en la fluïdesa i l'organització temporal de la parla.

Afàsia

L'afàsia és la pèrdua de la capacitat de comprendre o emetre el llenguatge, deguda a una lesió en una regió del cervell. Implica una pèrdua total o parcial del llenguatge adquirit.

• Afàsia Infantil: Les seves causes poden ser trastorns circulatoris o problemes cardiovasculars.

Dificultats Fonològiques

Fan referència al processament del sistema fonològic i influeixen directament en la morfologia i la sintaxi del llenguatge.