Guia Essencial de la Literatura Catalana del Segle XV i Gramàtica

La Poesia Catalana al Segle XV: El Segle d'Or

Context i Autors Destacats

El segle XV és conegut com el Segle d'Or de la literatura catalana, gràcies a la quantitat i qualitat de les obres i prosistes que van escriure en català. València va ser el centre cultural de la Corona d'Aragó. Dins la poesia, destaquen dues grans corrents:

• Poesia culta: Ausiàs Marc i Joan Roís de Corella.
• Poesia de caràcter satíric: Jaume Roig.

Ausiàs Marc: El Poeta de la Confessió Interior

Nascut a València en una família de poetes i cavallers, Ausiàs Marc es va dedicar a l'activitat militar en la seva joventut, retirant-se l'any 1425. Va ser pioner en la poesia culta catalana. Se'n conserven 128 poesies, agrupades habitualment en Cants d'amor, de mort, morals i espirituals.

Característiques de la Poesia d'Ausiàs Marc

Ausiàs Marc va transformar la poesia en un instrument de confessió personal. La seva obra reflecteix la dualitat de l'ésser humà: el cos i l'esperit. Els seus poemes descriuen la lluita interna per decidir entre un amor carnal i un amor espiritual. La seva poesia destaca per la seva erudició, amb nombroses referències a autors clàssics, trobadors i poetes italians.

Joan Roís de Corella: Prosa i Poesia Intimista

L'obra de Joan Roís de Corella inclou la prosa, amb el títol de 'Tragèdia de Caldesa', i la poesia. En els seus versos, utilitza el decasíl·lab ausiasmarquià, caracteritzat per un to intimista que explora la passió amorosa.

L'Escola Satírica Valenciana

L'Escola Satírica Valenciana agrupa els autors d'obres de caràcter satíric. Entre els seus membres més destacats hi trobem:

• Jaume Roig
• Bernat Fenollar
• Jaume Gassull
• Joan Moreno

'L'Espill' de Jaume Roig: Crítica Social i Pessimisme

L'obra 'L'Espill' de Jaume Roig, escrita en tetrasíl·labs, narra la vida del protagonista i descriu els vicis socials de l'època amb una visió realista i un panorama pessimista de la societat. A més, conté una dura crítica contra les dones.

Conceptes Clau de Gramàtica Catalana

L'Oració Composta

L'oració composta es classifica en diferents tipus:

Oracions Juxtaposades

Separades per signes de puntuació.

Oracions Coordinades

Es connecten mitjançant nexes coordinants:

• Copulatives: i, ni
• Disjuntives: o, o bé, si no
• Distributives: ara... ara, no solament, també
• Adversatives: però, així i tot, sinó, tanmateix
• Consecutives: per tant, idò, així que

Oracions Subordinades

Depenen d'una oració principal i es classifiquen en:

• Substantives: substitueixen un nom (o "això").
• Adjectives: substitueixen un adjectiu.
• Adverbials: substitueixen un adverbi.

Funcions de les Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives poden exercir diverses funcions sintàctiques:

• Subjecte (S): Si no hi ha un subjecte explícit a l'oració principal.
• Complement Directe (CD): Si ja hi ha subjecte (respon a la pregunta "què?").
• Complement Indirecte (CI): Respon a la pregunta "a qui?".
• Atribut: Amb verbs copulatius (ser, estar, semblar).
• Complement del Nom (C del Nom).

Sociolingüística: Conceptes Fonamentals

Terminologia Clau en Sociolingüística

A continuació, es defineixen alguns conceptes essencials en l'àmbit de la sociolingüística:

• Normalització: Procés social que té com a objectiu principal la normalitat lingüística.
• Normativització: Procés d'elaboració i fixació d'una o dues llengües que es reconeixen com a oficials.
• Conflicte lingüístic: Situació de rivalitat que té lloc entre dues comunitats lingüístiques en un mateix territori per imposar la llengua pròpia.
• Bilingüisme: Fa referència a l'ús alternatiu de dues llengües per part d'un individu o un grup.