Guia Essencial de Comptabilitat i Fiscalitat per a PIMES

Pla General de Comptabilitat per a PIMES

Definició de PIME

S'entén per PIME tota empresa, qualsevol que en sigui la forma jurídica, individual o societària, que durant dos exercicis consecutius compleixi, en la data de tancament de cadascun d'aquests, almenys dues de les tres circumstàncies següents:

• Que el total de les partides de l'actiu no superi 2.850.000 euros.
• Que l'import net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5.700.000 euros.
• Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l'exercici sigui igual o menor a 50.

Resultats Comptables

• Resultat d'explotació = Ingressos - Despeses (d'explotació)
• Resultat financer = Ingressos - Despeses (financeres)
• Resultat abans d'impostos = Resultat d'explotació + Resultat financer
• Resultat de l'exercici = Benefici abans d'impostos - Impost sobre beneficis

Estructura del Pla General de Comptabilitat

El Pla General de Comptabilitat inclou els següents elements:

• 1. Marc Conceptual (obligatori)
• 2. Normes de Registre i Valoració (obligatori)
• 3. Comptes Anuals (obligatori)
• 4. Quadre de Comptes (voluntari)
• 5. Definicions i Relacions Comptables (voluntàries)

Principis Comptables

Els principis comptables fonamentals són:

1. Empresa en funcionament: Es produeix quan una empresa ha de comptabilitzar tots els elements dels seus actius segons les normes de valoració d'aquest pla, i no pel valor de mercat, cosa que només és lògica si aquesta empresa es posés a la venda.
2. Data del fet o meritació: Si venem una mercaderia lliurada el 31 de desembre, però que queda pendent de pagar, es comptabilitza com un ingrés de l'exercici econòmic que es tanca, encara que no es cobri fins a l'exercici següent.
3. Uniformitat: Si valores les existències al magatzem amb el criteri PMP, no pots canviar al criteri FIFO sense causa justificada, ja que el resultat quedaria distorsionat.
4. Prudència: Els actius a final d'any perden valor; si tenim un local de fa un any i el volem vendre, haurà perdut el valor.
5. No-compensació: Si compres i vens el mateix, s'ha de mantenir diferenciat.
6. Importància relativa: Si alguna cosa no té importància, no cal donar-li compte.

L'Auditoria

L'auditoria analitza si les anotacions fetes en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. Té com a objectiu elaborar informació sobre la fiabilitat de la informació analitzada.

L'auditor és qui analitza adequadament. La informació que es desprengui del seu informe es destina a totes les persones que tinguin una relació amb l'empresa i que necessitin una informació clara i autèntica, com ara directius i administradors, propietaris i accionistes, bancs, creditors, treballadors, autoritats públiques.

L'informe de l'auditor i els comptes anuals s'han de dipositar en el Registre Mercantil; són de consulta pública. El Codi de Comerç diu que tot empresari està obligat a fer auditar els comptes anuals de la seva empresa quan un jutjat competent ho cregui convenient.

Classificació de l'Auditoria

Es poden classificar de diverses maneres:

Per la relació amb l'empresa:

• Auditoria externa: Revisió dels comptes anuals feta per professionals independents a l'empresa.
• Auditoria interna: Realitzada per personal de l'empresa i consisteix a verificar l'existència, el compliment i l'eficàcia dels controls interns de l'organització de l'empresa.

Pel contingut i finalitat:

• Auditoria operativa: Revisa els procediments duts a terme per l'organització de l'empresa amb la finalitat d'analitzar l'eficàcia de l'estructura global de l'empresa quant a objectius, planificacions, etc. Aquest conjunt de procediments és el control intern de l'empresa.
• Auditoria financera: Consisteix a examinar i verificar els comptes anuals de l'empresa, a fi de confirmar les dades que s'hi reflecteixen.

Impostos

Impostos Directes

Són els que recauen directament sobre les persones o empreses, perquè han tingut un benefici o per l'ús d'un bé que posseeixen.

• IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques): Recau sobre les persones que han obtingut rendes procedents del seu treball, del seu capital o altres fonts.
• IS (Impost de Societats): És el que paguen les societats mercantils pels beneficis que obtenen i en el qual la quantitat que s'ha de pagar és proporcional al benefici obtingut.
• IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques): Es paga en concepte de l'exercici d'activitats empresarials, professionals o artístiques.

Impostos Indirectes

Són els que es paguen quan s'adquireix un producte o s'utilitza un servei.

• Impost sobre Transmissions Patrimonials: L'han de pagar els particulars que compren algun bé a altres particulars.
• IVA (Impost sobre el Valor Afegit): S'ha de pagar en la majoria de transaccions econòmiques, tant entre empreses com entre empreses i particulars. La quantitat que s'ha de pagar és un percentatge sobre el valor dels béns o serveis adquirits.
• Impostos Especials: Recauen sobre productes de consum específics i graven la fabricació, la importació i la introducció en l'àmbit territorial intern de determinats béns, com també la matriculació de determinats vehicles.

Elements que Componen els Impostos

1. Fet imposable: Format per circumstàncies previstes per la llei, que quan succeeixen originen un conjunt de situacions a les quals s'aplica la norma tributària.
2. Base imposable: És la quantitat sobre la qual s'aplica el tipus impositiu, i normalment s'expressa en diners.
3. Base liquidable: És la quantitat que resulta de restar a la base imposable les quantitats que la llei permet a cada tribut. Si aquestes quantitats no existeixen, la base liquidable coincideix amb la base imposable.
4. Tipus impositiu: És un percentatge que s'aplica a la base liquidable o a la base imposable. Si l'impost és proporcional, el tipus és únic o constant, independentment de la quantitat de la base. Si l'impost és progressiu, el tipus o percentatge que s'aplica a la base augmenta a mesura que augmenta la base.
5. Quota tributària: És el resultat d'aplicar la base pel tipus impositiu.
6. Deute tributari: És la quantitat final que s'ha d'ingressar. És el resultat de restar bonificacions o sumar recàrrecs a la quota tributària.
7. Contribuent: Persona física o jurídica sobre la qual recau l'impost.
8. Subjecte passiu: És la persona natural o jurídica que queda obligada a complir les prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. Pot coincidir amb el contribuent.

Codi de Comerç

Obligacions Comptables segons el Codi de Comerç

• Art. 25.1: L'empresari ha de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l'activitat de l'empresa, que permeti un seguiment cronològic de totes les operacions, i també fer periòdicament balanços i inventaris. També ha de portar necessàriament un llibre d'inventaris i comptes anuals i un altre de diari.
• Art. 25.2: La comptabilitat l'han de portar directament els empresaris o les persones degudament autoritzades, sense perjudici de la responsabilitat d'aquells empresaris.
• Art. 26.1: Les societats mercantils han de portar un llibre d'actes, en els quals han de constar tots els acords presos en les juntes generals i especials i altres òrgans col·legiats de la societat, amb expressió de les dades relatives a la convocatòria i a la constitució de l'òrgan, un resum dels assumptes debatuts, les intervencions de les quals s'hagi demanat constància, els acords adoptats i els resultats de les votacions.

Llibres de Comptabilitat Obligatoris

Els llibres de comptabilitat obligatoris són:

• Llibre Diari: S'anoten cronològicament tots els fets comptables que tenen lloc a l'empresa de forma periòdica.
• Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals: Inclou el balanç inicial, balanços trimestrals de comprovació de sumes i saldos, i els comptes anuals (balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memòria).
• Llibre d'Actes: Recull els acords de les empreses.

Tots aquests llibres poden adoptar forma clàssica, cas en el qual s'han de dur a diligència al Registre Mercantil abans d'utilitzar-los, o bé es pot dur la comptabilitat en fulls solts; en aquest cas, al final de l'exercici comptable s'han d'enquadernar correlativament i després portar-los a diligència al Registre Mercantil, en un termini màxim de quatre mesos comptats a partir de la data de tancament.

Impost de Societats (IS)

És un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques. El fet imposable de l'Impost de Societats està determinat per l'obtenció dels beneficis per part del subjecte passiu, que no és altre que l'empresa. La base imposable és l'import de la renda obtinguda en el període fiscal. Els tipus impositius o tipus de gravamen són els percentatges que s'apliquen a la base imposable; el tipus impositiu d'aquest impost passa a ser del 30%.

Requisits del Pla General Comptable per a no-PIMES

En el Pla General Comptable, totes les empreses menys les PIMES han de presentar el model de: balanç, compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net, l'estat de fluxos d'efectiu i la memòria.