Guia Essencial de l'Administració Pública i el Dret Administratiu

Fonaments de l'Administració Pública i el Dret Administratiu

Definició d'Administració Pública

És el conjunt organitzat de recursos, mitjans i potestats posats al servei de la realització dels fins de l'Estat, entès aquest en sentit ampli, que són els de servir els interessos públics.

Definició de Dret Administratiu

És la part o especialitat de l'ordenament jurídic que té per objecte la regulació de les administracions públiques, dels seus recursos i funcionament intern i de les seves relacions amb els altres subjectes jurídics.

El Reglament i la seva Importància en el Dret Administratiu

Un reglament és un producte de l'Administració pública, és una norma jurídica feta per l'Administració pública, i és important perquè el dret administratiu ha de regular els límits i la capacitat jurídica dels reglaments, així com les normes formals i de procediment que caldrà seguir per aprovar-los.

Principis Fonamentals de l'Administració

Principis de Jerarquia i Coordinació a l'Administració General de l'Estat

• El principi de jerarquia vol dir que les diferents Administracions estan sotmeses al que diu l'Estat i l'Administració que tenen per sobre.
• El principi de coordinació vol dir que aquestes Administracions han d'estar coordinades entre elles.

Els Òrgans Administratius i les seves Funcions

Finalitats dels Òrgans Administratius

Els òrgans compleixen dos grans tipus de finalitats:

• Per una banda, serveixen per organitzar internament l'exercici de les responsabilitats, competències i recursos que té una determinada administració. En la mesura que una mateixa Administració té atribuïdes moltes competències, és imprescindible poder distribuir-les internament entre diversos responsables; no fer-ho podria dur al caos. Els òrgans serveixen per fer aquesta distribució interna: entre el Rectorat, els vicerectors, els deganats i els departaments d'una Universitat, per exemple.
• Per una altra banda, i amb una major importància jurídica, els òrgans també serveixen per determinar quines persones que formen part d'una Administració pública poden decidir en nom seu, de manera que la seva decisió vincula l'Administració en el seu conjunt. Exemple: Jaume Casals és professor d'aquesta Universitat i és el seu Rector; com a Rector, pot nomenar un nou professor.

El Personal al Servei de l'Administració Pública

Principis Constitucionals d'Accés a l'Ocupació Pública

Principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

• Igualtat: vol subratllar la igualtat d'oportunitats de tots i el no favoritisme en l'accés a una ocupació que dona feina a un percentatge notable de la nostra població activa.
• Mèrit: valora actius com ara l'experiència, el currículum i els reconeixements professionals de qualsevol índole, i el procediment idoni per valorar-lo és el concurs.
• Capacitat: porta a valorar les capacitats personals (intel·lectuals, físiques o de qualsevol altre tipus, en funció dels requisits dels llocs de treball als quals es vol accedir) i els coneixements, i el procediment idoni per fer-ho és l'oposició.

Funcionaris de Carrera: Característiques Generals

• Són els que tenen un nomenament de caràcter permanent i ocupen la seva plaça (que ha de tenir caràcter permanent) en règim de propietat; són els funcionaris en plenitud de condicions, els que tenen tots els drets propis de l'estatut de la funció pública.
• Han de ser seleccionats per oposició o per concurs-oposició i són promocionats normalment per concursos de mèrits, si bé també poden ser-ho, sobretot en els nivells més alts, per nomenament discrecional, però sempre amb publicitat.

Funcionaris Interins: Característiques Generals

• Són els que ocupen provisionalment una plaça vacant, mentre no la cobreixi un funcionari de carrera.
• La raó de ser tradicional dels funcionaris interins és cobrir places vacants de funcionaris per motiu de baixa temporal (malaltia, maternitat o paternitat, excedència) o definitiva, en aquest cas mentre no la cobreix el nou titular. L'EBEP també preveu que puguin ser nomenats per altres raons d'urgència i necessitat, com ara programes de durada limitada en el temps o pujades puntuals o acumulacions d'activitat a determinats serveis.
• Menys drets que els de carrera. No tenen dret a cap indemnització.
• Els funcionaris interins han de ser seleccionats mitjançant procediments àgils que respectin els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Funcionaris Eventuals: Característiques Generals

• Són els que han estat nomenats, amb caràcter no permanent, per fer funcions de confiança política o d'assessorament especial.
• Són nomenats amb absoluta discrecionalitat per les autoritats polítiques que tenen competència per fer-ho.
• No tenen requisits de titulació, ni han de fer cap prova, ni competir amb ningú per ser nomenats, però no tenen la menor garantia d'estabilitat al lloc de treball, del qual poden ser cessats en qualsevol moment, sense dret a indemnització de cap mena.
• No poden ocupar llocs permanents de l'Administració corresponent, ni fer funcions reservades als funcionaris de carrera.

El Concurs: Procediment d'Avaluació del Mèrit

El concurs parteix de la determinació dels requisits (titulació, edat o altres) necessaris per poder aspirar a un determinat cos o a un determinat lloc de treball, segons els casos, i fixa els mèrits (títols acadèmics addicionals, experiència determinada, publicacions, etc.), establint la puntuació que es pot atorgar a cada un d'ells, i els criteris de puntuació. Tot seguit es convoca públicament el concurs i els aspirants hauran d'aportar la documentació acreditativa dels mèrits invocats i el tribunal o comissió de selecció fa la valoració i publica els resultats, que han de ser motivats. Els concursos també solen preveure algun tipus de presentació o interrogatori de cada aspirant per part del tribunal de selecció.

L'Autotutela Administrativa i les seves Implicacions

Concepte d'Autotutela Administrativa

El principi d'autotutela explica la posició privilegiada que té l'Administració, en comparació amb els subjectes privats, davant dels tribunals de justícia.

(Si un subjecte privat vol modificar una situació jurídica existent ha de demanar tutela als tribunals de justícia. L'Administració pot fer-ho pel seu compte.)

Significacions Generals de l'Autotutela Administrativa

• La capacitat general de l'Administració d'imposar la seva voluntat jurídica als altres subjectes, ja sigui per innovar la seva situació jurídica o per protegir els seus propis drets o interessos (executivitat, execució forçosa, sancions, recuperació d'ofici...).
• Una posició especial i privilegiada de l'Administració en relació amb els tribunals de justícia, que amb caràcter general només poden revisar a posteriori l'actuació administrativa, però no aturar la seva executivitat (llevat que acordin la suspensió).

Formes d'Activitat i Actes Administratius

Formes Tradicionals de l'Activitat Administrativa

• Activitat de policia o de limitació de les activitats privades: el seu objecte és controlar o limitar l'exercici d'activitats privades (llicències o autoritzacions per obrir empreses o negocis o per conduir un cotxe o una moto, inspeccions, etc.). Un subgrup específic d'aquesta activitat seria la sancionadora, amb la qual l'Administració pot castigar infraccions (multes de trànsit o d'urbanisme, clausura de locals, etc.).
• Activitat de foment: el seu objecte és donar estímul perquè les persones privades facin determinades activitats o orientin les seves activitats envers determinats fins o objectius. Els exemples més típics són les subvencions (per fer activitats socials o culturals, per millorar els aspectes ambientals de les cases, per crear llocs de treball) i els beneficis fiscals (exempcions o bonificacions fiscals per a noves empreses o per contractar joves, etc.).
• Activitat de servei públic o prestacional: comprèn aquelles activitats de l'Administració que tenen per objecte organitzar i produir directament benefici o servei als seus destinataris: educació, sanitat, transport públic, recollida i tractament de residus, etc.

Definició i Característiques dels Actes Administratius

Són declaracions de voluntat de l'Administració, vinculants per als seus destinataris, als quals jurídicament se'ls pot exigir que compleixin el seu contingut. Solen tenir un o uns destinataris determinats o determinables, i solen exhaurir els seus efectes amb el seu compliment (una multa, una llicència, una subvenció). També s'anomenen a vegades resolucions administratives, per destacar el seu contingut de declaració formal de voluntat de l'Administració, dictada emparada en el seu privilegi d'autotutela.

Definició i Característiques dels Reglaments

Són normes jurídiques elaborades i promulgades per una administració pública, i que són de compliment obligatori per les persones afectades. En ser normes, formen part de l'ordenament jurídic i solen tenir una vigència indefinida, mentre no siguin derogades o modificades per una norma posterior, de manera que regulen una infinitat potencial d'activitats privades afectades.

El Procediment Administratiu: Concepte i Gestió

Concepte de Procediment Administratiu

El procediment administratiu és la seqüència ordenada i integrada de tràmits o d'actuacions que s'han de dur a terme, ja sigui per l'Administració o per les persones interessades, per produir un acte administratiu o actuació jurídicament rellevant de l'Administració.

Concepte d'Expedient Administratiu i la seva Relació amb el Procediment

L'expedient administratiu es pot definir com el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la (és la plasmació documental del procediment administratiu).

La relació que té amb el procediment administratiu és que, com l'actuació de les administracions públiques i la de les persones privades davant d'elles ha de ser normalment documentada, diversos tràmits establerts pel procediment administratiu se solen expressar documentalment, és a dir, com un expedient administratiu.

Formes d'Iniciació del Procediment Administratiu

• Iniciació d'ofici: significa que és la pròpia Administració qui inicia el procediment, i ho fa mitjançant un acord de l'òrgan competent, que pot actuar per pròpia iniciativa, perquè li ordena un superior, perquè li demana un altre òrgan o bé per denúncia.
• Sol·licitud d'una persona interessada: per produir un acte beneficiós per a la persona que l'inicia (demanar una llicència, una subvenció, un permís).

Formes de Finalització del Procediment Administratiu

El procediment administratiu pot finalitzar d'alguna de les formes següents:

1. Per resolució (articles 87 a 93 LPAC). És la manera lògica de finalitzar un procediment administratiu, i és congruent amb l'obligació administrativa de resoldre expressament els procediments, que s'analitza en un proper apartat. La resolució s'ha de pronunciar sobre totes les qüestions que hagin plantejat les persones interessades i decidir el fons de l'assumpte.
2. Per desistiment. El desistiment és una declaració formal de l'interessat amb la qual desisteix formalment de continuar amb el procediment. No implica que renunciï als drets o interessos que emparen el procediment, sinó només al procediment en si. Es pot presentar en qualsevol moment del procediment, que pot continuar per a la resta d'interessats, si n'hi ha.
3. Per renúncia. La renúncia és una declaració de l'interessat amb la qual extingeix voluntàriament el dret o interès que havia motivat el procediment. Una condició bàsica per poder renunciar és que els drets afectats siguin renunciables, com pot ser el cas dels defensats en procediments fiscals o dels relatius a relacions funcionarials; hi ha drets que són irrenunciables, com ara l'edificabilitat d'un solar. La renúncia pot ser formulada en qualsevol moment del procediment, que pot continuar en relació amb altres interessats, si n'hi ha.
4. Per caducitat. La caducitat es pot produir tant amb motiu de la paralització del procediment a causa de la inactivitat de l'interessat, com per inactivitat de l'Administració, com veurem en un proper apartat.
5. Per finalització convencional (article 86 LPAC), que implica la possibilitat que l'Administració pugui negociar i acordar la finalització d'un procediment amb la persona o les persones afectades. No poden ser il·legals ni contràries als principis generals. No són habituals en la nostra activitat administrativa, ja que una aplicació rigorosa del principi de legalitat no sol deixar gaire marge a la negociació entre l'Administració i els particulars implicats en un procediment administratiu.

El Silenci Administratiu: Concepte i Significat

El silenci administratiu es pot definir com una ficció legal que dona conseqüències jurídiques determinades al fet que l'Administració no resolgui expressament un procediment dins del termini màxim que té per fer-ho.

• El silenci administratiu positiu significa que queda automàticament estimada la sol·licitud de la persona interessada (estimació presumpta).
• El silenci administratiu negatiu significa que queda automàticament desestimada la sol·licitud de la persona interessada (desestimació presumpta), de manera que pot presentar un recurs contra aquesta desestimació.

Representació de Persones Físiques en el Procediment Administratiu

Les persones es poden relacionar directament amb les administracions públiques sense necessitat de cap mena de representació, ni de cap mena d'assistència jurídica o de qualsevol altra mena.

Tanmateix, si volen, es poden acompanyar d'altres persones que els donin suport o assessorament, i també poden actuar a través d'un representant.

És obligatòria la representació?

Per tant, la representació no és obligatòria.

Qui les pot representar?

El representant pot ser un professional del dret (advocat), o qualsevol persona, tingui o no tingui qualitats professionals especials, sempre que sigui major d'edat i tingui capacitat d'obrar.

Representació de Persones Jurídiques en el Procediment Administratiu

És obligatòria la representació?

Les persones jurídiques sempre han d'actuar a través de representant, que pot ser el que ho sigui segons els seus estatuts.

La Ciutadania i el Procediment Administratiu

Principals Actes Jurídics de la Ciutadania en Procediments Administratius

• Peticions. Una petició és un acte jurídic d'una persona privada adreçada a l'Administració, que consisteix a demanar una prestació o una actuació determinada de l'Administració pública.
• Sol·licituds. Com la petició, la sol·licitud és un acte jurídic d'una persona privada adreçat a l'Administració, que consisteix a demanar una declaració o una actuació administrativa que doni efectivitat a un dret material de qui la presenta.

  (La presentació d'una sol·licitud comporta l'inici d'un procediment administratiu.)

• Comunicacions prèvies. S'entendrà per comunicació aquell document mitjançant el qual els interessats posen en coneixement de l'Administració Pública competent les seves dades identificatives o qualsevol altra dada rellevant per a l'inici d'una activitat o l'exercici d'un dret.
• Declaracions responsables. S'entendrà per declaració responsable el document subscrit per un interessat en el qual aquest manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts en la normativa vigent per obtenir el reconeixement d'un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la documentació que així ho acredita, que la posarà a la disposició de l'Administració quan li sigui requerida, i que es compromet a mantenir el compliment de les anteriors obligacions durant el període de temps inherent a aquest reconeixement o exercici.
• Al·legacions. És una declaració que argumenta, amb base a dades i a fonaments jurídics, la posició de qui la fa en relació amb l'objecte d'un procediment administratiu.
• Desistiments i renúncies. En els dos casos es tracta d'actes jurídics amb els quals el particular fa un pas enrere, amb el qual deixa de pretendre quelcom que havia sol·licitat.
• Recursos i reclamacions. Els recursos són actes jurídics de la ciutadania amb els quals s'impugna jurídicament una actuació prèvia de l'Administració. Hi ha recursos administratius, davant d'autoritats administratives (de reposició, d'alçada o extraordinari de revisió) i recursos jurisdiccionals.

Impugnació i Revisió d'Actes Administratius

Actes que Posen o No Posen Fi a la Via Administrativa

• Són actes que no posen fi a la via administrativa aquells que han de ser objecte de recurs administratiu d'alçada davant del superior jeràrquic de qui els va dictar, abans d'impugnar-los en via contenciosa administrativa (és a dir, són aquells en relació amb els quals l'Administració encara no ha dit l'última paraula).
• Els que posen fi a la via administrativa, o que són ferms en aquesta mateixa via, són els que poden ser impugnats directament en via contenciosa administrativa (és a dir: són aquells en relació amb els quals l'Administració ja ha decidit definitivament, i només hi cap la seva revisió pels tribunals).

Nul·litat de Ple Dret vs. Anul·labilitat

La nul·litat de ple dret només es dona en els casos en què l'acte es veu afectat per un vici jurídic especialment greu; en canvi, l'anul·labilitat és la conseqüència d'un acte contrari a l'ordenament jurídic.

El Recurs d'Alçada

És un recurs administratiu fonamentat en l'estructura jeràrquica de l'Administració, que té la finalitat de permetre que les persones afectades per un acte lesiu als seus interessos, que a més consideren jurídicament incorrecte, puguin demanar que el revisi el superior jeràrquic de l'òrgan que el va dictar.

Es pot presentar contra resolucions que no posin fi a la via administrativa i que hagin estat dictades per òrgans que tenen un superior jeràrquic dins la seva organització.

El Recurs Contenciós Administratiu: Presentació i Conseqüències

1. En primer lloc, es produeix una situació de litispendència (que significa que no es pot iniciar un procés diferent amb aquest mateix objecte).
2. En segon lloc, també s'interromp el procés d'assoliment de fermesa de l'acte impugnat, que pot ser anul·lat per molts anys que tardi el procés contenciós administratiu.

CONS: Malgrat la presentació del recurs contenciós administratiu, l'acte o disposició impugnat se segueix presumint vàlid i és eficaç, de manera que pot seguir sent executat, fins i tot amb mesures d'execució forçosa, llevat que s'acordi expressament la seva suspensió.

Finalització del Recurs Contenciós Administratiu

El recurs contenciós administratiu pot finalitzar d'alguna de les formes següents:

• Inadmissió. Procedeix la inadmissió anticipada del recurs quan manquen els pressupòsits processals que condicionen la seva viabilitat, que són els següents: jurisdicció, competència, capacitat, representació, legitimació i termini. També es pot acordar la inadmissió durant el procés, bé a la recepció de l'expedient, bé a instància del demandat, mitjançant al·legacions prèvies, a la vista de l'escrit de demanda.
• Desistiment o retirada del recurs per part del demandant. No implica renúncia als drets en els quals es fonamenta. Sovint es basa en el fet que l'Administració proporciona algun tipus de satisfacció a les pretensions del recurrent, al marge del recurs (satisfacció extraprocessal).
• Transacció. Ve a ser un acord entre les parts promogut pel jutge.
• Aplanament: l'Administració accepta el contingut de la demanda i li dona satisfacció. Ha de ser autoritzat per algun òrgan superior de l'Administració afectada (ja que pot ser contradictori amb el deure de l'Administració de defensar els interessos públics de la seva competència).
• Sentència. És la via normal de finalització dels recursos contencioso-administratius. Ha de resoldre sobre les pretensions de les parts. Continguts possibles: declaració d'inadmissibilitat del recurs; desestimació del recurs, si l'acte o disposició impugnat s'ajusta a dret; estimació del recurs (70.2).