Guia Essencial del Dret Espanyol: Conceptes Clau i Procés Legislatiu

1. El Defensor del Poble: Què és?

És un alt comissionat de les Corts Generals, encarregat de la defensa dels drets i deures fonamentals dels ciutadans, i de supervisar l'activitat de l'Administració Pública.

2. L'Analogia en les Normes Jurídiques: Què és?

És un instrument tècnic utilitzat per omplir llacunes legals. Consisteix a aplicar una norma jurídica a un supòsit de fet no regulat expressament, però que presenta una similitud essencial amb un altre supòsit ja regulat per la llei.

3. Funcions Bàsiques del Dret

• Contribueix a l'organització social.
• Contribueix a l'evolució social.
• És útil per solucionar conflictes.

4. Normes amb Rang de Llei: Què són?

Són normes aprovades pel Congrés dels Diputats i el Senat, que tenen el mateix rang jeràrquic que les lleis ordinàries.

5. Els Jutjats de Pau: Funció i Composició

Són jutjats no professionals, triats pels ajuntaments per a un període de quatre anys i nomenats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia. Funcionen en localitats on no hi ha Jutjats de Primera Instància i s'ocupen de causes menors o qüestions del Registre Civil.

6. La Divisió de Poders en l'Ordenament Jurídic Espanyol

La divisió de poders és un principi fonamental que distribueix les funcions de l'Estat entre diferents òrgans per garantir l'equilibri i el control mutu. A Espanya, aquests poders són:

• Poder Legislatiu

  Elabora i modifica les lleis. A nivell estatal, l'ostenten les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat), i a nivell autonòmic, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

• Poder Executiu

  Aplica les lleis i administra el país. Està compost pel Govern, els ministeris i els òrgans de govern autonòmics i locals.

• Poder Judicial

  Administra i fa justícia, garantint el compliment de les lleis. Està compost pels jutjats i tribunals.

7. El Tribunal de Comptes: Funcions

És l'òrgan encarregat de la fiscalització externa i permanent dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic, tant a nivell autonòmic com local.

8. Els Reials Decrets Legislatius: Tipus i Característiques

Són normes amb rang de llei dictades pel Govern amb prèvia autorització de les Corts Generals. Poden ser de dos tipus:

• Textos articulats: Quan les Corts deleguen al Govern la creació d'una nova llei a partir de principis i bases establertes.
• Textos refosos: Quan el Govern unifica diverses lleis existents sobre una mateixa matèria en un sol text legal, per tal de clarificar i ordenar la legislació.

9. Diferències entre Normes Morals, Socials i Jurídiques

• Les normes morals i socials són de caràcter interior (consciència individual o pressió social), mentre que les jurídiques són de caràcter exterior (imposades per l'Estat).
• Les normes morals i socials no són sancionables per l'Estat, mentre que les jurídiques sí ho són (amb conseqüències legals).
• Les normes morals i socials imposen deures però no atorguen drets exigibles, mentre que les jurídiques imposen deures i, alhora, atorguen drets.

10. Estructura Jeràrquica de l'Ordenament Jurídic Espanyol

L'ordenament jurídic espanyol segueix un principi de jerarquia normativa, on les normes de rang superior prevalen sobre les inferiors:

1. Dret de la Unió Europea
2. Constitució Espanyola
3. Tractats Internacionals
4. Lleis (Orgàniques i Ordinàries)
5. Reglaments
6. Costum
7. Principis Generals del Dret
8. Jurisprudència (com a complement)

11. El Procés d'Elaboració de Lleis a Espanya

1. Iniciativa Legislativa

   Consisteix a proposar una llei o projecte de llei. Pot ser presentada pel Govern (projecte de llei), el Congrés dels Diputats (proposició de llei, a proposta d'un grup parlamentari o 15 diputats), el Senat (proposició de llei, a proposta d'un grup parlamentari o 25 senadors), les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes o mitjançant la Iniciativa Legislativa Popular.

2. Publicació i Presa en Consideració

   El text es publica al Butlletí Oficial de les Corts Generals i, durant 15 dies, altres grups parlamentaris poden presentar proposicions de llei alternatives per debatre i decidir si el projecte o proposició inicial segueix el seu tràmit.

3. Presentació d'Esmenes

   Durant un termini establert (generalment 15 dies), es poden presentar esmenes: de totalitat (que afecten a tot el text, podent ser per rebutjar-lo o substituir-lo per un altre) o parcials (per fer modificacions d'alguns punts concrets del text).

4. Debat de Totalitat al Ple

   S'inicia un debat al Ple del Congrés dels Diputats per decidir si s'aprova o no alguna esmena de totalitat.

5. Designació de la Ponència i Deliberació en Comissió

   Les esmenes acceptades passen a una ponència (grup de diputats) per ser estudiades i debatudes en comissió, amb l'objectiu de redactar un text unificat i proposar-lo al Ple.

6. Debat i Votació en Sessió Plenària del Congrés

   S'inicia un debat en el qual el text pot ser modificat si s'aprova alguna esmena addicional. El text final és votat pel Ple del Congrés. Aquesta fase pot ser omesa si no hi ha esmenes pendents de debat al Ple.

7. Debat i Votació al Senat

   Un cop aprovat pel Congrés, el text passa al Senat, que disposa de dos mesos per acceptar-lo, introduir-hi esmenes o vetar-lo. Si hi ha modificacions o veto, el text torna al Congrés per a una nova votació.

8. Sanció, Promulgació i Publicació

   El Rei sanciona i promulga la llei en un termini de 15 dies, atorgant-li autenticitat i ordre de compliment. Posteriorment, es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per a la seva entrada en vigor.

12. Els Reglaments: Definició i Característiques

Són normes jurídiques de rang inferior a la llei, dictades per diferents òrgans de l'Administració Pública (Govern, ministeris, etc.) en virtut de la seva competència pròpia. Desenvolupen i concreten el que estableixen les lleis.