Guia Essencial: Desenvolupament Infantil i Criança Conscient

1. Tenir l'infant en braços: Mites i realitats

L'infant necessita contacte físic amb els adults, a més d'aliment, descans i escalfor. L'olor de mare i el balanceig els tranquil·litzen i els donen seguretat. Quan gateja, aquesta necessitat de contacte físic es redueix. És important no confondre les nostres necessitats d'afecte amb les del bebè. Els infants que han tingut relacions afectives segures ploren menys i seran més forts davant les separacions.

2. La importància del joc a terra per a l'infant

El terra és un lloc idoni fins als 4-5 anys. L'infant necessita gatejar, seure i jugar. S'hi troba més segur, amb plena llibertat de moviment, i pot desplegar la seva energia i plans d'acció (explorar espais, objectes, moviments i postures, observar, descansar). És convenient condicionar l'espai per a aquest fi. Els prejudicis per no deixar-lo a terra inclouen la por que s'embruti, el sentiment d'abandonament o la percepció de ser poc educat.

3. L'infant: ésser capaç i actiu

L'infant no és més fràgil ni menys capaç. Actua per pròpia iniciativa (no és un objecte, sinó un subjecte actiu), té un equipament biològic madur i una experiència acumulada que li permet anticipar què passarà, mantenint una actitud de sorpresa davant el descobriment. La sobreprotecció pot generar un adult afectuós però depenent. L'abandonament, en canvi, pot derivar en una persona ressentida, agressiva, desconfiada i amb patologies.

4. Esforç i patiment en el creixement infantil

L'esforç i el creixement estan lligats. Ajudar l'infant a acabar una tasca el priva de la satisfacció d'aconseguir una cosa per si mateix. La vida i el patiment també estan lligats. Cal evitar patiments innecessaris, però permetre que plorin i mantenir el càstig anunciat quan sigui necessari.

5. Respectar el ritme de desenvolupament de cada infant

L'infant no és un producte de l'autoestima dels pares. És fonamental respectar el ritme de desenvolupament de cada infant, ja que és un ésser únic i incomparable.

6. Lateralitat i desenvolupament cerebral infantil

Si l'infant mostra preferència lateral esquerra, mai s'ha de potenciar una especialització lateral prematura. L'objectiu és aconseguir el màxim grau d'activació del Cos Callós per a una bona connexió dels dos hemisferis cerebrals. La lateralització serà la culminació espontània d'un correcte procés de desenvolupament motriu.

7. Evitar abrigar massa els infants

És important no abrigar massa els infants, ja que un excés de roba pot dificultar la seva regulació tèrmica i la llibertat de moviment.

Desenvolupament Físic i Neuromotor de l'Infant

L'Esquema Corporal

L'esquema corporal és el coneixement i la representació mental del propi cos. A continuació, es detallen algunes fites del seu desenvolupament:

• 15-20 dies: Comença a fixar la mirada.
• 2 mesos: La mà li resulta familiar (la flexiona i l'obre). Si el Cos Callós no està activat, la banda dreta no coordina l'esquerra, i el nadó no té cap tipus de coordinació.
• 3-4 mesos: Exercita el reflex tònic cervical asimètric (ajudat d'esquena, estén el braç de la banda on té el cap girat i flexiona l'altre).
• 4-5 mesos: Pot posar el cap amb la mirada de front, ajuntar les mans (tenint un camp visual ampli i unificant les meitats espacials). Tocarà genolls i peus que acabaran a la boca.
• 8-9 mesos: Descobrirà l'abdomen i els genitals.

El Cos Callós

El cervell està format per dos hemisferis cerebrals que s'ajunten i es connecten mitjançant el Cos Callós. Aquesta estructura està formada per 200 milions de fibres que comuniquen les diferents parts del cervell. A poc a poc, el funcionament del Cos Callós arriba a una harmonia que permet realitzar accions simultànies. Per desenvolupar un bon Cos Callós, cal vetllar pel correcte procés de desenvolupament motriu durant els primers anys de vida, especialment durant el primer any.

La Columna Vertebral

La Columna Vertebral adulta té corbes en forma de 'S'. Està formada per ossos (vèrtebres) i per discos intervertebrals cartilaginosos. L'infant dins l'úter matern està flexionat i amb les cames doblegades (no té les 'S' de l'adult). Les corbes en 'S' s'assoleixen quan l'infant comença a caminar (aproximadament als 4 anys). La forma definitiva s'assoleix entre els 5 i 7 anys.

Problemes comuns de la Columna Vertebral infantil:

• Males postures: Fer seure o caminar l'infant abans que tingui la maduresa necessària.
• Manca d'entrenament de la musculatura: No és aconsellable la manca de llibertat motriu. La roba ha de facilitar el moviment i els entorns han de ser adequats per al joc i l'exploració.
• Portar massa pes o portar-lo unilateralment: Per exemple, quan els infants carreguen motxilles que superen el 10% del seu pes corporal.