Guia Essencial del Llenguatge Audiovisual: Conceptes Clau

Conceptes Clau del Llenguatge Audiovisual

Unitats Bàsiques de la Narrativa Audiovisual

En el llenguatge audiovisual, la construcció del relat es basa en la interconnexió de diverses unitats:

• El pla: Unitat bàsica de la narrativa, constitueix, per agrupació, escenes.
• L'escena: Part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic per sé.
• La seqüència: Unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica. Les seqüències, convenientment entrellaçades, conformen el relat final.
• La presa: També anomenada pla d’enregistrament, és l’enregistrament seguit d’imatges d’una escena o situació concreta.

Moviments de Càmera Essencials

Els moviments de càmera són fonamentals per a la narrativa visual. Es poden classificar en grans grups:

Càmera Fixa

La càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema, la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

Panoràmica

Moviment de la càmera sobre el seu propi eix, sense desplaçar-se.

• Segons el moviment:
  • Vertical: Tilt Up/Down
  • Horitzontal: Pan (Paneig)
  • Balanceig
• Segons la intenció:
  • Descriptiva
  • De seguiment
  • De relació

Tràveling

La càmera es desplaça físicament per l'espai.

• Frontal
• Lateral
• Circular
• Vertical ascendent o descendent

Moviment Lliure

Moviments de càmera que no segueixen un eix fix o un desplaçament rígid.

• Amb grua o càmera en mà
• Steadycam
• Gimbal

Zoom

També conegut com a tràveling òptic. La càmera no es desplaça, és l’òptica la que canvia la distància focal, produint l'efecte d'acostament o allunyament.

El Muntatge Audiovisual

El muntatge és el procés de relacionar, ordenar i combinar fragments, és a dir, les preses. Muntar implica construir una seqüència, crear relacions entre les diferents imatges i donar forma narrativa i sentit a la seqüència.

Fases del Muntatge

1. Seleccionar les preses més adients.
2. Decidir la seva longitud, la qual cosa implica el ritme i la durada de cada pla.
3. Ordenar les preses i enganxar-les.
4. Combinar les imatges amb la banda sonora.

Tipus de Muntatge

• Continu: Reconstrucció en temps real d’una acció a partir de diferents plans, sense que hi hagi un gran espai temporal entre un i altre pla.
• Discontinu: El temps real és reduït mitjançant el·lipsis.
• Paral·lel: Dues o més escenes que passen en moments i en llocs diferents.
• Altern: Es mostren alternativament dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.
• Flashback: Utilització d’un pla que suposa tornar enrere en el temps.
• D'anticipació: Es parla d’anticipació quan sobre un pla s’encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.

Salt d'Eix i Regla dels 180º

El Salt d’Eix (crossing the line) consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l’angle de visionat que té l’espectador de la pel·lícula. La regla dels 180º o regla de l’eix ha de ser respectada per no confondre l’espectador i mantenir la continuïtat espacial.

Transicions Audiovisuals: Les Foses

Les transicions que s’utilitzen per a unir o separar seqüències s’anomenen foses:

• Fosa a negre: Passar de lluminositat a la foscor total.
• Fosa a blanc: El procediment invers, utilitzat sovint per iniciar un pla o seqüència.
• Fosa encadenada: Per unir plans o seqüències amb un trànsit lent d’un pla a un altre, fent desaparèixer el primer i aparèixer el següent (popularitzada per Méliès).

Tipus de Música en el Cinema

La música en el cinema té diverses funcions i classificacions:

• Música diegètica: Procedeix de fonts físiques de dins de la pel·lícula (ràdio, equip de música, orquestra, etc.) i els personatges la senten.
• Música incidental: L’espectador no pot reconèixer la seva procedència i els personatges de la pel·lícula no la senten. També coneguda com a música extradiegètica.
• Falsa diègesis: Utilitza la música diegètica però amb les característiques de la incidental, creant un efecte particular.
• Música empàtica: Reforça la imatge i es correspon amb ella, subratllant les emocions o l'acció.
• Música anempàtica: Expressa el contrari que la imatge. És molt expressiva, ja que diu molt dels sentiments dels personatges per contrast.