Guia Essencial d'Atenció Primerenca per a la Síndrome de Down

Manifestació Clínica de la Síndrome de Down en Nens

La manifestació clínica és molt característica i es podria resumir en els següents punts:

• Conjunt de trets físics distintius.
• Hipotonia muscular i hiperlaxitud lligamentosa, és a dir, disminució del to muscular o debilitat.
• Discapacitat intel·lectual.

Importància de l'Atenció Primerenca en Síndrome de Down

Una atenció primerenca de qualitat possibilitarà un millor desenvolupament cognitiu, psicomotor, lingüístic, social i emocional en el nen amb Síndrome de Down.

Estimulació Primerenca vs. Estimulació Precoç: Diferències

L’estimulació precoç inclou les actuacions dirigides exclusivament a l’infant. Aquesta ha evolucionat cap a l’estimulació primerenca, que a més d'actuacions dirigides a l'infant, inclou també aquelles dirigides a la família i la comunitat. Això es deu al fet que el desenvolupament del nen ve condicionat significativament pel seu entorn i els contextos en què viu.

Metodologia de la Intervenció Primerenca en Síndrome de Down

Per a una intervenció primerenca efectiva amb un nen amb Síndrome de Down, és crucial tenir en compte els següents aspectes metodològics:

• Jugar a diari amb ell.
• No comparar els seus progressos amb els d'altres nens.
• Respectar els seus trets propis d’identitat, la seva curiositat, impaciència, alegria, ansietat, etc.
• Alegrar-nos dels seus progressos, per petits que siguin.
• Evitar parlar davant del nen/a, sobretot de les coses menys positives.
• Aprofitar les situacions quotidianes per incloure’l en la vida de la unitat de convivència (família, escola, etc.).
• Precisen de més pràctica i més repeticions.
• Necessiten que els ensenyem coses que altres aprenen espontàniament.

Programa d'Intervenció Primerenca per a Nadons amb SD

Aquest programa es basa en una acció educativa individualitzada, desenvolupant les següents etapes i tenint en compte els objectius de l’estimulació primerenca:

1. Manipulació, Experimentació i Descoberta Sensorial

   Amb objectes motivants per treballar la curiositat, l’interès, l’atenció i la interacció. Aquestes són les primeres experiències de coneixement.

   Les fases clau són: Captació, Seguiment i Interacció.

2. Estimulació de la Propiocepció i de l’Equilibri

   Mitjançant basculacions, desplaçaments i habilitats motrius bàsiques per treballar el reconeixement del cos i de l’espai, i millorar la postura corporal.

   • El medi aquàtic és un recurs excel·lent en aquest sentit; molt relaxant, motivador i que proporciona al nen sensacions tàctils de tot el seu cos.

3. Massatge Corporal i Desenvolupament Afectiu

   Per reforçar el vincle afectiu, la capacitat d’interacció i el reconeixement i consciència corporal.

   • L’educador/a ha de treballar la relació mútua amb el somriure, l’expressió facial, un to de veu alegre i positiu i, en general, construint la confiança.
   • Tonificació dels músculs de la boca, sobretot les zones dels llavis, la llengua i l’abdomen.