Guia Essencial de Regularització i Principis Comptables

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,24 KB

Regularització Comptable: Conceptes Clau

La regularització comptable implica l'ajust dels comptes al final d'un període per reflectir la imatge fidel del patrimoni i els resultats de l'empresa.

  • El Compte de Pèrdues i Guanys (PyG) es basa en els grups 6 (despeses) i 7 (ingressos).
  • Un saldo creditor (Sa) indica beneficis, que és l'import monetari en què el patrimoni net al final del període comptable excedeix el patrimoni net a l'inici de l'exercici.
  • Un saldo deutor (Sd) indica pèrdues (no impost).
  • Els ajustos en els comptes inclouen: variació d'existències, periodificació, valoració del consum d'immobilitzat i correccions de valor (aplicant els principis de prudència i meritació).

Principi de Meritació

Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan succeeixin, imputant-se a l'exercici al qual els comptes anuals es refereixin. La imputació d'ingressos i despeses es realitzarà segons el corrent real de béns i serveis, independentment del moment en què es produeixi el corrent monetari financer (cobraments o pagaments).

Principi de Prudència

Consisteix a imputar com a certes les pèrdues possibles (per exemple, deterioraments, provisions).

Periodificació Comptable

L'objectiu és imputar a cada exercici comptable els ingressos i despeses efectivament realitzats, independentment de si han estat cobrats o pagats.

Consisteix a comptabilitzar ingressos i despeses de transaccions amb drets no acumulables pel corrent monetari. Al tancament de l'exercici, els seus saldos han de ser ajustats perquè reflecteixin el corrent real. Aquest ajustament, anomenat periodificació, reconeix comptablement els ingressos i consums realitzats però que no han produït corrent monetari de cobrament o pagament.

S'exclouen del càlcul del resultat els ingressos i despeses que han generat corrent monetari però sense consum real (per exemple, despeses anticipades de prima d'assegurança).

Correccions Valoratives

Afecten drets i existències. Poden ser de tipus:

  • Tècniques: Canvi de poder adquisitiu del diner o fluctuacions de paritat entre monedes.
  • Externes: Deteriorament, evolució del mercat, canvi de demanda, insolvències (impossibilitat d'atendre deutes).

Al tancament de l'exercici, s'han de reconèixer les reduccions de valoració (reversibles o no) dels diferents béns i drets de l'empresa, derivades de comparar el preu d'adquisició amb el valor de mercat.

En certs casos, es comptabilitzaran els increments de valoració respecte al preu històric, revaloritzacions o derivades de transaccions en moneda estrangera.

Tipus de reduccions de valor:

  • Si la reducció de valor és definitiva i continuada: Amortització.
  • Si la reducció és definitiva però no continuada: Pèrdua definitiva.
  • Si la reducció és no definitiva i puntual: Deteriorament (no reversible si és participació o inversió financera a llarg termini).

Amortització

Expressa la variació de valor continuada (disminució) al llarg del temps dels immobilitzats que contribueixen al procés productiu.

L'amortització és el reflex comptable de la distribució de la despesa en immobilitzat entre els diferents períodes en què aquest contribueix a generar ingressos (segons el Principi de Meritació). Dona com a consum d'immobilitzat allò que correspon al període.

Causes:

  • Desgast per ús.
  • Desgast físic pel temps.
  • Obsolescència (canvis tecnològics o de demanda).

Afecta: immobilitzats materials, intangibles, inversions immobiliàries (excepte terrenys). Es registra com un actiu no corrent negatiu.

Conceptes clau:

  • Valor Residual (VR): Valor estimat de l'immobilitzat al final de la seva vida útil.
  • Base de Càlcul de l'Amortització: Cost d'Adquisició (V0) - Valor Residual (VR).
  • Vida Útil de l'Immobilitzat: Temps que l'immobilitzat serà utilitzat.
  • Quota d'Amortització: Cost de l'immobilitzat a imputar a cada exercici.
  • Valor Comptable: Diferència entre el preu d'adquisició i l'amortització acumulada.

Mètode de càlcul:

  • Lineal: Reparteix linealment la despesa entre els anys d'ús: (Cost d'Adquisició - Valor Residual) / Vida Útil. No s'aplica a immobilitzats que no intervenen en l'activitat habitual.

Comptabilització de l'amortització:

  • Imputa al resultat de l'exercici el cost de depreciació de l'immobilitzat en el període.
  • La contrapartida és un compte d'amortització acumulada (saldo creditor, actiu del balanç amb signe negatiu) que recull la depreciació acumulada del bé en cada moment.
  • La diferència entre el preu d'adquisició i l'amortització acumulada dona el valor comptable del bé.

Provisions

Són passius indeterminats respecte al seu import o data en què es cancel·laran. Neixen de l'expectativa vàlida creada per l'empresa davant de tercers d'assumir una obligació.

Es valoren a la data de tancament de l'exercici pel valor actual de la millor estimació possible de l'import necessari per cancel·lar o transferir a un tercer l'obligació. No es realitza cap descompte si el venciment és inferior o igual a un any i l'efecte financer no és significatiu.

La seva dotació és una despesa, conseqüència del Principi de Prudència.

Els assentaments de periodificació permeten rectificar l'import de les despeses i ingressos del període que hagin estat comptabilitzats conforme al Principi de Meritació.

La diferència entre periodificació i dotació de provisions rau en el moment futur en què es preveu que es produirà el consum de la despesa:

  • Provisions: Despeses futures.
  • Periodificació: Despeses a curt termini (ja realitzades, però amb flux monetari pendent).

Entradas relacionadas: