Guia de la Duana, Dipòsits Duaners i Envasos en el Comerç UE
La Duana i el Codi Duaner Comunitari
La duana és un servei públic que tots els països del món utilitzen per a controlar el trànsit de mercaderies que s’importen i exporten. Els seus objectius principals són verificar-ne les condicions d’higiene o perillositat, la legalitat, i cobrar impostos i taxes.
L’existència de la duana imposa restriccions a la importació de mercaderies dels països que no formen part de la Unió Europea (UE). El procediment duaner es realitza sota la normativa que la UE estableix en el Codi Duaner Comunitari.
El Despatx Duaner i la Normativa de la UE
Aquest Codi especifica quines són les etapes que ha de tenir el procediment administratiu d’entrada o sortida de mercaderies, que en conjunt s’anomena despatx duaner. En general, el procediment duaner és un factor clau en el trànsit internacional de mercaderies.
Situacions Duaneres Especials
Per això existeixen situacions duaneres especials en les quals la mercaderia no està sotmesa a les normes duaneres i fiscals ordinàries. Aquestes situacions són:
1. El Dipòsit Duaner (DD)
El Dipòsit Duaner és una situació duanera especial que permet emmagatzemar indefinidament mercaderies extracomunitàries sense que se'ls apliqui cap impost ni taxa duanera ordinària.
El dipòsit duaner està definit pel Codi Duaner Comunitari com a locals dins el territori duaner de la UE que les autoritats duaneres poden reconèixer que estan separats de la resta del territori i en els quals s’hi poden desar mercaderies per un temps il·limitat.
Avantatges del Dipòsit Duaner
Mantenir aquestes mercaderies en el dipòsit duaner permet diferir el pagament de l’IVA, els Impostos Especials i els aranzels fins al moment immediatament anterior a la venda.
- Les mercaderies extracomunitàries que s’hi dipositen no estan sotmeses a cap aranzel, quota aranzelària, taxa o impost.
- Això és així perquè la meritació de l’IVA i els aranzels té lloc el dia que la mercaderia abandona el dipòsit duaner.
Tipus de Dipòsits Duaners
Actualment hi ha:
- Dipòsits duaners públics: Dipòsits en els quals hi pot emmagatzemar mercaderies qualsevol empresa que vulgui.
- Dipòsits duaners privats: Dipòsits en els quals només hi poden deixar mercaderies els clients dels seus propietaris.
2. Zona Franca o Dipòsit Franc
La zona franca o el dipòsit franc són situacions duaneres especials en les quals la mercaderia que hi entra no està sotmesa a les normes, aranzels, taxes i impostos comunitaris.
Dins aquestes zones és possible l’activitat comercial i industrial (com ara operacions d’envasat, d’embalatge, de barreja o divisió, etc.) però no s’hi pot viure.
L'única diferència que hi ha entre una zona i un dipòsit franc és que el dipòsit és un edifici o un conjunt d’edificis, i la zona és un espai delimitat dins un port marítim o aeri.
3. Dipòsit Diferent al Duaner (DDA)
El Dipòsit Diferent al Duaner (DDA) és un dipòsit en el qual les mercaderies que hi entren paguen els aranzels corresponents, però amb l'IVA exempt.
També es pot fer servir per a la venda de mercaderies a empreses que després en faran una exportació: d’aquesta manera s’evita l’IVA. En canvi, en una importació, l’empresa que introdueix les mercaderies al mercat comunitari haurà de fer-se una autoliquidació d’IVA normal.
Envasos i Embalatges en la Logística
El conjunt d’envasos i embalatges que acompanyen el producte des de la fabricació fins al consum consisteix en:
Tipus d'Envasos i Embalatges
- Envasos primaris: Contenen el producte. Estan en contacte directe amb el producte i és el lloc on aquest es conserva. Són els anomenats envasos.
- Envasos secundaris o d’agrupació: Agrupen un nombre determinat d’unitats, les quals es poden separar sense afectar les característiques del producte. Corresponen als packs.
- Envasos terciaris: Faciliten la manipulació i el transport de diverses unitats de venda o de diversos envasos secundaris.
Característiques d'un Bon Envàs
Les característiques que ha de tenir un bon envàs són les següents:
- Possibilitat de contenir el producte segons les seves característiques físiques.
- Que permeti la seva identificació, mitjançant etiquetes o amb la impressió en l’envàs del contingut, capacitat, instruccions d’ús, etc.
- Capacitat de protegir el producte i resistència a les manipulacions, el transport i la distribució comercial.
- Que s’ajusti a les unitats de càrrega i distribució del producte.