Guia sobre Discriminació, Identitat i Diversitat Social

Tipus de Discriminació i Rebuig

Racisme Biològic

Defensa la puresa ètnica sense barreja de cap manera. Creu en l’existència de races pures, i a cadascuna li atribueix superioritat o inferioritat.

Racisme Cultural

Estableix la divisió i jerarquia entre races en funció d’aspectes socials, com els costums, les lleis o la forma de vida.

Xenofòbia

Consisteix en una actitud de por i rebuig envers tot aquell que sigui percebut com a estranger. És un sentiment d’aversió a allò que es considera aliè a la pròpia identitat cultural i que suposadament la posa en perill.

Sexisme

És la discriminació de les persones pel seu gènere. La més rellevant és la que s’efectua sobre les dones.

Homofòbia

Són les actituds de rebuig envers els homosexuals.

Antisemitisme

Es refereix a l’hostilitat envers els practicants de la religió judaica, i per extensió envers tot el poble jueu.

Aporafòbia

És el rebuig o menyspreu envers la pobresa o el pobre.

Conceptes Socials Clau

Estereotip

És una mena d’etiqueta que posem a un col·lectiu per identificar-lo i relacionar-nos-hi. Poden ser negatius o positius, tot i que abunden més els primers. Es posen al mateix sac tots els individus d’un grup sense fer diferències. Gairebé mai no responen a la realitat. Simplifiquen la realitat i ens la fan més còmoda, encara que sigui al preu de deformar-la.

Prejudici

És un judici previ que fem sobre una persona o un grup abans de conèixer-lo, sense tenir-ne informació suficient.

Discriminació

A partir d’una sèrie de prejudicis es discrimina o aparta una persona d’un grup.

Identitat

Conjunt de trets que caracteritza un grup (si és identitat col·lectiva) o persona.

Gestió de la Diversitat Cultural

Assimilació

Defensa que els grups minoritaris adoptin els costums, les normes i els valors de la majoria social. Veu la diversitat com un problema social i tracta de reduir-la al mínim. Duu a la monoculturalitat. Tracta el nouvingut com un subjecte passiu al qual hem d’inculcar la nostra manera de ser.

Agregació

Advoca per la coexistència de comunitats diferenciades dins d’una mateixa societat amb igualtat de drets i deures, però cadascuna amb el seu espai propi i mantenint la seva pròpia identitat. Porta a la multiculturalitat. Corre el risc d’acabar produint un aïllament total entre les diverses comunitats.

Integració

Aposta pel respecte a la diferència sense que això vulgui dir admetre en nom d’ella qualsevol idea o conducta. Ni tots hem de ser absolutament iguals ni tots hem de ser absolutament diferents. Pot haver-hi igualtat de drets i deures però diferència d’estils de vida. Aquesta forma de gestionar la diversitat s’anomena interculturalitat. Respectar les peculiaritats de cadascú tot fomentant el coneixement mutu com a font d’enriquiment.

Gènere, Societat i Drets

Societat Patriarcal

Organització social basada en el predomini dels homes sobre les dones.

Rol de Gènere

Són aquelles característiques que s’han constituït a través del temps que la societat atribueix als homes i a les dones (per exemple: l'home treballa fora, la dona fa les feines de casa).

Sexe

Ens ve donat per naturalesa i determina si som mascle o femella. Es diferencien per un seguit de trets físics i la funció reproductiva de cada sexe.

Gènere

Conjunt d’actituds, valors, conductes i activitats que diferencien homes i dones culturalment.

Moviment Feminista

Moviment que defensa els drets de la dona i que pretén establir una situació d’igualtat entre la dona i l’home.

Sufragi Universal

Concedeix el dret de vot a tota la població adulta, independentment de si és dona o home, negre o blanc, musulmà o cristià.

Discriminació Positiva

És quan es dona a un col·lectiu que ha estat històricament discriminat negativament una ajuda social.

Discriminació Encoberta

Actituds de discriminació negativa que passen desapercebudes.

Educació Diferenciada

Educació en la qual homes i dones estudien separats per tal de poder adaptar-se millor a les diferents capacitats d’aprenentatge entre dones i homes.

Violència de Gènere

Maltractament tant físic com verbal cap a la dona que es basa en la idea que la dona és inferior a l’home i que, per tant, s’ha de sotmetre a la seva voluntat, de grat o per força.

Anàlisi de la Discriminació i la Immigració

El Camí de la Discriminació: Esquema i Exemples

El procés sol seguir aquests passos:

• Generalització: S’aplica a tot un col·lectiu una característica (per exemple: els homes no ploren, són forts i juguen a futbol).
• Estereotip: Es crea una idea preconcebuda que tots els individus d'aquest grup han de ser així.
• Prejudicis: Quan una persona se surt d’aquestes característiques, se la veu negativament (per exemple, com si no fos prou «masculí»).
• Discriminació: Finalment, se l'aparta del conjunt i se'l discrimina per no ajustar-se a l'estereotip.

Identitat Col·lectiva Pròpia i Amenaça Percebuda

L'actitud racista i xenòfoba parteix del supòsit que cada poble té una identitat col·lectiva pròpia, un conjunt de trets compartits característics dels seus membres, que ha de conservar inalterada si vol mantenir la seva essència com a poble. L’arribada de gent de fora és percebuda com una amenaça per a aquesta identitat.

Però en realitat, tots estem constituïts per identitats múltiples i compartides. Cadascú posseeix diverses identitats definides per la llengua, la ideologia, la religió... i la suma d’aquestes crea la identitat de cada persona, única i irrepetible.

Mites i Realitats sobre la Immigració

En moments de crisi econòmica, els discursos xenòfobs augmenten. Quan no abunden els llocs de treball ni els recursos, els discursos xenòfobs culpen els immigrants d’això. Ho argumenten dient que els immigrants treuen la feina als d'aquí o que són els que més es beneficien de les prestacions socials. Aquestes acusacions són falses, ja que tots els ciutadans som víctimes d’un sistema que ens obliga a competir. S'utilitza els immigrants per buscar un culpable a la recessió econòmica i així descarregar contra ells la indignació (mecanisme de la víctima propiciatòria).

També cal remarcar que moltes vegades els immigrants estan disposats a fer feines que nosaltres refusem per ser massa dures o per estar per sota de les nostres possibilitats. A partir d’aquí també es creen mites com que els immigrants són indigents i es dediquen a la delinqüència o a l’economia submergida. Això és fals, ja que en realitat la majoria d’immigrants tenen ocupació legal i cotitzen a la Seguretat Social. Novament, es generalitza i es prejutja una persona per mites que no són gens reals.