Guia de Documents Legals, Registres i Constitució de Societats
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,52 KB
Documents Públics i Privats
Documents Públics
Són aquells documents que autoritza un notari o un altre fedatari públic. Un exemple és registrar una compravenda al Registre de la Propietat.
Nota: Els documents públics són aquells en què sí que participa un notari o fedatari públic per donar-ne fe.
Document Privat
Són els acords establerts entre particulars en els quals no intervé cap notari.
Fedataris Públics
Són considerats fedataris públics:
- Notaris
- Secretaris judicials
- Registradors de la propietat
- Registradors mercantils
Documents Notarials Principals
Escriptures Públiques
Contenen declaracions de voluntat, com poden ser contractes o negocis jurídics de tota mena.
Actes Notarials
Tenen com a contingut la constatació de fets o la percepció que en tingui el notari.
Pòlisses Intervingudes
Tenen com a contingut exclusiu els actes i contractes de caràcter mercantil i financer que siguin propis del tràfic habitual i ordinari.
Característiques Comunes dels Documents Notarials
Què tenen en comú aquests documents?
- Acrediten la legalitat i veracitat dels fets.
- S'emeten en paper timbrat amb el segell del notari a cada full.
Registres Públics i la Seva Finalitat
Els registres públics tenen com a finalitat principal donar publicitat a diversos documents i actes.
Principals Registres
Registre de la Propietat
Serveix per inscriure i donar publicitat a la propietat dels béns immobles i altres drets reals sobre aquests (hipoteques, resolucions judicials, embargaments, etc.).
Registre de Béns Mobles
Té com a finalitat donar publicitat de la propietat, les càrregues i els gravàmens sobre béns mobles (vehicles, vaixells, maquinària industrial, etc.). Té com a utilitat poder consultar el propietari, embargaments existents, etc.
Registre Mercantil
Té com a finalitat donar seguretat al tràfic mercantil. Les societats estan obligades a publicar-hi determinats documents, com l'escriptura de constitució i els poders notarials.
Tipus de Formes Jurídiques d'Empreses
Societat Anònima (SA)
- NIF propi
- Capital mínim: 60.000 € (dividir en accions)
- Responsabilitat: Limitada al capital aportat
- Obligacions: Dipositar comptes anuals al Registre Mercantil (RM)
- Impost: Impost sobre Societats (IS)
Societat Limitada (SL)
- NIF propi
- Capital mínim: 3.000 € (dividir en participacions)
- Responsabilitat: Limitada al capital aportat
- Obligacions: Dipositar comptes anuals al RM
- Impost: IS
Cooperativa
- NIF propi
- Capital mínim: Variable (segons estatuts, mínim 3.000 € a Catalunya)
- Responsabilitat: Limitada
- Impost: IS (amb beneficis fiscals)
Autònom (Empresari Individual)
- NIF personal (el mateix que el de la persona física)
- Responsabilitat: Il·limitada (respon amb tot el seu patrimoni)
- Impost: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)
Passos per Constituir una Societat
- Escollir la forma jurídica i redactar els estatuts.
- Obtenir la certificació negativa del nom de la societat al Registre Mercantil Central.
- Aportar el justificant del capital social (certificat bancari).
- Els socis aniran al notari per atorgar l'escriptura pública de constitució de la societat.
- Sol·licitar el NIF provisional a l'Agència Tributària.
- Pagar l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), si escau (actualment, la constitució de societats està exempta).
- Inscriure l'escriptura al Registre Mercantil provincial corresponent.
Estatuts de la Societat
Escriptura de Constitució
Ha d'incloure, com a mínim:
- La identitat del soci o socis.
- La voluntat de constituir una societat de capital.
- Les aportacions que cada soci realitzi i la numeració de les participacions o accions atribuïdes a canvi.
- Els estatuts de la societat.
- La identitat de la persona o persones que s'encarreguin inicialment de l'administració i representació de l'empresa.
Estatuts Socials
Han de contenir:
- La raó social (nom de l'empresa).
- L'objecte social (activitat a la qual es dedicarà).
- El domicili social.
- El capital social, les participacions o accions en què es divideixi, el seu valor nominal i la seva numeració correlativa.
- El mode o modes d'organitzar l'administració de la societat i el número d'administradors.
- El mode de deliberar i adoptar acords pels òrgans col·legiats de la societat (Junta General i, si escau, Consell d'Administració).
Formes d'Administrar una Societat
L'administració es pot confiar a:
- Un administrador únic.
- Diversos administradors mancomunats (han d'actuar conjuntament).
- Diversos administradors solidaris (qualsevol pot actuar en nom de la societat).
- Un Consell d'Administració.
La Junta General de Socis
És la reunió dels propietaris (socis o accionistes) de l'empresa per deliberar i decidir sobre assumptes importants.
Funcions Principals
La Junta General té competència per decidir sobre:
- L'aprovació dels comptes anuals.
- L'aplicació del resultat (repartiment de beneficis, reserves, etc.).
- L'aprovació de la gestió social (actuació dels administradors).
- El nomenament i separació d'administradors, liquidadors i auditors de comptes.
- La modificació dels estatuts socials.
- L'augment i la reducció del capital social.
- La transformació, fusió, escissió o cessió global d'actiu i passiu.
- La dissolució de l'empresa.
- L'aprovació del balanç final de liquidació.
Junta Ordinària
Es celebra una vegada a l'any, obligatòriament dins dels primers sis mesos de cada exercici econòmic. La seva finalitat principal és:
- Aprovar la gestió social.
- Aprovar els comptes de l'exercici anterior.
- Resoldre sobre l'aplicació del resultat.
Junta Extraordinària
És tota junta que no sigui l'ordinària anual. Es convoca quan cal tractar qualsevol altre assumpte de la competència de la Junta General.