Guia Essencial: Oracions i Moviments Literaris Catalans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,63 KB
Tipus d'Oracions: Simples i Compostes
Quan una oració té un sol verb en forma personal, s'anomena oració simple; en canvi, si té més d'un verb, rep el nom d'oració composta.
Oracions Coordinades
Les oracions coordinades no tenen una relació de dependència entre elles, i estan enllaçades mitjançant una conjunció o una locució conjuntiva coordinant.
- Copulatives: i, ni. Expressen suma d'idees.
- Disjuntives: o, o bé. Expressen exclusió d'idees.
- Adversatives: però, sinó, sinó que. Expressen oposició d'idees.
- Distributives: ara... ara, o... o..., ni... ni..., d'una banda... de l'altra. Indiquen distribució entre les proposicions que formen l'oració.
- Consecutives: per tant, doncs, de manera que, així, així que, en conseqüència. Expressen conseqüència.
- Explicatives: és a dir, o sigui. S'utilitzen per fer aclariments.
Oracions Juxtaposades
Les oracions juxtaposades no estan unides per cap tipus d'enllaç, sinó solament per l'entonació i els signes de puntuació.
Oracions Subordinades
Les oracions subordinades tenen una relació de dependència amb l'oració principal, i la majoria s'hi uneixen també amb un nexe.
El Modernisme Català (1892-1911)
El Modernisme és el moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911.
La Poesia Modernista
La poesia representa una evolució respecte a l'encarcarament de la Renaixença. El poeta modernista més destacat és Joan Maragall (1860-1911). La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i, sobretot, poesia.
La Narrativa Modernista
El conte i la novel·la viuen un moment d'auge durant el Modernisme. Alguns dels narradors més representatius d'aquesta època són Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. La figura més destacada és la de Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. La seva obra cabdal és la novel·la Solitud.
El Teatre Modernista
Les produccions dramàtiques modernistes s'emmarquen en les dues grans tendències del moviment: l'esteticisme, amb un dramaturg com Adrià Gual, i el regeneracionisme, amb autors com Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès i Joan Puig i Ferrater. Santiago Rusiñol (1861-1931) va oscil·lar entre aquests dos plantejaments. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la L'auca del senyor Esteve.
El Noucentisme Català (1906-1923)
El Noucentisme va ser el moviment cultural predominant entre 1906 i 1923 i tenia com a objectiu fonamental dotar la societat catalana d'institucions de tot ordre: polítiques, culturals, educatives, tècniques i lingüístiques. Els noucentistes més rellevants són Eugeni d'Ors, els poetes de l'Escola Mallorquina (Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Gabriel Alomar) i Josep Carner (1884-1970). Carner expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant, ric de recursos i de vocabulari. La temàtica dels seus poemes és variada: paisatges i figures de Catalunya, la bellesa femenina, el pas del temps i la seva pròpia vida interior. El poema que has llegit pertany a Els fruits saborosos.
Les Avantguardes Catalanes
A partir del 1916, van sorgir una sèrie de moviments que van provocar un capgirament en el panorama artístic i literari.
El Futurisme
En una primera etapa, va destacar el Futurisme, corrent que propugnava l'abandonament del sentimentalisme en l'art i proposava un llenguatge directe, fins i tot agressiu. El poeta més destacat en aquesta tendència és Joan Salvat-Papasseit (1894-1924).
El Surrealisme
En una segona etapa, va destacar el Surrealisme, moviment que preferia textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Els poetes més destacats són Salvador Dalí, conegut sobretot com a pintor, i J. V. Foix (1893-1987).