Guia Essencial: Cerca d'Informació, Audiències i Citacions Acadèmiques

El Procés de Cerca d'Informació (Tema 5)

Fases de la Cerca i Eines Fonamentals

El procés de cerca es pot dividir en diverses fases que ajuden a organitzar-se millor:

1. Pensar i analitzar el problema que es vol resoldre.
2. Identificar exactament les necessitats informatives.
3. Iniciar la cerca.
4. Valorar la informació obtinguda.
5. Organitzar-la i fer-ne un ús adequat segons els objectius.

Una de les eines més utilitzades són els cercadors: programes informàtics dissenyats per localitzar informació emmagatzemada a la xarxa. Google és un dels més destacats per la seva facilitat d’ús i pel càlcul de la rellevància dels resultats.

Aquest càlcul es fa mitjançant un algoritme anomenat PageRank, que té en compte la qualitat i quantitat d’enllaços que rep una pàgina per determinar-ne la importància.

Funcionament dels Cercadors i Conceptes Clau

El funcionament dels cercadors es basa en l’acció de les anomenades “aranyes”, que rastregen el contingut disponible a Internet i el guarden en grans bases de dades. Aquest contingut es classifica i es recupera segons les consultes dels usuaris.

Conceptes importants en la recuperació d'informació:

• Silenci: Informació pertinent que no s’ha recuperat durant la cerca. L’objectiu és el silenci zero (tota la informació útil apareix).
• Soroll: Informació no rellevant que sí que apareix als resultats.
• Internet Invisible: Pàgines web que no estan indexades als cercadors (intranets, continguts protegits per contrasenya o pàgines autoexcloses).

Tipus de Cerca i Operadors

La cerca per interrogació pot ser simple o avançada. La cerca avançada permet filtrar els resultats per idioma, regió, format, data d’actualització, etc.

També es poden utilitzar operadors per millorar les cerques:

• Booleans: AND, OR, NOT (per combinar termes).
• Posicionals: Com NEAR o les cometes (per cercar frases exactes).
• Truncament: L’asterisc * (per buscar paraules amb diferents terminacions).
• Rang: <, >, =, >=, <=.
• Presència o Absència: + o - davant d’un terme.

Fonts per a Cerques Acadèmiques i Eines Específiques

Per fer cerques acadèmiques, Google ofereix Google Acadèmic, una eina per trobar informació científica i validada, que també mostra les citacions rebudes per cada treball i permet crear alertes (que poden arribar via RSS - Really Simple Syndication).

Altres fonts destacades per a la cerca d’informació acadèmica:

• Dialnet Plus: Portal bibliogràfic amb bases de dades de contingut científic i opcions de filtratge molt útils.
• TDX / TDR: Plataformes que permeten consultar tesis doctorals elaborades a Catalunya o a la resta de l’Estat.
• Catàleg de la Biblioteca: Font secundària molt útil per consultar i localitzar documents.
• PUC (Préstec Universitari Consorciat): Permet accedir als fons de diverses universitats a través del CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya).
• Hemeroteques: Fons d’informació documental on s’arxiven i es classifiquen publicacions periòdiques.

Eines de tendències i bases de dades de premsa:

• Google Trends: Permet visualitzar com ha evolucionat l’interès per certs temes al llarg del temps.
• Factiva: Ofereix accés a diaris amb textos complets.
• MyNews: Hemeroteca digital que recopila premsa escrita moderna publicada a Espanya.

Mesurament i Anàlisi d'Audiències (Tema 6)

Conceptes Clau en Comunicació

Entendre l’audiència és essencial en el camp de la comunicació per poder prendre decisions informades i dissenyar estratègies eficaces. L’audiència és el conjunt de persones que consumeixen un mitjà.

Dins d’aquesta, trobem el públic objectiu o target, el segment de població al qual s’adreça específicament un missatge, producte o servei. Per conèixer l’audiència, s’utilitzen tècniques d’anàlisi quantitativa i qualitativa.

Tècniques Principals per Mesurar l'Audiència

Les tècniques principals per mesurar l’audiència són:

• Sondeig: Consisteix a fer enquestes a una mostra representativa de la població. L’exemple més destacat és l’EGM (Estudi General de Mitjans), que es realitza tres cops l’any.
• Panell: Manté la mateixa mostra durant un període de temps prolongat per observar l’evolució dels hàbits de consum.
• Audiometria: Tècnica específica per mesurar l’audiència televisiva mitjançant l’audímetre. A Espanya, aquesta tasca la realitza Kantar Media.

L'Audiometria i els seus Indicadors

Tot i que el sistema d'audiometria és precís, presenta inconvenients: només registra accions, no opinions, pot incloure errors humans i no pot determinar el nivell d’atenció real. A més, algunes cadenes utilitzen la pràctica del “trossejat”, dividint programes per inflar artificialment les audiències.

El sistema inclou segones residències i convidats, i es tenen en compte el visionat en directe i en diferit (fins a 7 dies després de l’emissió) per a persones majors de 4 anys.

Els principals indicadors per analitzar l’audiència són:

• Ràting: Indica el percentatge de població amb televisió que ha vist un programa.
• Share o Quota de Pantalla: Expressa el percentatge d’espectadors que estan veient un programa concret en un moment determinat.
• Audiència Acumulada: Persones que han vist almenys un minut (sol ser més alta que l'audiència mitjana).
• Audiència Mitjana: Persones que han vist el programa sencer.
• Consum: Total de persones que han mirat televisió en un període determinat.

Per consultar aquestes dades existeixen webs com FormulaTV o Barlovento Comunicación.

Nous Models i Fonts d'Investigació

El model tradicional de mesura d’audiències es troba en crisi per la diversificació de plataformes. Per això, ha guanyat pes l’anàlisi qualitativa i el concepte d’audiència social, que fa referència a les converses i interaccions a les xarxes socials. Plataformes com Tuitele (ara integrada a Kantar Social TV) mesuren aquest impacte.

L’EGM continua sent una eina fonamental. Amb tres onades d’enquestes anuals, ofereix dades útils per a mitjans, anunciants i marques. Conceptes destacats de l'EGM:

• Penetració: Percentatge de població exposada a un mitjà.
• Difusió: Nombre d’exemplars venuts.
• Tirada Útil: Exemplars efectivament venuts.

Organismes de verificació i investigació:

• OJD (Oficina de Justificació de la Difusió): Audita la difusió i la venda de diaris i revistes.
• InfoAdex: Mesura la inversió publicitària (classifica els mitjans en controlats i estimats).
• CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas): Elabora enquestes sobre temes socials, econòmics i polítics (estatal).
• CEO (Centre d’Estudis d’Opinió): Equivalent al CIS a Catalunya.
• INE i IDESCAT: Ofereixen dades oficials sobre àmbits com educació, mercat laboral o renda familiar.

Estils de Citació i Referenciació (Tema 4)

A continuació es detallen els formats bàsics per a la citació de diferents tipus de fonts documentals:

1. Article de diari imprès: AUTOR. “Títol de l’article”. Nom del diari [Lloc d’edició] (Dia Mes i Any), Pàgina.
2. Article de diari digital: AUTOR. “Títol de l’article” [en línia]. Nom del diari [Lloc d’edició] (Dia Mes i Any). <adreça> [Consulta: Dia Mes i Any].
3. Llibre: AUTORIA. Títol. Edició, Any. Núm. (Col·lecció; núm.).
4. Article de revista: AUTORIA. “Títol de l’article”. Títol de la revista Vol. (Any), núm. de l’exemplar, Pàgines.
5. Article de revista digital: AUTORIA. “Títol de l’article” [en línia]. Títol de la revista Vol. (Any), núm. de l’exemplar, Pàgines. <enllaç> [Consulta: Dia Mes i Any].