Guia Essencial de Figures Retòriques, Literatura i Gramàtica Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,81 KB
Figures Retòriques Essencials
| Figura | Definició | Exemple |
|---|---|---|
| Metàfora | Substitució d'un terme per un altre per semblança. | "El cor és una gàbia d’ombres" |
| Simbolisme | Ús d'objectes concrets per representar idees abstractes. | La nit = misteri |
| Sinestèsia | Barreja de sensacions o sentits diferents. | "Colors amargs" |
| Hipèrbaton | Alteració de l'ordre sintàctic habitual de la frase. | "Daurats són els cabells que el vent pentina" |
| Personificació | Atribució de qualitats o accions humanes a éssers inanimats o animals. | "La lluna em parla" |
| Al·legoria | Relat o imatge amb un significat simbòlic profund. | Cigala i formiga = treball vs. mandra |
| Metonímia | Substitució d'un terme per un altre amb el qual té una relació de proximitat. | "Va beure una tassa" (en lloc del contingut de la tassa) |
| Antítesi | Contraposició de dues idees o expressions de significat oposat. | "Silenci de crits" |
| Ironia | Expressió que diu el contrari del que es vol significar, sovint amb intenció burleta. | "Quina sort tenir una guerra" |
| Hipèrbole | Exageració desmesurada d'una idea o qualitat. | "Va plorar un riu" |
| Comparació | Relació explícita entre dos elements mitjançant nexes com "com", "semblant a". | "Ulls com estrelles" |
| El·lipsi | Omissió d'elements gramaticals que s'entenen pel context. | "Ell al front; jo, a la rereguarda" (s'omet "era" o "estava") |
Modernisme i Noucentisme: Moviments Clau
El Modernisme Català
Context: Moviment cultural i artístic de finals del segle XIX i inicis del XX. Va sorgir com a reacció al realisme i naturalisme, caracteritzat per un esperit bohemi, individualista i fortament catalanista.
Estètica: Basada en la inspiració, l'expressivitat i el concepte de l'art per l'art.
Autors Destacats:
- Joan Maragall: Teòric de la "paraula viva", amb una important crítica social. Obres com Oda nova a Barcelona.
- Víctor Català (Caterina Albert): Autora de la novel·la Solitud, que explora la lluita interior femenina.
El Noucentisme: Ordre i Cultura
Context: Moviment que s'inicia a partir de 1906. Es caracteritza per ser més clàssic, ordenat, burgès i de caràcter col·lectiu, en contraposició al Modernisme.
Ideologia: Proposa la reforma de la societat i la cultura com a eina política i de construcció nacional.
Autors Representatius:
- Eugeni d'Ors
- Josep Carner
- Carles Riba
Literatura Catalana durant la Guerra Civil
Context Històric i Rol de la Literatura
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va marcar profundament la literatura catalana, que va esdevenir una eina de resistència i reflexió en un període de gran convulsió.
Característiques de la Literatura de Guerra
- Paper clau dels intel·lectuals: Molts escriptors van prendre partit i es van implicar activament.
- Funció de denúncia: La literatura va servir per denunciar les atrocitats i les injustícies del conflicte.
- Memòria i crítica: Reflexió sobre els fets, les seves conseqüències i la condició humana en temps de guerra.
Pere Calders: Humor i Absurd en Temps de Guerra
Pere Calders va destacar pel seu ús de l'humor, l'absurd i l'antimilitarisme en la seva obra, oferint una perspectiva única sobre el conflicte.
Contes Destacats:
- Fet d'armes: Una crítica subtil a l'heroisme bèl·lic i a la retòrica de la guerra.
- La clara consciència: Explora la irracionalitat i l'absurd de la guerra a través de situacions paradoxals.
La Rereguarda: Angoixa i Implicació Cultural
- La vida a la rereguarda es va caracteritzar per l'angoixa i la por constants davant la incertesa del conflicte.
- Textos com Als intel·lectuals de Catalunya van reclamar una major implicació cultural i cívica per part dels escriptors i pensadors.
Els Pronoms Febles en Català
| Funció | Pronoms | Exemple |
|---|---|---|
| Complement Directe (CD) | el, la, els, les, en, ho, es | L’he comprada |
| Complement Indirecte (CI) | li, els | Li dono el llibre |
| Complement de Règim Verbal (CRV) | en, hi | Hi pensa (Pensa en això) |
| Complement Circumstancial (CC) | en, hi | Hi va (Va a un lloc) |
| Complement Predicatiu | hi, en, ho | Ho és (És això) |
Tipus d'Oracions Subordinades
1. Oracions Subordinades Substantives
- Funció: Actuen com un nom dins de l'oració principal (subjecte, complement directe, etc.).
- Nexes: que, si, qui, què, on, entre d'altres.
- Exemple: Diu que marxarà (Complement Directe).
2. Oracions Subordinades Adjectives (de Relatiu)
- Funció: Complementen un nom de l'oració principal.
- Nexes: que, qui, on, del qual, la qual, els quals, les quals, etc.
Tipus:
- Especificatives: Sense comes, restringeixen o especifiquen el significat del nom.
- Explicatives: Amb comes, afegeixen informació addicional al nom, sense restringir-lo.
3. Oracions Subordinades Adverbials
- Funció: Actuen com un complement circumstancial (de temps, lloc, manera, causa, finalitat, etc.).
Exemples:
- Temps: Quan arribis, truca.
- Lloc: Anirem on vulguis.
- Manera: Ho va fer com sabia.