Guia Essencial de Gramàtica Catalana: Pronoms i Complements

Gramàtica Catalana: Resum del 1r Trimestre

Complements Verbals i Pronominalització

Complement Directe (CD)

Complement que recau sobre l'acció del verb. Es pot passar a passiva. No porta la preposició "a" (excepte en casos puntuals).

Pronominalització:

• 1a persona: Em, Ens
• 2a persona: Et, Us
• Reflexiu: Es
• 3a persona Definit (article, possessiu, demostratiu): El, La, Els, Les
• 3a persona Indefinit (quan no es parla d'un element concret): En
• Neutre (això, allò, oració subordinada): Ho

Complement Indirecte (CI)

Rep dany o benefici de l'acció verbal. Porta sempre la preposició "a" o "per a".

Pronominalització:

• 1a persona: Em, Ens (Exemple: M'ha trencat el gerro)
• 2a persona: Et, Us
• Reflexiu: Es
• 3a persona: Li, Els

Atribut

Amb verbs copulatius (ésser, estar, semblar).

Pronominalització:

• Definit: El, La, Els, Les
• Indefinit: Ho
• Amb èmfasi: En (Exemple: Que n'és, de ruc!)

Complements Circumstancials (CC)

• CC de Lloc + de → En
• CC de Temps: No es substitueix.
• Altres CC (manera, instrument, etc.): Hi

Complement de Règim Verbal (CRV)

Van darrere del verb que necessita una preposició.

• Preposició simple (excepte de) → Hi (Exemple: Penso en les vacances → Hi penso)
• Preposició de → En

Complement Predicatiu (CPred)

No s'ha de confondre amb el CC de Manera (Exemple: La nena caminava tranquil·lament). El CPred concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD (Exemple: La nena caminava tranquil·la).

Excepcions (Verbs factitius/denominatius: Fer-se, dir-se, elegir, nomenar) → Hi/En. (Exemple: Ell s'ha fet gran → Ell se n'ha fet).

Pronominalització del Subjecte

Només es substitueix si es compleixen dues condicions: Subjecte indefinit o Verb intransitiu (amb funció de CD). S'utilitza En. (Exemple: Creixen herbes al jardí → En creixen al jardí). Nota: Els verbs intransitius no poden portar Complement Directe.

Complement del Nom (CN)

Si porta la preposició de → En. (Exemple: Compraré la casa dels teus amics → En compraré la casa).

Resum de Pronominalització (Ordre)

L'ordre de col·locació dels pronoms febles és:

• Reflexiu: Es
• 2a persona: Et, Us
• 1a persona: Em, Ens
• CI: Li, Els
• CD o Atribut: El, La, Els, Les, Ho
• Adverbials (CC, CRV, CN, etc.): En, Hi

Exemple de combinació: La Maria portarà les cadires als veïns → La Maria els les portarà.

Oracions Compostes

Oracions que tenen més d'un verb.

Tipus d'Oracions Compostes

Juxtaposades

No tenen connector i s'enllacen mitjançant signes de puntuació. (Exemple: No hi vaig anar, tenia por).

Coordinades

Oracions independents que es relacionen mitjançant nexes coordinats.

• 1. Copulatives: Suma (i, ni).
• 2. Distributives: Alternança (ara...ara, ni...ni, es repeteixen).
• 3. Disjuntives: Tria obligatòria (o, o bé).
• 4. Adversatives: Contraposició (però, sinó, tanmateix).

Subordinades

Oració principal que domina i una altra que depèn d'ella. Es relacionen mitjançant nexes subordinats i depenen d'un element de la principal.

Exemples:

1. La persona que hagi fet això serà expulsada.
2. Quan arriba el bon temps, les carreteres cap a la costa van plenes.

Tipus de Subordinades:

• 1. Substantives: Equivalen a un nom (Subjecte, CD, CN, etc.).
• 2. Adjectives: Equivalen a un adjectiu (Complement del Nom).
• 3. Adverbials: Expressen circumstància (CC).

Les Preposicions

Fan d'enllaç entre un sintagma nominal i el nom, o entre un complement verbal i el verb.

Classificació de les Preposicions

• Febles: a, de, per, amb, en (una paraula, una síl·laba).
• Fortes:
  • Simples: Contra, entre, malgrat, sense... (una paraula, més d'una síl·laba).
  • Compostes: Cap a, Fins a, Des de... (més d'una paraula).
• Habilitades: Provenen d'altres categories gramaticals (adverbis): d'amunt, darrere, davant, dins, després...
• Locucions Prepositives: Conjunt de paraules que formen una preposició: a causa de, a partir de, al costat de, en contra de, en lloc de, per mitjà de...

Qüestions Gramaticals Específiques

Ús de la Preposició "A"

• CD amb "a": Quan és un pronom personal fort (jo, tu, ell) o quan és un indefinit (tots/es, ningú, tothom). (Exemple: He vist a tothom).
• CCT amb "a": (Ús en determinats complements de temps).

Ús de la Preposició "De" (CN)

Quan volem expressar origen, contingut, matèria, tipus, procedència (de persones o coses) i alhora fer la funció de CN, utilitzarem sempre la preposició de.

Locucions i Equivalències

• En quant a = Pel que fa a / Quant a
• Arrel de = Arran de
• Degut a = A causa de, Per culpa de, Gràcies a
• Per / Per a (Distinció d'ús).
• Res, alguna, quelcom + que + infinitiu.

Pronominalització de CC

CC de manera/instrument → En/Amb.

Preposicions de Direcció

S'utilitzen Cap a / Fins a (No s'han de reduir a Cap / Fins).

Les Conjuncions

Fan d'enllaç entre oracions i entre elements de la mateixa oració.

Ús de "I" i "O"

No es transformen en e o u encara que la paraula següent comenci per i o o. (Exemple: L'Anna va mirar-lo i imaginar el que havia passat).

Distinció entre "Sinó" i "Si no"

• Sinó: Conjunció adversativa (però). (Exemple: No és culpa d'ell, sinó del seu amic). Pot anar seguit de que.
• Si no: Condicional. El no es pot treure. (Exemple: Si no hi vas tu, hi aniré jo).

Ús de "Doncs"

Conjunció consecutiva, mai causal. No es pot substituir per perquè o ja que.

Distinció de "Perquè"

• Perquè: Causal o final (conjunció).
• Per què: Prep. + pronom interrogatiu / Prep. + pronom relatiu.
• Per a què: Destinació/Finalitat.
  • Prep. + interrogatiu: (Exemple: No sé per a què vols això).
  • Prep. + relatiu: (Exemple: El bar per a què vol aquestes cadires és meu).

Oracions Subordinades Adverbials

Equivalen a un adverbi o expressen una circumstància.

Adverbials Pròpies

Locatives (Lloc), Temporals, Modals (CC Lloc, CC Temps, CC Manera).

Adverbials Impròpies

Comparatives, Condicionals, Causals, Finals, Consecutives, Concessives.

Nota sobre Concessives: El connector es pot substituir per encara que. La oració principal sempre es farà realitat.

Subordinades Adjectives de Relatiu

Oracions introduïdes per un pronom relatiu. Només poden fer de Complement del Nom (CN).

Tipus de Subordinades Adjectives

Especificatives

Restringeixen el significat del nom (funció concretitzadora). Van unides al nom sense signes de puntuació. (Exemple: L'ampolla que és vermella és cara).

Explicatives

Expressen una qualitat del nom sense finalitat concretitzadora. Van entre comes. (Exemple: L'ampolla, que és vermella, és cara).

El Pronom Relatiu

Formes del Relatiu

• Simples: Que, Què, Qui.
• Compostes: Article + Qual(s), On.

Funcions del Pronom Relatiu

• Que: Funció de Subjecte, CD, CCT.
• Prep + Què (coses) / Qui (persona): Funció de CRV, CI, CC (excepte CCT).
• Prep + Art + Quals: (Ús formal).
• On: CC de Lloc. (Exemple: L'escola on van començar el curs).

Relatiu Neutre

L'antecedent és global (tota la frase).

Relatiu Possessiu

Funció de CN. (Estructura: Substantiu + de + Art + Quals).