Guia Essencial de Lingüística i Literatura Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,37 KB
El Conte: Definició i Estructura
Un conte és una narració breu d'una sèrie de fets imaginaris. L'argument sol ser senzill i té com a eix un sol tema. La finalitat és entretenir, divertir i, de vegades, aconsellar. Solen tenir aquestes parts:
- Situació inicial: presentació dels personatges i del context.
- Plantejament d'un conflicte: aparició del fet que desencadena l'acció.
- Desenvolupament: relació d'accions que es fan per a resoldre el conflicte.
El Narrador: Tipus i Perspectives
El narrador és la veu que conta els fets des d'un punt de vista objectiu o subjectiu. Segons la posició pot ser:
- Narrador intern: se situa dins la història, perquè és un dels participants. Conta els fets en primera persona i adopta generalment un punt de vista subjectiu.
- Narrador extern: se situa fora de la història, com un espectador. Conta els fets en tercera persona i generalment adopta un punt de vista objectiu.
Ús dels Pronoms Febles en Català
Per tal d'evitar la repetició de dos o més complements, aquests se substitueixen per pronoms febles. La combinació de pronoms s'ha d'escriure sempre o davant del verb o darrere, però mai separats. L'ordre de combinació sol ser: (se) (te, us) (me, ens) (li, els) (el, la, els, les, ho) (en) (hi).
L'Accent Diacrític: Diferenciació de Mots
L'accent diacrític és un tipus d'accent gràfic que s'usa per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma gràfica, i de vegades la mateixa pronúncia, però significats diferents.
La Dièresi: Funcions Ortogràfiques
La funció de la dièresi és:
- Indicar que es pronuncia la u davant de e, i quan és precedida de g/q.
- Indicar que una seqüència de vocals que podria formar diftong ja no en forma.
- Indicar que una i o una u que per la seva situació en una paraula serien consonants són vocals.
L'Habilitació Lingüística
L'habilitació consisteix a usar una paraula determinada dins l'oració amb una categoria gramatical diferent de la que té normalment.
El Conflicte Lingüístic: Causes i Resolució
El conflicte lingüístic és aquell que es genera entre dues llengües en contacte per a conquerir àmbits d'ús o parlants.
Conflicte sobre els àmbits d'ús
Es produeix quan en una comunitat lingüística resulta polèmic el fet d'usar una llengua en determinades situacions comunicatives. Ocorre, per exemple, quan es parla valencià davant d'un jutge.
Resolució del conflicte lingüístic
El conflicte lingüístic es resol de diverses maneres:
- Amb la substitució lingüística: l'avanç d'una llengua comporta el retrocés de l'altra, i la seva substitució en certs àmbits d'ús i en determinades funcions.
- Amb la normalització lingüística: es tracta del procés mitjançant el qual la llengua en retrocés recupera tots els àmbits d'ús.
Factors que ajuden a la normalització:
- La lleialtat lingüística, que és la voluntat dels parlants d'una llengua d'usar-la en totes les situacions comunicatives d'una manera precisa i adequada.
- El prestigi, que s'aconsegueix quan els grups dirigents utilitzen la llengua en situacions formals, ampliant així les normes d'ús i recuperant els àmbits perduts.
- L'oficialitat real i efectiva de l'idioma, cosa que el fa útil i necessari. Ha de comptar amb el suport de les institucions públiques per tal que es respecti la llei en matèria lingüística.
La Poesia Trobadoresca: Amor Cortès
La poesia trobadoresca es va cultivar a Occitània durant els segles XII i XIII. La van escriure en provençal i la difonien mitjançant el cant. Un dels temes més freqüents és l'amor cortès. El matrimoni, en aquesta època, no es feia per amor, sinó que era un contracte de conveniència. Per tant, l'amor cortès és un amor adúlter, ja que el trobador s'enamora d'una dona casada i d'una posició social elevada, el nom de la qual apareix amagat amb un senyal o pseudònim. Alguns dels nostres trobadors foren: Guillem de Berguedà, Ramon de Besalú i Cerverí de Girona.
Ausiàs March: Poeta Clau Valencià
Ausiàs March està considerat un dels nostres millors poetes. Descendent de poetes i cavallers, participà en la campanya militar del rei Alfons V el Magnànim a Sardenya i Nàpols. Fou senyor de Beniarjó i falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell i posteriorment amb Joana Escorna. Va deixar d'usar la llengua i l'estil dels trobadors i va escriure en la nostra llengua 128 poemes. Els temes que tracta són l'amor, la mort i les relacions amb Déu. Hi predominen els versos decasíl·labs, amb una pausa o cesura en la quarta síl·laba, agrupats en estrofes anomenades cobles, formades per dos quartets, que solen rimar ABBA. Utilitza un llenguatge elaborat que inclou figures retòriques per tal de crear bellesa.