Guia Essencial: Participants i Coherència en Textos Acadèmics

Els Participants en la Comunicació Acadèmica

A l’emissor se li reconeix una qualificació especial per a tractar el tema, és, per tant, un emissor especialitzat. Normalment fa servir recursos d’impersonalització: se impersonal, de passiva reflexa i plural de modèstia. A més, té en compte quina és la informació que el destinatari posseeix, utilitzant procediments per condensar la informació en els aspectes que el receptor ja coneix, i ampliant aquelles informacions que el receptor pot desconèixer. Segons el receptor a qui s’adreci un text, se’n podria establir una gradació:

• Nivell científic: Adreçat a especialistes, tracta el tema amb un alt grau d’especialització, és ric en tecnicismes i signes propis. Propi de les revistes especialitzades, tractats i monografies.
• Nivell didàctic: Orientat a l’ensenyament, mínimament especialitzat, busca la claredat i la comprensió, per això fa ús de recursos gràfics, dibuixos o il·lustracions. Característic dels llibres de text i manuals.
• Nivell divulgatiu: Destinat a un públic ampli, busca també facilitar-li la comprensió. Apareix en articles de publicacions periòdiques, assaigs...

Un altre aspecte a destacar dins de la relació entre els participants és el seu caràcter formal, perquè els participants tenen uns papers institucionals clarament establerts; tanmateix, hi pot haver un major o menor grau de formalitat depenent de la situació de comunicació concreta.

Coherència i Estructura dels Textos Acadèmics

Esquemes Organitzatius del Text Expositivu

Com que la finalitat dels textos acadèmics és la transmissió d’informació, l’estructura més utilitzada per organitzar-la és l’expositiva (la clàssica: introducció, exposició i conclusió) i, en menor grau, l’expositivoargumentativa. A més, podem distingir cinc tipus d’esquemes organitzatius del text expositiu:

1. Esquema problema/solució: Ordena la informació al voltant de dues categories bàsiques, problema i solució, que mantenen entre si una relació temporal (el problema és anterior a la resposta). Marques lingüístiques: un problema que s’ha de resoldre, les solucions que proposem, les mesures que caldria prendre...
2. Esquema causa/conseqüència: Organitza la informació al voltant de dues categories, antecedent i conseqüent, que mantenen entre si una relació temporal (els antecedents precedeixen la conseqüència) i un vincle d’alguna manera causal. Marques lingüístiques: per aquesta raó, la causa fonamental de...
3. Esquema comparació: Es poden presentar les comparacions separades o contrastades; en aquest darrer cas, confronta diferents fenòmens per mostrar-ne les semblances i les diferències. Marques lingüístiques: a diferència de, però, mentre que, en canvi...
4. Esquema seqüència / descripció de processos: Els continguts s’ordenen en una seqüència temporal, per exemple el procés de la digestió. Marques lingüístiques: en primer lloc, a continuació, per últim...
5. Esquema descripció.

Insistim en el fet que, quan es diu que un text té una determinada estructura o tipus de text, s’està identificant la seua organització global o dominant, ja que en tot text es poden observar diverses seqüències o esquemes dins d’una estructura predominant (politipològics).