Guia Essencial de Tòpics, Literatura i Poesia Catalana

Tòpics Literaris Clàssics

Aurea mediocritas

Significa “mediocritat daurada”, i vol lloar la mediocritat, és a dir, el terme mitjà, lluny dels extrems.

Beatus ille

Vol dir “benaurat aquell”. És un cant a la vida natural, la felicitat de la vida retirada al camp, allunyada del soroll de la ciutat. Idealització de la naturalesa i del món rural.

Carpe diem

Significa “aprofita el moment”. És una exhortació a gaudir del present sense preocupar-se pel futur, ja que la vida és curta.

Homo viator

Significa “home viatger”. Equipara el recorregut de la vida, des del naixement fins a la vellesa, amb un viatge.

Locus amoenus

Vol dir “lloc agradable”. Per tant, ens situa en un espai presentat com un lloc perfecte, relaxat i bell, idoni per descansar i gaudir de la vida.

Memento mori

Significa “recorda que has de morir”, i fa referència a la inevitabilitat de la mort, a la seva presència constant.

Tempus fugit

Constatació de la fugacitat amb què passa el temps i, per tant, la vida.

Ubi sunt

Significa "on són?". És un tòpic literari que serveix per expressar que es troba a faltar un temps passat, o alguna persona o element concret que ja no hi és.

Dona angelicata

La idealització de la dona com un ésser perfecte, pur i diví.

Amor post mortem

L’amor que perdura més enllà de la mort.

Moviments i Conceptes Literaris

Renaixement

És un moviment artístic que s’origina a Itàlia (segles XIV-XV) i que segueix els models de l’antiguitat clàssica.

Renaixença

És un moviment propi de la literatura catalana. Se situa al segle XIX i té com a missió recuperar la literatura catalana. Té com a finalitat la recuperació social, política i cultural de Catalunya després de tres segles de Decadència.

Romanticisme

És un moviment cultural del segle XIX que celebra l'emoció, la natura i la individualitat. Reacciona contra el racionalisme il·lustrat i valora la subjectivitat i l'expressió personal.

Realisme

És un corrent artístic i literari que busca representar la realitat de manera objectiva i detallada. Sorgeix al segle XIX com a reacció al Romanticisme, enfocant-se en la vida quotidiana, les classes socials i les experiències humanes.

Naturalisme

És un corrent literari que busca representar la realitat de manera objectiva i científica. Es fonamenta en l'observació detallada de la vida quotidiana, les condicions socials i les influències hereditàries.

Noucentisme

És un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Els noucentistes defensen un retorn a la mesura i a les normes clàssiques.

Modernisme

Moviment que va del 1893 al 1911. És una proposta de renovació de totes les arts que pretén crear una cultura catalana moderna i sistematitzar la llengua perquè l’expressió sigui eficaç.

Autora amb pseudònim: Caterina Albert (Víctor Català)

Caterina Albert, autora modernista, va publicar obres sota el pseudònim masculí Víctor Català per tal d’evitar prejudicis de gènere. Algunes de les seves obres més conegudes són La infanticida i Solitud.

Novel·la psicològica

Se centra en l’anàlisi de la vida interior dels personatges: els seus pensaments, emocions i somnis, que condicionen la seva percepció de la realitat i les relacions amb els altres.

Altres Conceptes Literaris Fonamentals

Drames realistes i naturalistes

Els drames realistes busquen reflectir objectivament la societat contemporània a través d’esdeveniments i personatges creïbles. Els drames naturalistes ja no només volen copsar la realitat, sinó que la mostren d’una manera científica, freda i determinista. Consideren que l’ésser humà no és lliure, sinó que està condicionat per diverses lleis.

Què és un clàssic literari?

Una obra literària és un clàssic quan tracta temes universals, és profunda, excel·lent i perdura en el temps. Per exemple, Mar i cel d’Àngel Guimerà.

Literatura com a "arma social"

La literatura és “una arma social” perquè està compromesa amb la societat, reflecteix els seus problemes i fa una crítica de les injustícies. A través de la denúncia, fa reflexionar i proposa canvis.

Figures Retòriques Principals

Antítesi

Contraposició de dues idees oposades en una mateixa frase.

Sinestèsia

Atribució d'una sensació (olfacte, gust, tacte, vista, oïda) a un concepte que no li correspon.

Símil o Comparació

Relació de semblança entre dues realitats utilitzant nexes comparatius (com, tal com, semblant a, etc.).

Hipèrbole

Exageració d'una idea o situació.

Metàfora

Identificació d’un objecte amb un altre per una semblança implícita, sense nexe comparatiu.

Personificació o Prosopopeia

Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o animals.

Oxímoron

Unió de dos termes aparentment contradictoris en una mateixa expressió.

Prosopografia

Descripció física d'una persona o animal.

Lítote

Negació d’allò contrari al que es vol afirmar per suavitzar-ho o emfatitzar-ho.

Al·legoria

És una successió de metàfores o imatges que representen una idea global. Sol tenir un sentit simbòlic.

Introducció a la Poesia

Definició de Poesia

Gènere literari que expressa idees, sentiments i emocions de manera artística. Es caracteritza per l’ús de versos, sovint organitzats en estrofes, i pot tenir rima o no.

Rima masculina

És la rima dels versos que acaben en una paraula aguda (per exemple, "restar").

Mètrica catalana

És la disciplina que s’ocupa de l’estructura i el ritme dels versos en la poesia catalana.

Elements Mètrics de la Poesia

Vers blanc i vers lliure

Un vers blanc no té rima, però sí que segueix una mètrica regular. És a dir, els versos tenen un nombre de síl·labes determinat, la qual cosa fa que tingui ritme i musicalitat, encara que no rimin entre ells. En canvi, un vers lliure no forma part d’una estructura mètrica fixa ni de cap rima; el poeta pot jugar amb la llargada dels versos i la disposició de paraules sense seguir un patró fix.

Cesura

És una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis.

Tipus de versos segons el nombre de síl·labes

Versos d'art menor

Fins a 8 síl·labes.

• Monosíl·lab: 1 síl·laba
• Bisíl·lab: 2 síl·labes
• Trisíl·lab: 3 síl·labes
• Tetrasíl·lab: 4 síl·labes
• Pentasíl·lab: 5 síl·labes
• Hexasíl·lab: 6 síl·labes
• Heptasíl·lab: 7 síl·labes
• Octosíl·lab: 8 síl·labes

Versos d'art major

A partir de 9 síl·labes.

• Enneasíl·lab: 9 síl·labes
• Decasíl·lab: 10 síl·labes
• Hendecasíl·lab: 11 síl·labes
• Alexandrí: 12 síl·labes (generalment amb cesura)