Guia Essencial de la Literatura i Llengua Catalana Medieval

Lírica de l'Amor Cortès: Característiques i Context

La lírica de l'amor cortès, que es desenvolupa als segles XII i XIII, és la primera manifestació culta escrita en una llengua romànica, l'occità. Aquesta poesia era creada per trobadors i interpretada per joglars. És filla de l'estructura feudal, basada en la noblesa, i la seva temàtica principal és l'amorosa, d'aquí el seu nom.

Cerverí de Girona: El Darrer Trobador Clàssic

Al segle XIII, el feudalisme va entrar en crisi i, en conseqüència, també ho va fer la poesia trobadoresca. Cerverí de Girona fou l'últim trobador clàssic. A partir d'ell, trobem poetes amb una clara influència trobadoresca, però ja no en la seva forma pura.

Substrat i Superestrat en la Llengua Catalana

Substrat

Influència que deixa una llengua substituïda sobre aquella que la substitueix. Requereix una substitució lingüística. En el cas de la llengua catalana, trobem influències de l'iberobasc i l'indoeuropeu.

Superestrat

Influència que deixa una llengua sobre una altra, ocupant àmpliament el territori però sense substituir-la. Per a la llengua catalana, els exemples més clars són el germànic i l'àrab.

L'Escola Poètica Catalano-Provençal

A finals del segle XIV i principis del segle XV, sorgeix l'Escola Poètica Catalano-Provençal, un grup de poetes fortament influenciats per la tradició trobadoresca occitana. Alguns membres destacats inclouen:

• Andreu Febres
• Gilabert de Pròixita
• Jordi de Sant Jordi

Francesc Eiximenis: Obres i Característiques

Francesc Eiximenis és un màxim representant de la literatura medieval catalana. Les seves obres tenien un estil marcadament didàctic i religiós, anaven dirigides a un públic de cultura mitjana per tal que poguessin arribar a més gent, especialment a la classe burgesa. La seva visió no evolucionà, mantenint una valoració del feudalisme. Entre les seves obres més conegudes destaquen:

• El Cristià
• Llibre dels Àngels
• Llibre de les Dones

El Plural Majestàtic i les Quatre Grans Cròniques

El plural majestàtic és l'ús del plural per referir-se a un mateix, sovint utilitzat per reis o figures importants per indicar majestat o autoritat. Un exemple clar el trobem en les Quatre Grans Cròniques, com en el Llibre dels Fets de Jaume I.

Valor Literari i Històric de les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques aporten un doble valor: tant literari (per la seva preocupació per l'ús de la llengua i l'estil narratiu) com històric (són rigoroses i es poden utilitzar com a font de consulta històrica fiable).

Ramon Llull: Prosa Narrativa i Obres Clau

La prosa narrativa de Ramon Llull és la que més s'apropa al que avui coneixem com a novel·la. Ho fa des d'una perspectiva més pràctica que teòrica. Dues de les seves obres narratives més importants són:

• Blanquerna: Planteja quin és l'estat de perfecció des d'una visió ciutadana, és a dir, els estats socials d'una persona perfeccionats. Dins d'aquesta obra, Blanquerna escriu el famós Llibre d'Amic e Amat.
• Fèlix o Llibre de les Meravelles: Inclou el capítol VII, el Llibre de les Bèsties, que tracta sobre l'ambició de poder.

El Segle XV: Segle d'Or de la Literatura Catalana

El segle XV és considerat el Segle d'Or de la literatura catalana per la riquesa i diversitat de la producció literària. Aquest període va veure la consolidació de la prosa i la poesia catalana, amb autors cabdals com Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella.

Ausiàs March i Ramon Llull: Pilars de la Literatura Catalana

L'aportació de Ramon Llull i Ausiàs March és fonamental per a la literatura catalana:

• Ausiàs March: Fou el primer a escriure un model de poesia de lírica amorosa culta en català pur, sent el creador del primer model pràctic en català.
• Ramon Llull: Innovador en filosofia i teologia, escrigué en català, creant així la prosa literària catalana. També fou el primer a tractar sobre filosofia i teologia en una llengua romànica.