Guia de Dret Processal Penal: Recursos, Prova i Garanties

Sentència Falci: Prova i Drets Fonamentals

La Sentència Falci estableix que una prova obtinguda amb vulneració de drets fonamentals (DF) no s'ha d'excloure automàticament, ja que la clau constitucional és si aquesta vulneració afecta el dret a un procés amb totes les garanties (article 24 de la Constitució Espanyola). El Tribunal Constitucional (TC) exigeix un judici de ponderació entre la protecció dels drets fonamentals i la finalitat del procés penal, atenent a:

• La intensitat de la vulneració.
• La seva finalitat probatòria.
• L'impacte real en la justícia del procés.

Només les vulneracions greus comporten sempre l'exclusió. Per excloure una prova derivada, cal una connexió d'antijuridicitat (que la prova estigui realment contaminada per la vulneració del dret fonamental) i no merament causal.

El Recurs de Cassació

Es tracta d'un recurs extraordinari i devolutiu, amb l'objectiu de garantir la uniformitat en l'aplicació del dret penal i protegir els drets del recurrent. Exigeix interès cassacional (rellevància general). Les resolucions recurribles són:

1. Sentències dictades pels Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) i la Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional (AN) per infracció de llei o trencament de forma.
2. Sentències dictades en apel·lació per les Audiències Provincials (AP) i la Sala del Penal de l'AN, només per infracció de llei substantiva i amb interès cassacional.
3. Autes previstos per llei o definitius que posen fi al procés per manca de jurisdicció o sobreesseïment lliure.

El Recurs de Revisió

Recurs extraordinari i no devolutiu. Revisa sentències penals fermes en situacions excepcionals on cal que prevalgui la justícia sobre la seguretat jurídica. El pot interposar el condemnat o els seus hereus (si aquest mor) davant la Sala Segona del Tribunal Suprem. Els motius inclouen:

• Proves falses o confessió extreta il·lícitament.
• Condemna per prevaricació del jutge.
• Contradiccions entre sentències fermes.
• Nous fets o proves que puguin canviar la decisió.
• Vulneració de drets del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) segons sentència ferma del TEDH.
• Conflictes amb sentències de decomís.

La seva finalitat és corregir errors o injustícies en condemnes fermes.

Prova Preconstituïda i Prova Anticipada

Són excepcions a la regla general que exigeix que la prova es practiqui en el judici oral garantint l'oralitat, la immediació i la contradicció.

Prova Preconstituïda

Es realitza durant la instrucció quan és irrepetible (testimonis que no poden assistir al judici, menors, persones amb discapacitat o proves pericials tècniques).

Prova Anticipada

Es practica abans del judici quan hi ha raons fundades per pensar que no es podrà obtenir després (testimonis malalts o persones que han d'absentar-se). Es practica amb la intervenció de les parts i assistència lletrada, i posteriorment ha de ser ratificada en el judici oral. Diferència clau: l'anticipada s'avança per prudència i pot repetir-se, mentre que la preconstituïda és irrepetible, assegurant-ne la valoració en el judici oral.

Principi de Correlació i Sistema Acusatori

Ve determinada pel principi acusatori i el principi de contradicció, que exigeixen que la condemna es limiti als fets i subjectes fixats en l'escrit d'acusació, garantint així el dret de defensa.

Procediment Ordinari (POrd)

L'acusació es consolida amb els escrits de conclusions definitives, i la sentència ha de respectar-los. Només és possible una modificació de la qualificació a través de la tesi (qualificació nova del tribunal quan considera incorrecta la de l'acusació), sempre que es garanteixi la contradicció i alguna part acusadora l'assumeixi.

Procediment Abreujat (PAbr)

La sentència es compara directament amb l'escrit d'acusació i defensa. No es pot condemnar per fets o delictes diferents ni imposar una pena més greu, tot i que el tribunal pot suscitar el debat sobre la qualificació, sempre amb garantia de contradicció i assentiment de l'acusació. En ambdós procediments, la regla fonamental és que el jutge no pot substituir la funció acusadora, mantenint la fidelitat als fets i la protecció del dret de defensa.

Testimoni de Referència i Declaració del Coacusat

Testimoni de Referència

És el testimoni que no pot declarar personalment davant el tribunal, però que proporciona informació indirecta sobre els fets. La seva declaració no és presencial, sinó de referència o basada en documents, informes o relats d'altres. Només pot ser utilitzada com a suport d'altres proves; per si sola, mai pot trencar la presumpció d'innocència.

Declaració del Coacusat

La seva declaració és admissible com a prova, però mai serà suficient per condemnar per si mateixa. Cal que la declaració estigui corroborada per altres proves incriminatòries. El coacusat no té la mateixa obligació de dir la veritat que els testimonis.

El Sobreesseïment Lliure

Posa definitivament fi al procés, equiparant-se a una sentència absolutòria, i genera l'efecte de cosa jutjada material, de manera que l'imputat no pot ser jutjat novament pels mateixos fets. Es fonamenta en:

• Falta d'indicis racionals.
• Fet no constitutiu de delicte (atipicitat).
• Exempció de responsabilitat de l'imputat (per no participar en el fet o per causes d'exempció previstes al Codi Penal).

Efectes: Arxiu total de la causa i de les peces de convicció (amb devolució al propietari conegut o destinació reglamentària), cancel·lació de mesures cautelars i preservació de la reputació de l'imputat. Recursos: En el procediment ordinari, només és impugnable per cassació quan es fonamenti en la falta de tipicitat; en el procediment abreujat, per reforma i apel·lació sense efecte suspensiu.

L'Escrit d'Acusació

És l'expressió formal del principi acusatori (sense acusació no hi ha judici oral ni sentència).

• Procediment Ordinari: Després de l'obertura del judici oral, es presenta l'escrit de qualificació provisional i, posteriorment, les conclusions definitives.
• Procediment Abreujat: Es presenta directament l'escrit d'acusació, necessari per obrir el judici oral (fase intermèdia).

Els escrits han de contenir: els fets, la qualificació jurídica, la participació de l'acusat, les penes, la responsabilitat civil derivada i la proposició de proves. Aquest document delimita l'objecte del procés i garanteix el dret de defensa.