Guia sobre el dret de vaga: legalitat i procediment

El dret de vaga: un dret fonamental

El dret de vaga està reconegut a l’article 28.2 de la Constitució Espanyola com un dret fonamental dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. Es regula també pel Reial Decret Llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions laborals, i per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. És una eina legítima per reclamar millores en les condicions laborals o protestar davant de canvis que els afectin negativament.

Legalitat de la vaga convocada

En el supòsit plantejat, la vaga convocada pel sindicat seria legal, ja que compleix els requisits següents:

• Objectiu de la vaga: Reclamar la negociació col·lectiva sobre qüestions laborals afectades pel nou sistema de registre de jornada (pauses, flexibilitat d'inici de jornada i còmput d’hores extraordinàries). Es tracta de matèries directament vinculades a les condicions laborals dels treballadors.
• Comunicació i convocatòria: El sindicat convoca la vaga després d’un intent de negociació amb l’empresa que no va prosperar. Això compleix el requisit d’intentar la negociació prèvia.
• Duració: El fet que sigui indefinida no afecta la seva legalitat, sempre que es compleixin els requisits formals.

Procediment legal per a la convocatòria de vaga

El procediment està regulat pel Reial Decret Llei 17/1977 i inclou els passos següents:

1. Convocatòria per part del sindicat

   • La decisió de convocar la vaga ha de ser presa pels representants legals dels treballadors o per l’assemblea de treballadors.
   • S’ha d’establir l’objectiu de la vaga i la seva durada, si escau.

2. Comunicació prèvia

   • S’ha de notificar per escrit a l’empresa i a l’autoritat laboral amb almenys 5 dies hàbils d’antelació (10 dies en serveis públics essencials).
   • La comunicació ha d’incloure els motius, la data d’inici i els membres del comitè de vaga.

3. Constitució del comitè de vaga

   • Els treballadors han de designar un comitè d’un màxim de 12 membres que representi els interessos dels treballadors durant la vaga.

Serveis mínims en sectors essencials

En el cas d'un banc, és probable que sigui necessari establir serveis mínims, ja que es pot considerar un servei essencial per a la comunitat, en virtut de la jurisprudència i les resolucions de l’autoritat laboral.

Els serveis mínims són indispensables per:

• Garantir el dret de la ciutadania a accedir a serveis essencials (com ara operacions bàsiques financeres).
• Evitar un perjudici greu a l’economia o als interessos generals.

Contingut dels serveis mínims

Aquests serveis haurien d'incloure, com a mínim:

• Les operacions bàsiques d’atenció al públic, com ara l’accés a comptes, retirades en efectiu i pagaments urgents.
• Aquestes funcions s’haurien d’acordar entre l’empresa i el comitè de vaga, i ser aprovades per l’autoritat competent.

Substitució de vaguistes: vulneració del dret de vaga

L’empresa ha conculcat el dret de vaga perquè ha permès que càrrecs intermedis substituïssin els treballadors en vaga. Encara que aquesta actuació no fos ordenada directament per l’empresari, el fet de no oposar-s’hi implica una vulneració del dret fonamental de vaga reconegut constitucionalment.

Jurisprudència rellevant

El Tribunal Constitucional ha establert que la substitució dels treballadors en vaga per altres treballadors de l’empresa o contractats expressament constitueix una vulneració del dret de vaga.

Conseqüències legals per a l'empresa

1. Responsabilitat legal: El sindicat pot presentar una demanda davant la jurisdicció social per vulneració del dret fonamental de vaga. Si els tribunals confirmen la vulneració, l’empresa podria ser condemnada a:

   • Indemnitzar els danys i perjudicis causats.
   • Restablir el dret conculcat i anul·lar qualsevol mesura adoptada que suposi una represàlia als treballadors vaguistes.
2. Sancions administratives: L’autoritat laboral podria imposar sancions econòmiques a l’empresa per vulnerar drets fonamentals.
3. Deteriorament de les relacions laborals: Aquesta situació pot generar un conflicte laboral més profund, amb possibles repercussions en la imatge pública de l’empresa.