Guia Essencial de l'Art del Segle XX: Moviments, Obres i Context Històric

Moviments Artístics Clau i Context Històric del Segle XX

Moviments Artístics

Impressionisme

• Pinzellada solta
• Llum i vibracions
• Colors complementaris, rebuig del negre
• Tema: paisatge

Funcionalisme

• “Menys és més”
• Formes simples
• Habitabilitat
• Rebuig de la decoració
• Materials industrials

Organicism

• Integració amb la natura: edificis que es fusionen amb l’entorn
• Ús de materials moderns combinats amb elements naturals
• Priorització de la llum natural i la ventilació
• Disseny funcional i pràctic, adaptat a l’escala humana
• Absència d’ornamentació supèrflua, amb la bellesa basada en els materials i la seva disposició

Cubisme

• Trencament de la representació tradicional, renova el llenguatge pictòric, escultòric i estètic
• Renúncia a la mimesi (no l’interessa copiar la realitat)
• Utilització de formes geomètriques
• Configuració de la figura a partir de plans interrelacionats (quarta dimensió [temps] i descomposició)
• Multiplicitat de punts de vista
• Introducció del buit (el no-res, el buit que pren consciència) com a element escultòric
• A nivell pictòric, descomposició de les formes per tornar a comprendre-les

Expressionisme (Llarg del segle XX)

• Emocions humanes: angoixa
• Colors intensos i deformació de formes
• Contrastos de llum
• Subjectivitat

Expressionisme Abstracte (Segona meitat del segle XX)

• Emocions expressives
• Formes abstractes
• Gestualitat i dinamisme
• Acció i efímer

Surrealisme

• Subconscient i psicoanàlisi
• Oníric i somnis
• Absurd
• Subjectiu: records i simbolismes

Artistes Destacats

Frida Kahlo

Artista vinculada al surrealisme, tot i que ella mai s'hi va identificar. És una artista amb estil propi, molta força vital i empenta per viure. Va tenir un accident greu de jove i va quedar al llit molt de temps.

El seu pare li va instal·lar un mirall al sostre i un cavallet per pintar des del llit. Va ser autodidacta. La seva vida dura es reflecteix en les seves obres.

Temes i simbolisme:

• Patriotisme i familiarisme
• Duresa de les seves vivències
• Simbolisme emocional

Va canalitzar l’angoixa i el dolor a través de l’art, que li va servir com a teràpia.

Context Històric del Segle XX

Segona meitat del segle XX – Segones Avantguardes

El món es divideix en dos blocs: el bloc capitalista (EUA) i el bloc comunista (URSS). Viuen en tensió política (Guerra Freda) i en cursa d’armament. Si la tensió hagués esclatat, hauria començat la Tercera Guerra Mundial.

• En molts països hi ha dictadures. En el cas d’Espanya, afecta directament la dictadura franquista.

Final de la Guerra Freda: El 1989 cau el mur de Berlín i el sistema comunista es comença a desfer.

• Als anys 90 es dissol la URSS. Els Estats Units es converteixen en la gran potència mundial.
• Es crea la Unió Europea. En aquest context, es parla ja de democràcia.

Altres fets rellevants:

• 2001: atemptats de les Torres Bessones.
• L’art del segle XXI no té una capital artística clara (a diferència del segle XX, on ho era Nova York), degut a la globalització.

Primera meitat del segle XX

Colonialisme i tensions internacionals:

• Europa s’expandeix amb les colònies: França cap a l’Àfrica i Espanya cap al continent Americà.
• Comencen els moviments d’independència i creix la tensió entre potències europees.
• Aquest període es coneix com la Pau Armada.

Primera Guerra Mundial (1914–1918)

• Canvis socials:
  • Crisi demogràfica, econòmica i social
  • Gran nombre de morts
  • Relaxament moral i nous costums
  • Noves modes i paper de la dona
• Canvis polítics:
  • Nou mapa europeu: cauen els grans imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria)
  • Naixement de nous estats i fronteres
  • Naixement de l’URSS, primer estat socialista (idees marxistes)
• Canvis econòmics:
  • Nova potència mundial: Estats Units
  • “Feliços anys vint” → Crac de la Borsa de 1929 → Gran Depressió
  • Ascens del feixisme i el nazisme
  • Esclat de la Segona Guerra Mundial (1939–1945) i l’Holocaust

Anàlisi d'Obres Clau

Impressió, sol ixent (1872) – Claude Monet

Museu Marmottan Monet, París

Anàlisi Estilística:

• Estil: Impressionista
• Models / Precedents:
  • Realisme per la natura i la realitat.
  • Manet és considerat el pare de l’impressionisme en certa manera, tot i que es trobava entremig del realisme i aquest. Manet aporta a l’impressionisme la pinzellada.
  • Un altre precedent podria ser el Japó, aportant el plein air.
  • El Romanticisme, donant importància al paisatge.
• Influències posteriors / Conseqüents:
  • El Postimpressionisme, un art subjectiu on cada artista farà allò que li interessa. El Postimpressionisme és un conseqüent natural.
  • Més enllà d’aquí, l'Impressionisme influencia l’abstracció.

Interpretació Conceptual:

• Tema: És una vista del port de Le Havre, al nord de França. L’autor hi anava sovint amb la família; es col·locava allà i feia dibuixos de la gent. No ens vol representar el port, sinó una impressió, un moment del dia, una atmosfera o un instant de la natura. Per Monet, el tema no és important, només el fet de captar aquell moment.
• Significats: Explicar què és el port i quines són les seves veritables intencions, com s’ha exposat en el tema.
• Simbologia: Cap; és un simple paisatge.
• Relació amb el públic: Negativa; va rebre dures crítiques, que van acabar donant nom a l’estil.

El dinar campestre (1863) – Édouard Manet

Museu d’Orsay, París

Anàlisi Estilística:

• Estil: Impressionista
• Models / Precedents:
  • Clàssics com El concert campestre (noia nua amb aigua i altra amb dos homes vestits tocant instruments).
  • Influència de Velázquez.
• Influències posteriors / Conseqüents:
  • El Postimpressionisme.
  • Picasso també en serà influenciat.
• Relació amb obres similars:
  • Olympia és la mateixa model. No és una Venus idealitzada i apareix amb un home negre. La noia mira l’espectador amb desvergonyiment.

Interpretació Conceptual:

• Tema: Persones no influents: el seu germà, un amic escultor, la seva model; la figura del fons és desconeguda. Representa una escena real de la societat parisenca de l’època, on joves feien pícnics als boscos amb dones nues, fet que va provocar escàndol.
• Significats: Representació de persones reals, provocació i crítica social.
• Símbols: Manet pretenia entrar al Saló de París amb aquesta obra, però va ser rebutjada. Les obres rebutjades van ser exposades al Saló dels Rebutjats.

Pavelló Alemany de l’Exposició Universal de Barcelona (1929) – Mies van der Rohe

Anàlisi Estilística:

• Estil: Funcionalisme
• Característiques: Arquitectura racionalista i funcionalista. Espais diàfans, estructura visible, absència d’ornamentació, ús de materials nobles com el marbre, l’acer i el vidre.
• Models i influències: Escola de Chicago per la seva estructura funcional i eficiència. Influències del Modernisme europeu i del moviment Bauhaus.

Interpretació Conceptual:

• Funció original: Pavelló d’exposició per representar Alemanya a l’Exposició Universal.
• Significats adquirits: Emblema de l’arquitectura moderna. Destaca per la seva innovació estructural, el concepte de “menys és més” i el seu minimalisme refinat, esdevenint una icona universal de l’avantguarda arquitectònica.

Casa Kaufmann o Casa de la Cascada (1935–1937) – Frank Lloyd Wright

Anàlisi Estilística:

• Estil: Organicisme
• Antecedents i influències: Arquitectura tradicional americana (cases de camp). Minimalisme japonès. Racionalisme de Louis Sullivan amb ús d’elements naturals.
• Impacte i influències posteriors: Inspira obres com l’Òpera de Sydney (Jørn Utzon) i arquitectes com Alvar Aalto.
• Obres destacades del mateix autor: Museu Guggenheim de Nova York.

Funció i Interpretació:

• Funció: Segona residència unifamiliar amb un gran valor simbòlic com a innovació en el llenguatge arquitectònic i urbanístic.
• Encàrrec: El 1935, Edgar Kaufmann encarrega una casa moderna i creativa, integrada en l’entorn natural.
• Interpretació: Inspirada en les "Prairie Houses" americanes, amb forma de creu i integració absoluta amb la natura, la casa es construeix literalment sobre una cascada, trencant amb la separació tradicional entre arquitectura i paisatge.

El Profeta (1933) – Pau Gargallo

Museu Pablo Gargallo, Saragossa

Interpretació:

L'escultura El Profeta s’identifica amb la figura bíblica de Sant Joan Baptista, representat amb barba, bastó, braç en l’aire i pell de camell, predicant i cridant enmig del desert. Aquesta imatge simbolitza l’agitació social de l’Europa d’entreguerres, caracteritzada per enfrontaments ideològics i l’aparició de líders de tota mena. El profeta, que crida des de la solitud del desert, representa els partidaris de la pau i la democràcia, aquells que lluiten contra els totalitarismes.

La seva actitud de repte convida a seguir-lo per la gran força física i intel·lectual que desprèn. Més enllà del tema religiós, el profeta simbolitza la força de la paraula, amb la veritat com a camí a seguir.

És l’escultura més gran i coneguda de Gargallo, però mai no va poder veure’s fosa en bronze per manca de mitjans econòmics.

Funció:

• Estètica i expressiva: L'escultura no només busca una bellesa formal, sinó també una expressió profunda.
• Simbòlica i propagandística: Representa idees contra els totalitarismes europeus i defensa la democràcia.
• Innovació formal: Incorpora un nou llenguatge en escultura mitjançant l’ús del buit com a força expressiva.

Anàlisi Estilística:

• Estil: Cubista
• Influències: Cubisme de Picasso, Expressionisme, Art primitiu africà.
• Conseqüents: Henry Moore, Alfaro i Chillida.

Guernica (1937) – Pablo Picasso

Estil:

• Cubista. Hi ha una forta influència expressionista, i un precedent visual clar: El 3 de maig de 1808 de Goya, que també denuncia la barbàrie i el sofriment del poble en un context bèl·lic.

Interpretació Conceptual:

• Tema (iconografia): El Guernica representa el bombardeig de la població basca de Guernica, el 1937, dut a terme per avions alemanys que donaven suport al bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola. L’obra és una denúncia universal del sofriment causat per la guerra, especialment sobre la població civil.
• Significats simbòlics (iconologia):
  • Bou i cavall: Simbolitzen l’Espanya dividida, els bàndols enfrontats que, malgrat tot, són víctimes mútuament.
  • Ocell entre bou i cavall: Representa la pau trencada, ja que és un colom fosc, ocult, sense vol.
  • Guerrer mort a terra: L’única figura masculina, símbol dels homes combatents. Té una flor a la mà (esperança) i una ferradura (sort).
  • Dona que plora amb el fill mort (esquerra): Evoca una pietat moderna, expressió del dol espiritual.
  • Dona cremant-se (dreta): Expressa el patiment físic, la destrucció corporal.
  • Dona que surt de la finestra amb llum: Representa la llum de l’esperança o la recerca de la veritat.
  • Dona corrent amb els braços alçats: Simbolitza els perseguits, els refugiats.
  • Bombeta a dalt: No il·lumina realment, simbolitza la manipulació informativa (com la de la premsa franquista, que culpava el bàndol republicà del bombardeig).
  • Absència de color: El blanc i negre remet a les fotografies de premsa i reforça el dramatisme i la tristesa de la guerra.

Funció:

• Denúncia antibel·licista.
• Creada per exposar al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París (1937).
• Després, Picasso la va enviar al MoMA de Nova York per protegir-la, i no va voler que tornés a Espanya fins que no hi hagués democràcia.
• Finalment, després de la mort de Franco, va arribar a Madrid el 1981.