Guia Essencial de Radioteràpia: Planificació, Tipus i Història

Conceptes Clau en Planificació i Tipus de Radioteràpia

Relació TC i Radiologia Simple en Radioteràpia

El Tomografia Computada (TC) s'utilitza per planificar el tractament de radioteràpia. Per a això, es col·loca el pacient en la posició de tractament al TC i es realitza una exploració en aquesta mateixa posició, on s'han d'aplicar els punts de referència. A més, el TC serveix per delimitar els volums de tractament per als càlculs de dosi i per a la verificació del tractament.

La Radiologia simple, per la seva banda, s'utilitza principalment per a la comparació i el seguiment durant el tractament.

Importància dels Punts de Referència en Radioteràpia

Els punts de referència són fonamentals per posicionar correctament el pacient. La seva finalitat és assegurar que el pacient es trobi sempre en la mateixa posició, garantint així que la zona irradiada sigui la correcta i el tractament sigui precís.

Diferències entre Radiació Beta i Gamma

Existeixen diferències significatives entre la radiació beta i la gamma:

• Les radiacions gamma són més penetrants que les beta.
• Les radiacions beta són produïdes per desintegració beta i són retingudes per una làmina d'alumini. En el cos humà, arriben fins als teixits superficials.
• Les radiacions gamma són fotons d'alta energia (camp electromagnètic). Travessen l'alumini, però són retingudes pel plom. En el cos humà, la seva alta penetració els permet arribar fins als òrgans interns.

Pioniers de la Radioactivitat i Radioteràpia

• Ernest Rutherford: Va estudiar les partícules radioactives i l'estructura de l'àtom, classificant les partícules radioactives en alfa, beta i gamma.
• Antoine Henri Becquerel: Va descobrir la radioactivitat.
• Marie i Pierre Curie: Van descobrir el radi i el poloni, elements radioactius.

Evolució en Radioteràpia: Ortovoltatge, Cobalt 60 i ALE

Abans de l'ús generalitzat dels Acceleradors Lineals d'Electrons (ALE), s'utilitzaven equips d'ortovoltatge i, posteriorment, unitats de Cobalt-60, les quals van substituir les d'ortovoltatge.

• Els ALE produeixen raigs X amb voltatges d'alta energia, permetent seleccionar diferents valors d'energia.
• Les unitats de Cobalt-60 produeixen raigs gamma.
• Els equips d'Ortovoltatge produeixen raigs X amb voltatges de baixa energia.

Els principals desavantatges de les unitats de Cobalt-60 en comparació amb els ALE són:

• Produeixen una quantitat considerable de residus radioactius.
• Només produeixen radiació d'un valor energètic concret, mentre que els ALE ofereixen la flexibilitat de seleccionar diferents valors d'energia.

Teleteràpia i Radioteràpia Neoadjuvant

Si un informe de tractament de radioteràpia esmenta "teleteràpia neoadjuvant", significa el següent:

• La teleteràpia implica l'ús de radiació externa, és a dir, la font d'irradiació es troba a una certa distància del pacient, utilitzant equips de grans dimensions.
• La radioteràpia neoadjuvant és un tipus de radioteràpia adjuvant. Això significa que s'utilitza com a complement d'un tractament primari o principal, però en aquest cas específic (neoadjuvant), s'aplica abans de la cirurgia.

Ús Actual i Comparació d'Equips d'Ortovoltatge

Els equips d'ortovoltatge es continuen utilitzant per a realitzar tractaments de lesions superficials a la pell, com ara en unitats de contacte i teràpia superficial.

Comparació de les condicions d'ús dels equips d'ortovoltatge amb les utilitzades en radiologia convencional per obtenir imatges:

• mA (miliamperatge): Més alts en radiologia convencional que en ortovoltatge.
• Temps d'exposició: Menor en radiologia convencional que en ortovoltatge.
• kV (quilovoltatge): Depèn de la zona a tractar o de la imatge a obtenir. En ortovoltatge, el kV sol ser més alt per a la teràpia superficial.
• Distància font-pacient: Generalment més grans en radiologia convencional.