Guia d'Educació Física: Velocitat, Flexibilitat i Esports
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12 KB
La velocitat: sistema neuromuscular i millora
Quina relació hi ha entre la velocitat i el sistema neuromuscular?
La velocitat és una qualitat física que es relaciona bàsicament amb el sistema muscular i el sistema nerviós. El sistema nerviós crea les ordres al cervell i les propaga en forma d’impulsos nerviosos, que es transmeten a través de les neurones.
Quin és el recorregut de l'impuls nerviós?
- El cervell crea l'ordre de realitzar un moviment.
- L'ordre passa cap al cerebel, encarregat de la coordinació del moviment.
- Es dirigeix cap al tronc de l'encèfal i baixa cap a la medul·la espinal.
- L'impuls nerviós passa als nervis raquidis.
- Els nervis es ramifiquen per arribar a les fibres musculars.
De què depèn la velocitat?
El factor nerviós
La velocitat es veurà influïda per la rapidesa amb què els impulsos nerviosos realitzen tot el trajecte.
El factor muscular
La nostra musculatura té dos tipus de fibres musculars: ràpides i lentes.
Quins beneficis ens aporta l'entrenament?
- El sistema nerviós transmet l'ordre de contracció als músculs molt més ràpidament, i aquests poden contraure's d'una manera més veloç.
- En realitzar esforços de potència, es provoca una hipertròfia muscular.
- Augmenten les reserves d'energia pròpies d'esforços curts i ràpids.
Com podem millorar la velocitat?
- Curses curtes i repetides: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.
- Reaccionar a estímuls diversos: mètode per millorar la velocitat de reacció.
- Multisalts: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.
- Mètode de treball amb sobrecàrregues: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.
- Jocs de cursa: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.
- Millorar la coordinació de moviments: mètode per millorar l'execució de les diverses accions tècniques de l'esport.
La flexibilitat: aparell locomotor i entrenament
Quina relació hi ha entre la flexibilitat i l'aparell locomotor?
La flexibilitat es fonamenta en l'aparell locomotor.
Les articulacions
Tenen la funció d'unir els ossos. Els elements que componen una articulació són:
- Les superfícies articulades dels ossos: són les zones de contacte entre els ossos que formen l'articulació. Estan recobertes per un cartílag articular de protecció, que evita el frec directe dels ossos i permet que llisquin amb més facilitat.
- La càpsula articular: és un embolcall fibrós que cobreix i tanca tota l'articulació. Té la missió de subjectar l'articulació i tancar-la hermèticament per mantenir al seu interior el líquid sinovial. Aquest líquid té la funció de lubricar les superfícies articulars per evitar que freguin entre si i proporcionar nutrients als cartílags articulars per a la seva conservació.
- Els lligaments: són fibres molt fortes i resistents disposades en forma de feixos o de cintes, la missió de les quals és unir els ossos de l'articulació i proporcionar-hi consistència. Hi ha lligaments per fora i per dins de la càpsula articular.
Els músculs
Tenen dues funcions bàsiques:
- Proporcionar moviment mitjançant la contracció de les fibres musculars.
- Mantenir estable l'articulació. Una articulació no es manté fixa únicament per l'acció de la càpsula i els lligaments.
De què depèn la flexibilitat?
La mobilitat de l'articulació
Cada articulació té una mobilitat diferent, que depèn de la disposició de tots els seus components: els ossos que uneix, la càpsula, els lligaments, els tendons dels músculs...
La capacitat de relaxació i d'estirament muscular
La flexibilitat també queda determinada per la capacitat d'estirament dels músculs que actuen sobre l'articulació. Aquesta capacitat és molt diferent en unes persones o altres.
Quins beneficis aporta l'entrenament?
- S'incrementa el recorregut de l'articulació. Això es fa possible gràcies al fet que els lligaments i la càpsula articular que protegeixen i estabilitzen l'articulació es tornen més extensibles.
- Augmenta la capacitat d'elongació dels músculs i es redueix la possibilitat de lesionar-se.
- Endarrereix els efectes de l'envelliment de les articulacions. La flexibilitat és l'única qualitat física involutiva, que disminueix amb l'edat.
- Ajuda a alleujar les tensions, a combatre l'estrès i a relaxar-nos.
Com podem millorar la flexibilitat?
Mètode dinàmic
Consisteix a realitzar exercicis en moviment, l'objectiu dels quals és augmentar la mobilitat de l'articulació.
Estirament estàtic
Consisteix a adoptar posicions d'estirament diverses i mantenir-les durant uns segons.
Estirament passiu forçat
Consisteix a aconseguir la posició d'estirament gràcies a l'ajuda d'una força externa.
L'atletisme: tècnica de cursa, salt i llançament
Millorem la tècnica de cursa
El cap
No corris mirant a terra. Aixeca el cap i mira uns 20 metres cap endavant. Intenta relaxar la musculatura de la cara i del coll.
Les espatlles i els braços
Tingues les espatlles relaxades i no facis girs innecessaris. Flexiona els braços formant un angle recte. Mou-los d'una manera relaxada i seguint el compàs de les cames de manera alternativa.
El tronc
No ha d'estar recte, sinó que ha d'inclinar-se lleugerament. Evita els girs i moviments exagerats, perquè frenen la cursa.
Els recolzaments (els peus)
Recolza els peus a terra de manera que vagin paral·lels a la línia de cursa.
Trajectòria del cos
Evita córrer fent salts i enfonsant-te quan recolzis el peu a terra. La trajectòria de l'atleta ha de ser recta.
La passa
La diferència entre caminar i córrer està en el fet que, quan camines, sempre estàs en contacte amb el terra; en la cursa, en canvi, hi ha un instant en què cap peu no toca a terra.
- Fase aèria: l'atleta no té cap punt de recolzament a terra. La fase aèria en les curses de velocitat és major que en les de llarga distància.
- Fase terrestre: exigeix un punt de recolzament a terra.
Salt d'alçada
La correguda
Aproximació de set a nou passos cap al lloc on es realitza la batuda.
La batuda
Acció de força explosiva l'objectiu de la qual és convertir la velocitat horitzontal de la correguda en la màxima vertical possible, de manera que et permeti superar el llistó.
El franqueig
S'hi realitzen els moviments oportuns per passar el llistó sense fer-lo caure.
La caiguda
Has de caure d'esquena al matalàs, amb les cames enlaire i de cara al llistó.
El llançament de disc
La subjecció del disc
El disc no s'ha d'agafar amb els dits. Ha de descansar en la darrera falange dels quatre dits de la mà, notant una pressió lleugera a la punta dels dits. El polze se separa una mica de l'índex i es col·loca a un costat del disc, sense arribar a agafar-lo.
La posició de partida
Has de col·locar-te dret, amb el peu esquerre avançat i de cara a la direcció de llançament, amb el disc a la mà dreta.
Impulsos preliminars
Es tracta de realitzar unes tres oscil·lacions amb el braç des del costat dret fins a l'alçada de l'espatlla esquerra.
El gir
El propòsit és donar una volta per poder accelerar el disc aprofitant la força centrífuga.
El llançament
Gira el peu dret sobre la punta i fes un impuls fort amb tota la cama. Gira la cintura cap endavant fins que quedi bloquejada i, juntament amb l'altre bloqueig produït amb la cama esquerra estirada cap a terra, dispara el braç dret des de darrere l'esquena, amb tota la força que puguis, per llançar el disc. Recorda que el disc ha de sortir de la mà pel dit índex, imprimint-li rotacions giroscòpiques que ajudin a tallar l'aire i aconseguir així que arribi més lluny.
El bàdminton: regles, tècnica i joc
On es juga?
Es juga en un camp de 13,40 m de llarg per 6,10 m d'ample.
Com es juga?
Els jugadors
Es pot jugar en modalitat individual, de dobles i de dobles mixts.
Inici del joc
Al principi del partit i quan la puntuació és parella, el jugador serveix des de l'àrea dreta i en diagonal.
Desenvolupament del joc
L'objectiu és aconseguir colpejar el volant amb la raqueta i fer-lo passar per damunt de la xarxa cap al camp contrari, de manera que l'adversari sigui incapaç de tornar-lo al nostre.
Puntuació
El partit es juga al millor de tres jocs. En cas d'empat a 1-1, és necessari jugar un tercer joc de desempat. Guanya el joc el jugador que primer arribi a 21 punts. Si es produeix un empat a 20, guanyarà el primer que faci dos punts consecutius. Si s'arriba a 29-29, el joc el guanya el primer que arribi a 30. Al final de cada joc es canvia de camp. Al tercer joc, els jugadors també canvien de camp quan un d'ells arriba a 11 punts.
Material
- Raqueta: Només podem colpejar el volant amb ella. És molt lleugera, d'uns 100 g.
- Volant: És l'objecte que colpegem amb la raqueta, d'uns 5 g. Té unes plomes o un teixit de niló o plàstic fixat en una base de suro folrada de pell blanca.
Què diu el reglament?
Accions que pots fer
- Colpejar el volant amb la raqueta.
- Continuar el joc si el volant toca la xarxa, tant en el servei com al llarg de la jugada.
Accions que no pots fer
- Colpejar el volant amb qualsevol part del cos.
- Colpejar dues vegades consecutives el volant en el mateix camp.
- Tocar la xarxa amb el cos o amb la raqueta.
- Envair el camp contrari per damunt o per sota de la xarxa.
- Colpejar amb el volant el sostre, a terra o enviar-lo fora del camp.
- Situar-te, en el moment del servei, fora de l'àrea que et correspon, ja sigui quan serveixis tu o quan rebis.
Quina és la seva tècnica?
El servei
En el bàdminton és una acció defensiva, però té una importància fonamental, ja que per sumar punts cal haver servit un mateix.
Els cops bàsics
- Clear: globus potent que cerca allunyar el contrari de la xarxa. Té una trajectòria molt alta amb una gran paràbola.
- Drive: cop de trajectòria horitzontal i llarga, amb una paràbola tensa.
- Deixada: cop de trajectòria curta i paràbola mínima que pretén que el volant caigui just darrere la xarxa. Molt útil si el contrari se'n troba allunyat.
- Esmaixada: cop potent de trajectòria descendent i ràpida per guanyar el punt.
- Drop: cop de trajectòria descendent, just a la xarxa, però que es realitza des del fons de la pista.
Cops ofensius
Tenen per objectiu forçar l'error del contrari. Es realitzen habitualment per dalt. Són cops ofensius el clear, el drop i l'esmaixada.
Cops defensius
El seu objectiu és protegir-se de l'atac del contrari. Es realitzen habitualment per sota. Són cops defensius el drive i la deixada.
Com es juga un partit?
En el joc d'individuals
El jugador es mou per tota la pista per cobrir els espais.
En el joc de dobles
Els jugadors es coordinen amb diferents sistemes: davant-darrere, en paral·lel o mixt.