Guia Essencial: Mètodes i Claus de la Interpretació Periodística

Què s'ha de fer per interpretar?

Diferenciar/Discriminar

Allò que caracteritza la mirada periodística és detectar el canvi (tsunamis, terratrèmols, assassinats, etc.).

Comparar

Establir una dialèctica entre elements per trobar contrastos i generar noves idees. Permet adonar-se d'una peculiaritat precisament per diferenciar, i preguntar-se si això passa a tot arreu o només aquí.

Relacionar

Relacionar diferents elements d'un esdeveniment. Per exemple, si s'ensorra un edifici i, al cap de poques setmanes, en cauen dos més, el periodista ha de preguntar-se si hi ha relació entre ells i investigar (mateix arquitecte, materials, època, ciment, etc.).

Ordenar

Quan ordenem, valorem, perquè establim una jerarquia. Donem sentit a allò que està passant. Si expliquem l'ensorrament d'un edifici, ordenar tots els elements de la informació facilita trobar una significació lògica i donar-li sentit.

Traducir

Traducir a un llenguatge entenedor per al públic. Cal fer servir un llenguatge que les persones que reben la informació puguin entendre fàcilment.

Reagrupar

Crear grups on la informació es classifiqui segons la seva pertinença, per tal que tingui coherència (per exemple, les seccions d'un diari o com un informatiu ordena les seves notícies).

Resumir

Sintetitzar, buscar punts de connexió i eliminar dades intranscendents.

Ampliar

No ens podem quedar amb l'anècdota del fet, sinó que és important contextualitzar. Per exemple, quan s'informa d'una víctima de violència de gènere, es pot mencionar que és la sisena mort en un mes, o que són dues més que el mes passat.

Fer Hipòtesi

A vegades cal fer una hipòtesi per avançar en el que es vol explicar. Cal fer-se preguntes i anticipar les possibles conseqüències.

Mètodes d'Interpretació Periodística

1. Fragmentar la Realitat

Interpretar és escollir quina part de la realitat es vol explicar i fer-ho en un llenguatge intel·ligible. El fet no s'explicarà de manera lineal, sinó que s'organitzarà de forma ordenada, destacant allò més rellevant. Per exemple, en un partit, la narració és lineal, però un cop acaba, només es destaca el més important de l'esdeveniment.

Quan un mitjà destaca un element per sobre d'un altre, moltes vegades té a veure amb els ideals d'aquest mitjà.

Entre totes les informacions, cal destacar quina sobresurt i contextualitzar-la respecte a les altres.

La realitat pot fragmentar-se en períodes. La realitat és contínua i el periodista l'ha de fragmentar, interpretant la part més recent. La realitat comença just on va acabar la darrera notícia; no es pot recuperar tot.

Hi ha una sincronia en els mitjans que no existeix en la realitat.

2. Fragmentar la Realitat en Realitats Independents

Interpretar significa posar el focus sobre uns determinats elements, seleccionar-los i interpretar-los. El text ha de ser independent i tenir significat per si mateix. Hi ha informacions que no sempre surten als diaris, però som conscients que estan passant de manera constant, com la fam a l'Àfrica. Perquè se'n tornés a parlar, caldria un fet molt rellevant (per exemple, una fotografia impactant sobre el tema). El periodisme real és aquell capaç de trobar els elements nous i que captin interès.

3. La Realitat Interpretada s'ha de Poder Assimilar de Manera Satisfactòria en Temps Diferents i Variables

Cada mitjà estructura aquest fragment de la realitat en funció de la capacitat dels seus lectors per assimilar la informació que es proporciona. Cal adaptar la informació als lectors.

4. La Realitat Interpretada ha d'Encaixar en un Temps o Espai en Funció de la Publicitat

És obligatori distingir de manera molt clara el que és publicitat del que és informació.

5. La Interpretació que Ofereix el Mitjà Disposa d'una Gama de Filtres i Convencions que Anomenem Gèneres

Els gèneres periodístics tenen una diversitat molt àmplia de registres i usos. En funció d'un gènere o un altre, s'informarà d'una manera o d'una altra.

Definició Final de Periodisme

El periodisme és un mètode d'interpretació periòdica i contínua de la realitat social, a partir de fets nous, adreçat al consum de masses i que té una dimensió industrial, comercial, política i intel·lectual, presentant-se en diversos formats i canals.