Guia Essencial de l'Art i l'Arquitectura Grega i Romana

Refinaments Òptics i Ordres Arquitectònics Grecs

Refinaments Òptics

• Inclinació de les columnes cap a l'interior
• Èntasi de les columnes
• Distància desigual entre elles

Ordre Dòric

Escala 1/6. Diferència entre l'amplada de la base i l'alçada del fust + capitell.

Ordre Jònic

Escala 1/8. Peu de dona. Segons la tradició, la base representaria el calçat de la dona, les estries els plecs de la seva túnica i les volutes els rínxols del cabell.

Ordre Corinti

Escala 1/10. Peu d'una adolescent. La tradició explica que va sortir de la troballa per part d'un escultor d'una cistella envoltada de fulles d'acant a la tomba d'una noia jove.

Estudi de totes les perspectives i accés a santuaris (com Delfos).

Tipologies de Temples Grecs

Temple In Antis

Amb dues columnes en el pòrtic, rep aquest nom perquè les dues parets que es prolonguen a la nau s'anomenen antis.

Temple Pròstil

Amb columnes a la façana principal.

Temple Amfipròstil

Columnes al davant i al darrere.

Temple Perípter

Envoltat per columnes per tots costats.

Temple Dípter

Envoltat per una doble filera de columnes.

Parts del Temple Grec

Pronàos

L'espai davant de la cel·la del temple. Designa el vestíbul o l'entrada d'aquest.

Nàos o Cel·la

Cambra principal destinada a l'estàtua de la divinitat.

Opistòdom

Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.

Espais Públics Grecs Destacats

L'Acròpolis

On destaca el temple dedicat a la divinitat protectora o patrona de la ciutat.

L'Àgora

Zona dedicada a l'activitat pública, a la qual hi ha els edificis oficials i les construccions recreatives o lúdiques pels ciutadans.

Conceptes Clau de l'Art Grec

Somriure Arcaic

No expressa sentiments, només intent de realisme.

Cànon de Lisip

Cos set vegades i mitja el cap.

Pathos

Intensitat extrema dels sentiments.

Característiques de l'Art Romà

• Caràcter eclèctic: els romans assimilen moltes influències dels pobles conquerits.
• La religió romana va assimilar influències de diverses cultures.
• Extraordinària capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius amb una gran qualitat.
• Poca elaboració teòrica: poques obres responen a programes estètics generals.
• Cultura bàsicament urbana: les ciutats són grans nuclis connectats per una gran xarxa viària.
• Tendència al realisme: clara plasmació de coses concretes i quotidianes en les arts plàstiques.
• L'artista com a individualitat no té importància: moltes vegades eren esclaus o lliberts, i era més important la tasca del taller.
• L'art com a mitjà de glorificació del poder: fonamental durant l'època imperial.
• Fonamental en la cultura estètica occidental: la imatge del classicisme que admiraven els renaixentistes era la imatge de Roma.

Arquitectura Romana: Urbanisme i Solucions Estructurals

• La ciutat és un element clau de la civilització romana; el procés de romanització és un procés d'urbanització.
• Traçat uniformador de les ciutats: el model és l'organització dels campaments militars, amb traçats reticulars dins d'un perímetre defensiu.
• La ciutat de Roma presenta una complexitat molt més gran perquè el seu creixement va ser orgànic i no producte d'una planificació.
• Gran importància als aspectes pràctics: solució de clavegueres, pavimentació i subministrament d'aigua.
• Grans edificis públics d'espectacles: circ, teatre, amfiteatre, situats prop de la muralla o fora del recinte.
• Cases arrenglerades al llarg dels carrers: podien ser edificis de diversos pisos.
• Gran aportació a l'arquitectura: preocupació pels problemes estructurals i l'ampli ventall de solucions.

Escultura Romana: Realisme i Funció

• Gran influència de l'escultura hel·lenística: gràcies a les còpies romanes es coneixen moltes estàtues gregues.
• Marcat realisme: en contraposició amb l'idealisme de l'escultura grega.
• Subordinació a l'arquitectura: moltes realitzacions escultòriques tenien com a finalitat ornamentar obres arquitectòniques.
• Dos àmbits principals: escultura pública urbana i privada.
• Materials més comuns: bronze, pedra i marbre. Presència de policromia.
• Tipologies destacades: el retrat i els relleus commemoratius van adquirir una gran rellevància i originalitat.
• Element d'exaltació: de l'ordre social i polític de l'Imperi.