Guia d'Ergonomia i Distribució del Lloc de Treball

Criteris de distribució en planta (DEP)

El disseny de la distribució en planta s'ha de regir per diversos principis fonamentals:

• Principi de la flexibilitat: S’ha de dissenyar amb criteris flexibles, preveient possibles modificacions futures per canvis de tecnologia i per altres causes.
• Principi de la integració total: Aquest principi requereix harmonitzar en l’espai les necessitats i exigències del treballador juntament amb les de producció. S’han de coordinar tots els factors productius perquè no es produeixin disfuncionalitats entre ells i l’empresa funcioni com si fos un únic element, fet que facilitarà aconseguir majors cotes de seguretat, d’eficàcia i de control.
• Principi de seguretat i confort: Aquest principi es deriva de l’anterior. Requereix que es considerin tots els factors ambientals (llum, humitat, temperatura, contaminants físics, químics i biològics...) i que s’estableixin els llindars d’acceptació. S’han de preveure aquestes necessitats tant en activitats normals com en operacions ocasionals de manteniment, reparacions, substitucions de maquinària, etc.
• Principi de la mínima distància recorreguda: El material ha de recórrer la mínima distància possible entre operacions, ja que a més distància, més risc d'accidents.

Símptomes que indiquen la necessitat d'una nova DEP

Cal estudiar una nova distribució en planta si s'observen els següents símptomes:

• Repeticions d’accidents en punts concrets.
• Les peces recorren llargues distàncies.
• Els materials es creuen constantment en el seu desplaçament.
• Dipòsits de materials en passadissos, zones de trànsit, etc.
• Pèrdues i deterioraments de material.
• Incompliment dels terminis de lliurament.

Riscos i conseqüències de les cadires inadequades

• Seient massa alt: Provoca una compressió excessiva de les cuixes i irregularitats en la irrigació sanguínia. La postura és inestable en no tocar els peus a terra.
• Seient massa baix: Implica l'extensió de les cames cap endavant, privant-les d’estabilitat, fet que comporta que el cos rellisqui cap enrere i tingui lloc un allunyament de l’esquena respecte del respatller, quedant el tronc mal recolzat.
• Profunditat excessiva del seient: Produeix compressió a la part posterior del genoll, la qual cosa origina molèsties i dificultats en la circulació de la sang.
• Profunditat escassa del seient: No hi ha prou suport a sota de les cuixes i la posició no té prou equilibri.

Altura del pla de treball en posició dreta

En posició dreta, hi ha autors que recomanen que el pla de treball estigui situat, en general, una mica per sota de l’altura del colze (entre 5 i 10 cm). Així, per a les dones, de mitjana, hauria d’estar situada entre els 85 i 95 cm i, per als homes, entre els 95 i 105 cm.

Tipus de distribució en planta (DEP)

Entre les distribucions en planta clàssiques es distingeixen:

• Funcional o per processos: S’agrupen els llocs i les màquines de característiques semblants per tal de realitzar en qualsevol d’elles la mateixa tasca. Està indicada per produir una àmplia gamma de productes en quantitats relativament petites.
• Lineal o per productes: Els llocs són ordenats seguint el procés lineal de producció. Se sol utilitzar quan cal produir una petita gamma de productes en grans quantitats. Si els temps estan ben determinats i les màquines ben coordinades, la producció flueix ben equilibrada sense necessitat d’emmagatzematges intermedis.
• Component principal fix: Els treballadors es desplacen al lloc on es fabricarà la peça principal. Per exemple, en treballs de construcció, fabricació de vaixells, etc.
• Treball per cèl·lules o treball en equip: Cada cèl·lula està constituïda per diversos llocs de treball amb capacitat per produir un producte integrat per diferents operacions i processos. Aquesta distribució presenta els avantatges següents:
  • Permet flexibilitzar la producció.
  • Redueix les existències en curs de fabricació i, per tant, permet un millor control de les peces en estoc.
  • Comporta els factors positius que produeix el treball en equip: comunicació, participació, integració, solidaritat.

Criteris bàsics per a la distribució d'espais

• Principi de la importància: Els elements més importants han de ser als llocs més accessibles.
• Principi de la freqüència d’ús: Els elements usats amb més freqüència han de ser als llocs més accessibles.
• Principi de funcionament: Els elements que fan funcions similars han d’estar agrupats en l’espai.
• Principi de la seqüència d’ús: Els elements que normalment s’usen amb una freqüència determinada han d’estar col·locats seguint la mateixa seqüència.

Característiques ergonòmiques del seient

Altura

L’altura del seient ha de ser ajustable dins d’un rang que cobreixi la variabilitat antropomètrica del col·lectiu de potencials usuaris. El marge d’ajustament sol variar entre 380 i 500 mm. Si l’altura del seient és fixa, s’hauria de dissenyar per al percentil 5 per tal que el 95% dels usuaris puguin recolzar els peus a terra. Si es dissenya per a percentils més elevats, per exemple per al 50%, s'ha de posar un reposapeus a disposició.

Profunditat

La profunditat del seient s’ha de poder ajustar de tal manera que l’usuari pugui utilitzar eficaçment el respatller sense que la vora davantera de la cadira li pressioni la part posterior de les cames. L'esmentada vora ha d'estar adequadament arrodonida. S’ha de dissenyar per al percentil 95. La profunditat ha d'estar compresa entre 380 i 420 mm.

Respatller i amplada

El respatller ha de proporcionar a l’usuari un suport adequat per a l’esquena, especialment a l’altura de la zona lumbar. Per a això, ha de ser regulable en altura i inclinació i tenir una suau prominència a l'altura de la zona lumbar. Ha de facilitar que el pes corporal es projecti en el seient a través de les natges. L’amplada s’ha de dissenyar per al percentil 95, compresa entre 400 i 450 mm.

Altres característiques

• Embuatat: Seient embuatat, d’escuma de 20 mm d’espessor.
• Reposabraços: Amplada dels reposabraços entre 60 i 100 mm.
• Estabilitat: A fi d'augmentar l’estabilitat, es recomana l’ús de cadires amb cinc suports a terra, que seran de rodes si es requereix certa mobilitat. La longitud de les potes serà almenys igual a la del seient (380-450 mm).